Cercador
No rius?
Un relat de: solarin- Compartir:
- No rius? - em preguntes després de l'acudit del Marc.
Jo, que m'he dedicat a observar com et brillaven els ulls, els moviments de la teva boca, el gest del teu cos el so del teu riure ; et dic:
- No, no ric.
Com vols que rigui? Sé que mai seràs per mi, que mai m'abraçaràs com si fos més que una amiga. Que mai enyoraràs la meva falta de presència.
Arran d'aquesta pregunta m'han vingut al cap mil situacions on hi ets present, on hauria pogut fer alguna cosa per mostrar-me davant teu. Però jo, tímida, ridícula, patètica, vaig mirar impassiblement com aquell moment màgic s'esvaïa.
Un cop rere un altre i, encara ara, sorgeixen instants d'aquests. Instants que quan s'acaben donaria el que fos perquè tornessin i, quan ho fan, els deixo passar davant meu per després penedir-me'n.
- Ara riuràs - dius sota veu.
Te m'apropes i intentes fer-me pessigolles, ignorant que no en tinc. Ignorant tantes coses sobre mi que mai sabràs. El simple fet de pensar-hi em fa dibuixar un trist somriure mentre abaixo el cap. Per no preocupar-te, ric. Poc i sense ganes.
M'enfonses amb la teva innocència sincera. Em fas mal sense proposar-t'ho. Potser no me'n faries si jo t'oblidés, si jo marxés.
No te n'has adonat:
- Has rigut. - dius somrient.
Comentaris
-
Te molta ambició [Ofensiu]asurath | 22-09-2005
Estàs dient allò que molts sentim, "tempus fugit", El temps s´escapa, però amb la matisació de que s´ha escapat i no podem tornar marxa enrera per poguer fer allò que de veritat volia fer.
De nou un bon relat. Sembla siguis més ran joveneta, he he. -
apunts intensos[Ofensiu]foster | 18-09-2005
del que és el veritable problema de l'ésser, la distància amb els altres, amb el que pensen, amb les seves intecions sovint no compreses correctament, fins i tot malenteses.
Quants malsentesos han desbaratat mil amors!
m'ha agradat força, de veritat
foster -
una mica de critica formal[Ofensiu]jordi domènech i arnau | 18-09-2005
És molt maca la síntesi de sentiments que fas en tan poques línies. Trobo molt bé la idea i el desenvolupament.
Si vols una mica de crítica constructiva d'un lector poc poètic i que no és de lletres, aquí va:
Potser, a mi que sóc perepunyetes, em queda la pregunta de com sap la protagonista que mai serà seu, que mai l'abraçarà És allò que no es pot dir mai "d'aquesta aigua jo no en beuré"
Una segona cosa que m'ha cridat l'atenció és que fas servir el passat "m'han vingut al cap " quan la resta de text està en present. Personalment crec que és difícil escriure en present, però potser només és la meva manera de pensar.
La referència al Marc la trobo innecessària ja que no torna a aparèixer.
Els guions. Hauries de fer servir guions llargs, has escrit:
- Has rigut. - dius somrient. ············· I hauria de ser:
-Has rigut. -dius somrient.
El guió llarg és el que es fa amb ALT 0151 (els números del teclat numèric)
I no es separa de la paraula que el segueix o el precedeix si és el tancament d'un comentari.
Salutacions, abraçades i tot això que es diu, i si es pot, es fa.
Jordi
-
Hola![Ofensiu]ROSASP | 29-08-2005
Trobo que aconsegueixes crear una ambientació en el relat, que fa que dos personatges aparentment propers en aquell moment, tinguin una visió totalment diferent de la situació per circumstàncies que no es deixen veure.
Si es pogués llegir més endins del que es veu, però molts cops fiquem barreres sense adonar-nos-en, potser pels dubtes i les pors.
Quina línia més subtil separa l'amistat de l'amor...
Has utilitzat el somriure com a recurs per tota aquesta barreja de sentiments i deixa un regust amarg al fons dels cor riure sense massa ganes.
Una abraçada!
-
m'agrada![Ofensiu]Perestroika | 29-08-2005 | Valoració: 9
no sé que té, que m'ha fet somriure ami també!
I m'agrada l'apartat de música de la teva biografía, la compartim! ;)
vaig a llegir més coses teves!
Salut!