Cercador
Partida de dòmino (Secrets)
Un relat de: MàndalfEn Mariano, fent giravoltar el pito-dos sobre la llisa superfície, envoltà en Roc en un núvol de fum blanc, dens i olorós, del caliquenyo. Aprofitant l'aclucada d'ulls del contrincant li escodrinyà les fitxes de reüll, estirant dissimuladament el coll cap a l'esquerra.
- Recollons! - féu el tercer, en Jaques, donant un cop al marbre i desplantant les fitxes del Mariano - tu sempre xafardejant com una bugadera... així no es pot jugar !!
- Però què dius, carallot! - es defensà ell, fent anar els braços amb les usuals ampul·lositats - com vols que hi vegi amb aquesta fumarada i aquesta merda de llum? Em fots les fitxes per terra, em veus la verra i a sobre et queixes... això és de jutjat de guàrdia... !!
- Cof, cof - tossí en Roc sortint del sopor del cigar i fregant-se l'ull de vidre - tranquil Jaques... aquest no és capaç de dominar ni amb les nostres fitxes cara amunt...
- Escolta, carcamal pudent - etzibà en Mariano al Jaques, escopint al terra - tu no tancaries ni amb les claus de missa... curt de gambals!!
- Roba i calla, caradecollons! Et passaré per la pedra, fantasma putrefacte! - escridassà en Jaques mentre li queia el doble cinc amagat a la faixa...
Fou la gota.
En Mariano, mala llet plasmada als ulls, s'aixecà d'una revolada i d'un bot s'abraonà sobre el coll d'en Jaques, mans pel davant. Traspassà com sempre el cos del seu etern amic i rodolà pel terra entre dues creus rovellades. En Roc s'ho mirava com qui contempla volar un ocell...
*
Quan el primer raig de sol acaronà la punta del xiprer, el grinyol de la porta trencà el silenci del cementiri i una ombra entrà com de puntetes. El vell enterrador veié la fitxa giravoltant suaument damunt la làpida d'en Roc, el baster. Amb nostàlgia i acuradament, la tornà a posar a la capsa i la deixà al secret racó de sempre. Es delia per tornar a jugar una partida.
Comentaris
-
fum de cigars i dels cossos de més enllà[Ofensiu]kispar fidu | 05-08-2007
una partida de dòmino ben curiosa i peculiar, i no pas per les seves trampes que sovint es donen a terme a la mateixa realitat, sinó per la peculiaritat dels seus protagonistes.
Potser amics en vida, i ara seguint mantenint l'amistat sota les làpides i entre els murs i porta del cementiri on habiten, sota les ombres silencioses dels vells xiprers.
un misteri i un secret.
Bones "Màndalfet"! com anem? com va aquest estiu que ja comença a ser calorós? Per terres barcelonines o has fet alguna escapadeta per altres indrets de Catalunya o de més enfora?
ens retrobem entre lletres i paraules plenes d'entusiasme!
que vagi bé,
-fidueta-
-
Ai, "san Kosé, de l'iglesia patrono"![Ofensiu]rnbonet | 14-03-2007
Ara resulta que aquell que jo coneixia com 'Mandalf', amb circunvolucions de dofí -que no sabíem si marines o d'aigua dolça- se'm converteix en 'Màndalf' (així, amb accent gràfic, titlla -"u com cullons sa diga"-. I, tres pics i repicó, canvia també l'aigua per la terra ferma, oferint-nos visions de senderi per canons rogencs (Que no seran del Colorado EEUU, veritat?)
Al que convé! Tractant-se d'un repte, el relat xifla. O siga, funciona. Esquemàtic, però molt vàlid.
Així que 'tio' -Màndalf o Mandalf- segueix per camí de pols o solcant mars... i publica més!
Esperem els pròxims!
Mentrestant, ja ho saps... SALUT I REBOLICA!
-
Bona jugada![Ofensiu]Unaquimera | 15-02-2007
Recordo perfectament la impressió tan grata que vaig tenir en llegir aquest text quan el vas presentar al repte dels jocs de taula: és un relat totalment sorprenent!
De bon començament, sembla tot un clàssic del tema i de cop sobta a la lectora, primer sacsejant-me amb frases fortes i mots contundents, més tard sorprenent-me i per acabar, deixant-me assossegada amb un final ben encertat.
Aquest últim paràgraf, que comença amb el primer raig de sol acaronant la punta del xiprer, em continua agradant moltíssim, encara que veig que per adaptar-lo a les exigències de l'extensió l'has hagut de retallar.
Mantens, tot i això, una prosa ben emotiva, banyada en melangia, que clou dolçament l'escena relatada mantenint la seva màgia.
Una abraçada agraïda,
Unaquimera
-
La millor manera de viure[Ofensiu]Leela | 03-02-2007 | Valoració: 10
és jugant i passant-ho bé amb tot. Aquest relat teu que sembla tot innocent ens dóna una gran lliçó (que potser només alguns entenen). Un mestre del joc això és el que ets i ens ho dius a crits a tots nosaltres, mentre vas fent anys cap enrera!! hahahah.. ara ja sé el teu secret, aquest que tant et rejoveneix... deixarem que els altres l'averigüin....
Molts petons en aquest dia tant especial:
Leela
l´Autor
79 Relats
648 Comentaris
130644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Descobrint els colors de l'aigua he anat a parar aquí i ara em trobo compartint amb vosaltres aquest espai d'aigües clares de diferents tebieses i sabors...Ves quin dilema, senyor!
digueu-mes que és lo millor
si xurrupar un carajillo
o glopejar un cigaló.
Com podeu veure també sóc poeta
(de la Ribera d'Ebre).
gixpp@yahoo.es
Últims relats de l'autor
- Enmig del camp de blat
- Quina alegria!
- Barcelona fantàstica
- Segur que al planeta Froguis no hi ha verdura
- Un bon fitxatge
- Crims imperfectes amb atenuants perfectes
- Quin festival, tio, per cagar-s'hi!
- "Com arribar a ser un/a escriptor/a bo/na i famós/a" - Pròleg del llibre pel mateix autor, o sigui servidor.
- Aquesta tarda m'he empatollat amb un relat sobre mamuts i l'he hagut d'acabar de pressa perquè fan el Barça a les vuit
- Busca feina en Pau Clapet, poeta del Poble Sec
- Com aconseguir més comentaris que "Les dones també ens fem palles"
- 69 teories sobre la invenció del 69 (*)
- Perquè em vaig cruspir la caputxeta
- Acudit explicat a la manera relataire
- De com m'he pogut estalviar 500 segles de netejar peroles al purgatori amb una mica de sort i rebolicant