Vosaltres

A vosaltres, que mai heu patit per mi ni us ha interessat res de mi, que viviu només per vosaltres mateixos, creient-vos l'eix del món, un món que, en realitat, és putrefacte, ple d'enganys i d'egoisme, d'interès.
Vosaltres, la vostra superioritat, els vostres pobres arguments, tot el que us envolta: discussions absurdes, immaduresa, la preocupació per la vostra fingida reputació i la vostra inexistent moral.
Sacs de merda fastigosos. El temps invertit ja no me'l tornarà ningú, les vostres punyalades han deixat ferida però m'alegro d'haver obert els ulls a temps i allunyar-me del vostre petit imperi corrupte i carronyer, encara que ara estigui sola. Perquè ja ho diuen: millor sola que mal acompanyada.