Incomprensió

Un relat de: solarin

Per què aquells que estimo i m'importen no entenen que et pugui estimar? Estereotips i falses morals. No et coneixen, per tant, no et poden criticar. Em coneixen, per tant, haurien de saber com em sento. Tot i això, et critiquen, diuen que no m'entenen i que això no pot ser, que serà el millor per tots. Per tots menys per nosaltres.
M'imaginava la reacció d'algunes persones, sempre tan superficials. "Què fas? És més petit que tu! Podria ser el teu germà petit!" És clar, ens portem quasi tres anys i sé que són edats en què es nota. Ho sé i ho accepto, però el que no tolero són crítiques sense fonament, basades només en el costum del que és normal i del que no. Però, què és la normalitat?
Falses morals. Falsos estereotips. Tot és fals i el que de veritat importa és allò que mai serà acceptat. T'estimo. Per què costa tant d'entendre? Per què no em deixen fer la meva vida a la meva manera i amb qui jo vull? Perseguits com si fóssim heretges de l'edat mitjana. La caça de bruixes ha començat i, amor, tenim tots els números.
Pels quinze anys que tens, saps bé el que vols i saps que costa aconseguir-ho. Sempre m'has escoltat i m'has donat suport, m'has fet somriure quan més ho necessitava. Tot desinteressadament, sense comptes pendents. Diuen que ets massa jove, que no saps què vols. Haurien de saber que les generalitzacions no són bones i que hi ha moltes persones i molts comportaments. Ningú sap que feliç em fan les teves trucades, les teves mirades, els teus petons. Els petits gestos i les paraules que em brindes només a mi. Les tardes que hem passat passejant i parlant, coneixent-nos, destruint barreres, apropant-nos. Per què ningú valora el gran canvi que has exercit en mi? Per què ningú s'alegra de veure que ja no estic trista i que tinc motius per somriure?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: