L'última ràtzia

Gaudeixo de la calor dels teus llavis que em besen, de les teves mans que recorren la meva esquena i de l'alcohol que ens corre per dins. Sento el pes del teu cos sobre el meu que, servilment, s'emmotlla a la teva forma i als teus buits.

L'ampolla de vodka i els gots descansen sobre la tauleta i ens observen impassibles, sabent que són la causa de la nit d'avui, sabent que després els estarem agraïts pel detall que han tingut, pel desig d'unir-nos.

Ressonen, en l'habitació, els teus gemecs amb els meus sospirs, l'estrèpit dolç de la llenya cremant-se i, per un instant, incomprensibles paraules dolces que sonen callades prop de la meva orella i de la teva boca, suspeses en l'alè i els efluvis de la nit.

- Ets genial… T'estimo. -murmures imperceptiblement.

Com a única resposta obro els ulls un moment i et miro mentre em mires. L'ombra d'un somriure apareix a la meva cara i m'acosto una mica més a tu, amb llavis juganers i mans inquietes, que et fan saber que també t'estimo.

L'última ràtzia culmina sentint-te més dins meu que mai fins llavors, com una cascada de sentiments i sensacions que es desborda, que no puc fer res per controlar, que no vull controlar. T'escolto respirar agitadament prop de la meva orella i noto el teu pit en el meu pit, el teu cor. L'última exhalació ens arriba alhora i quedem entrellaçats en aquesta cambra closa, mentre surt el sol, plasmant la teva ombra en el meu cos.