Som i sou

Tant la teva poesia com la teva prosa són molt personals, amb una gran càrrega subjectiva que delata el teu caràcter reflexiu però també una certa complaença en l'autocompassió i en donar voltes sobre els propis problemes o els propis sentiments, això si, amb una gran espontaneitat i una total desinhibició.

"Som i sou" inicies aquest poema remarcant la primera i la segona persona del plural, com un reconeixement de la realitat de l'altre, que finalment queda englobat en la primera persona del plural:

"plorem i riem,
vivim i morim,
parlem i callem"

En aquests detalls hi veig un trencament de la subjectivitat que com he dit es reflecteix en la majoria dels teus relats anteriors, molt autoreferencials, i permet esperar que en futurs relats demostris que ets capaç de sublimar les pròpies experiències i s'obri la porta cap a una creativitat més elaborada i més madura.

Als darrers versos hi fas una arenga en favor d'uns valors en sentit ampli, sense concretar-los gaire -democràcia, igualtat -que expressa la teva voluntat de defensar els assoliments propis del segle XX en materia de drets i llibertats, mentre es dóna a entendre que potser no s'ha acabat encara la necessitat de mobilitzar-nos per canviar les coses…

valga la redundància