T'odio [passió]

Un relat de: solarin

T'odio- vaig dir-te amb els ulls negats de llàgrimes. "T'odio." Vas quedar-te parat, mirant com plorava, sense saber què fer. Vaig tancar els ulls, respirant profundament. Tu, encara quiet i callat, no entenies el perquè de tot allò. "T'odio perquè no surts mai del meu cap i perquè no sóc feliç sense tu. T'odio perquè, tot i que em fa mal, encara em fa més mal estimar-te. T'odio perquè no puc deixar d'estimar-te." Vaig obrir els ulls. Ploraves, acompanyant les meves llàgrimes. Sense dir ni un mot, em vas abraçar i jo només era capaç de repetir "T'odio, t'odio, t'odio…" entre sanglots però no em vas deixar anar. A mesura que passaven els minuts, la distancia entre un "t'odio" i el següent era cada cop més llarga fins que vaig quedar-me en silenci, buida. I ens vam quedar abraçats, plorant en silenci.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer