OFERTA LABORAL PER A POETES

Un relat de: kefas
Sempre he volgut ser poeta. De petit, quan les tietes venien de visita, abans de donar-me la bossa d'anissos em preguntaven, "Pere, què vols ser de gran?" La resposta era invariable: "Papa o poeta" .

La meva cursa al papat es va acabar aviat. Ei, que ho sentiu? Acabo de fer un rodolí! És que la poesia em surt encara que no vulgui! Doncs, com us deia, vaig començar la carrera papal fent d'escolà. Però aviat me'n vaig adonar de que allò no feia per mi. El llevar-me a les set del matí per ajudar a la missa de vuit, en llatí, una llengua que m'endormiscava, va ser el mur que es va aixecar entre la meva voluntat i el Vaticà. Què hi farem !

Així doncs, vaig tirar per la segona opció, la de poeta. Tenia un mestre que sovint recitava versos d'en Foix, "És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina..". La seva musicalitat i misteri em robaren el cor i vaig començar a imitar-lo. Com a model poètic, en Foix tenia l'avantatge de que era pastisser i cara rodó, més semblant al meu perfil abundós. Altres també m'agradaven, però calia ser tísic o anarquista per donar-ne la imatge. Malauradament, tot i esforçar-m’hi molt, vaig fracassar. Els anhelats premis i l'estol d'admiradores no va aparèixer per enlloc. El cabal d'alabances de la mare a les meves dots líriques, que superava amb escreix al de l'Ebre, va servir de poc.

Finalment, vaig trobar el camí de la mà d’un fill del sol ixent. Em va ensenyar a fer haiku, aquests poemes menudets que fugen d'adjectius i rimes per endinsar-se en l'essència de la natura. I la veritat és que em surten força bé. S'adiuen al meu caràcter lacònic i concís. Ara en tinc tants de lectors que desitgen ampliar les portes de la percepció que no m'ho puc fer sol. Engegaré una fàbrica de haikus. Ja ho sabeu, si voleu treballar-hi només cal que envieu el currículum a l'adreça de correu del perfil amb un comentari sobre el meu lema,

Es lleva el dia
raigs de sol el pentinen
clenxa de vida

Prometo contestar ràpidament.

Comentaris

  • El...[Ofensiu]
    llegiresviure | 22-06-2019

    ...haiku del final m'ha llevat l'alè.

  • Vull ser poeta[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 22-06-2019

    Per ser poeta no calen estols d'admiradors, ni editorials que et publiquin la feina, ni negres que produeixin per tu, ni sou, ni crítica, ni res. Per ser poeta només cal escriure i prou. Haikus, sonets, rodolins... el que us vingui de gust. Aleshores, llegint i rellegint el que un escriu, si et fa vibrar, si t'emociona, voldrà dir que ets tot un poeta. I no et cal res més? Pots compartir la teva sensibilitat en llegir el que has creat, és clar, però, al cap i a la fi, si a tu t'agrada, què carai hi han de dir els altres? Poeta, no busquis ni reconeixements, ni diners, ni afalacs, cerca només la comunió amb la teva obra, l'única que et donarà plaer amb escreix per l'esforç de parir-la.

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    ***********************************



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • I no dius res del sou...[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-04-2019

    Es veu que molts escriptors tenen negres que els hi fan la feina o part d’ella. Entenc que la fàbrica del teu divertit relat seria una acumulació de negres perquè els haikus veurien la llum sota el nom del protagonista. És allò d’agafa fama i posa’t a jeure... I el món actual és així, pots passar de zero a cent com els Ferrari, en un moment, siguin quilòmetres o siguin “likes” d’aquests tan buscats i a la vegada tan immerescudament regalats. Em sap greu pel teu protagonista, perquè el veritable plaer és crear, no pas utilitzar els altres. Però està clar com és ell, ja de ben petit veiem que la feina l’espanta hahaha, tot i així ell té els seus somnis i lluita per ells...
    M’ha agradat, ple d’humor i a la vegada fa reflexionar.
    I també m’agradaria deixar un petit comentari pel haiku del final del relat, que em sembla preciós. Paraules senzilles que dibuixen a la imaginació imatges grandioses. No hi ha res més important i ple d’esperança renovada que un nou dia, som fills del sol, sense aquesta clenxa no seríem res ;) .

  • Vas elegir bé...[Ofensiu]
    brins | 13-04-2019 | Valoració: 10

    Doncs vas triar l'opció correcta, kefas. Tan sols cal llegir un poema teu per saber tota la mestria i el sentiment que conté.Quant a l'oferta laboral que esmentes, he de dir-te que m'interessa molt; t'enviaré un currículum meu perquè el tinguis en compte...

    T'agraeixo el comentari que m'has enviat, l' he trobat molt bonic i, a més, m'ha fet somriure...espero que les muses sempre t'acompanyin.


  • Gràcies...Hola...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-04-2019

    Hola... Kefas, gràcies per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules que són satisfactories per al meu poema de Records d'infantesa.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • E. VILADOMS | 09-04-2019

    A manca d'emoticones, et poso aquí uns "plas-plas-plas" i una cara enriolada :D
    Mira per on, tot parlant de poesia t'ha sortit el relat més divertit dels que he llegit aquest curs relataire.
    M'estic rumiant lo de demanar feina a la fàbrica de haikus, però penso que ja tens una bona llista d'espera.

  • He aquí la qüestió...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-04-2019 | Valoració: 10

    Molt bé i molt interessant aquest relat d'una bona oferta laboral, on vas elegir (ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja)... Realment si t'agradava més ser poeta que papá, doncs endavant...
    La proposta de fer haikus ha estat molt bona, per a que gaudim tots del relat.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • Agradable lectura [Ofensiu]
    aleshores | 09-04-2019

    En to alegre, irònic, autocrític i una mica burleta. Registre se n’hi diu, d’això?

    En la mateixa línia, m’afegeixo als records: jo tambê vaig fer versos de jovenet, deien:
    “Con su falda pantalón,
    Y su pelo anarajado,..”
    I d’aquest ordre.

    Després de més gran ja n’he fet de més sentits, i tal, fan en la meva vida com “aleshores” com en una anterior vida a relats, sota la forma de “t.cargol”, ...

    Compte amb els poetes, tu!

    No em resisteixo a comunicar que jo vaig voler ser deu, però el lloc ja estava ocupat en aquell moment: vaig fer tard i, alternativament, vaig desitjar ser gos de plaça, dels que preveien el solet ben estirats.


  • El meu plagi[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-04-2019

    Havia pensat que potser et podries prendre malament la meva resposta.

    Me n’alegro molt de veure que no és així.

    El teu relat m’ha agradat i ja saps el que diuen: “no hi ha millor elogi que el plagi”.

    Jo també trobo a faltar un estol d’admiradores; em sembla que ens ho van explicar malament això.

  • Haiku[Ofensiu]
    Nil | 07-04-2019

    M'agrada molt!, el haiku que m'has endreçat, mercès, Nil

  • Dedicatòria[Ofensiu]
    kefas | 07-04-2019


    Per a na Ester, que s'està iniciant en l'artesania del haiku amb millors resultats dels que la seva exigència per les coses ben fetes pot admetre.

  • Per a Nil i SrGarcia[Ofensiu]
    kefas | 07-04-2019


    Al cor d'en Nil
    la musa inspiradora
    de'n Foix poeta

    Senyor Garcia,
    de l'aigo de bufeta
    brolla un poema

  • haiku[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-04-2019

    La meva carrera eclesiàstica també va acabar en deixar de ser escolà.
    També vaig voler ser poeta i vaig escriure un haiku:

    M'he despertat,
    m'he rascat els ous,
    t'he dit "bon dia."

    Ella em va respondre: "això no és un haiku ni és res; ves a pixar a veure si et passa la trempera matinera". Això sí que va ser un haiku.

  • Poeta de mena.[Ofensiu]
    Nil | 06-04-2019 | Valoració: 10

    M'agraga molt i força tot el relat en si.... Des del comeençament fins el final. És molt enginyós com has repartit la història. De màrrec el personatge del relat volia ésser papa o poeta i al final es decideix per ésser poeta, bona tria! Després anomenes en foix que dona la casualitat que era el meu poeta d'adolescència preferit, el recitava de memòria i tot. I ja per acabar el vailet ja fet home es dedica a fer Haikus, gràcies a l'empenta que li dona un tal... vingut del país del Sol Ixent. Ahhh! i a damunt com a bon català crea la seva propia factoria, amb la bona iniciativa de donar feina. Es pot demanar més? Salut, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: