Segona reflexió: per què sóc com sóc?

Un relat de: solarin

Hi ha cops que em pregunto com seria si no hagués conegut a certes persones ni hagués viscut certes situacions. La meva vida podria ser radicalment diferent de com ho és ara. Qui sap si ara podria viure en un altre país o no hauria conegut gent que he conegut i que, realment, m’ha aportat alguna cosa.
Sóc com sóc pel que he viscut: el que he guanyat i el que he perdut. Sóc com sóc pels pares que tinc i els amics que he conegut. Sóc com sóc pel poble on visc i els viatges que he fet, les experiències viscudes. També sóc així pels meus somnis: la gent que hauria volgut conèixer i els projectes de futur que tinc i he tingut. Els consells dels amics, les nits de conversa o la gent estimada que he perdut, per causes naturals o per discussions o pèrdua de contacte… Tot això és el que sóc i el que m’ha fet aprendre que la vida no és un camí. La vida és un bosc i sóc jo qui decideix per on anar, per on perdre’m o, fins i tot, on quedar-me atrapada.
Sóc com sóc gràcies a aquelles persones que han vessat una gota seva en mi, i jo en elles, producte d’un sentiment recíproc. Cada cosa guanyada o perduda, però viscuda, influeix en el meu camí i em fa prendre decisions o redreçar el rumb segons com m’hagi afectat. Ben bé no sé què pretenc amb aquest text, més que expressar-me i vessar aquestes paraules. Potser intento descobrir per què sóc com sóc i no puc ser d’una altra manera.

Comentaris

  • és cert...[Ofensiu]
    AnNna | 10-08-2006

    No decidim el que som... la nostra vida, cada moment, cada segon, és el que ens fa persones i ens defineix la personalitat i el mode d'actuar.

    És impossible viure sense cap influència...

    si més no, l'experiència ja és influència...


    Petons, noieta! :)


    annna**

  • Influenciats![Ofensiu]
    Arbequina | 21-07-2006

    El teu relat és un reconeixement explícit de la influència que en nosaltres té l'entorn (on s'hi pot engloobar tot).
    Sí, cada passa que fas, cada desició, canvia el teu jo i et forma de nou. Som el que som... per tot el que has dit, bàsicament.
    No li cal, al relat, conclusió. Les observacions rarament necessiten de conclusions.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: