Que no em sents?

Prometo ser menys tossuda i, fins i tot, em queixaré menys, però només si estàs amb mi. Parlaré amb compte i intentaré no ferir la gent amb les paraules. Prometo tot això sí et quedes amb mi. Tu, la meva droga, el meu al·licient. Sempre he dit que mai canviaria per ningú. Estic disposada a cedir per tu. Només per tu. Que no em sents? Et dic que canviaré, que deixaré les meves males costums, tan meves, però tan desastroses. Em creus? No deies que l'amor canvia les persones? Estic canviant! Mira'm. Sisplau, admet que t'estimo, accepta-ho. Mai hauria pensat que faria això per ningú, ni per tu i, no obstant, ho estic fent. No veus que et necessito? Et necessito tant que he canviat per tenir-te. Si la meva jo passada em veiés… què creus que diria de mi? Que sóc una venuda, que l'amor no existeix i que no he de canviar per ningú. Venuda, potser, però el preu no és res. Si l'amor no existís, que és això que sento? Pots dir-m'ho? Mira'm i diga'm que m'equivoco. Tornaré a ser la d'abans i oblidaré que l'amor sí que existeix i tot això que ara sento quedarà en un no-res.