Mortimer

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Vesteixi amb senzillesa, li va dir la seva superiora, d'aquesta manera passa més desapercebut i la gent no s'espanta.

Mortimer, era un home que, en vida, donava confiança, tenia una cara afable, d'aspecte rialler, una cara que semblava tenir una salut de ferro. A hores d'ara els que el coneixien encara creuen que hauria viscut molts anys si no hagués estat pel fatídic accident que el va portar a millor vida. De l'accident, no en donem detalls, no vénen al cas i no cal ferir els possibles lectors sensibles.

Així que el va veure cara a cara, la Mort, va quedar ben convençuda que era l'home ideal per a donar-li un cop de mà. Sabia que era una persona que tota la seva vida va treballar amb molta eficiència i no parava mai fins que la feina fos ben feta.


-Mortimer...
-Sí -contestà molt educadament, en Mortimer-, jo mateix, digui, digui...
-Veurà Mortimer, jo fa molts anys que faig aquesta feina i ja començo a necessitar una mica d'ajut.
-Vostè dirà, senyora...
-Mort, per servir-lo.
-Quina casualitat, jo també me'n dic! Bé m'ho diuen els meus amics per a abreujar -digué riallerament en Mortimer.
-No! No m'ha entès. No em dic Mort. Jo sóc la Mort.
-Ai, caram! Així la cosa és seriosa.
-I tant, que ho és.
-Doncs, expliqui's. Què em volia demanar?
-Veurà, ara que ja és mort, senyor Mort...
-Què diu ara!
-El que sent.
-Ja deia jo, que em notava estrany -comentà un xic preocupat en Mortimer.
-Això són els primers moments. No pateixi... ja li passarà.
-Això espero. Bé, no ens atabalem, continuï, continuï...
-Doncs, com intentava dir-li, necessito algú que em descarregui d'alguna visita...
-Es tracta d'anar a veure gent?
-Sí!
-Compti amb mi, el tracte amb la gent m'agrada, jo era representant...
-Pari, pari senyor Mortimer. Jo, tot això ja ho sé. I precisament perquè ho sé, considero que és la persona idònia per...


En Mortimer, de moment, va acceptar encantat el fet que li donessin feina. Ell, tota la vida havia treballat, no sabia estar parat... Però... la feina de visitant de futurs difunts no el satisfeia gaire. Miraria de posar-hi bona voluntat i que els clients quedessin el més contents possible. La seva primera feina era visitar el senyor Tadeu Deulofeu Tort. De primer en Mortimer pensava que es tractava de l'inventor de la TDT.

La direcció que tenia, el va portar fins davant d'un gran edifici en què es podia llegir amb lletres molt grosses, EDIFICI DEULOFEU. No el va estranyar gens que no hi posés el nom sencer, si el nom ja era poc corrent, el cognom no feia quedar bé... a ningú!


-Segui, segui, senyor Mortimer.
-Moltes gràcies, senyor Tadeu.
-Bé, vostè dirà. Què em ve a oferir?
-Veurà, senyor Tadeu, oferir, oferir, jo no vinc a oferir-li res.
-Doncs, home de Déu, què ha vingut a fer?
-Una visita de cortesia.
-Escolti, jo estic molt ocupat. No puc perdre temps amb visites de cortesia... d'algú que no conec.
-No s'esveri! -recomanà en Mortimer amb un somriure angelical-. Veritat que últimament va molt estressat?
-És per això, precisament, que no puc perdre temps.
-No es preocupi. D'aquí poca estona tindrà tot el temps que vulgui.
-Què ven vostè? Rellotges de 48 hores diàries?
-No, no senyor...
-Doncs què?
-Vostè fa molt mala cara.
-Escolti, ja l'he atès massa estona...
-No pateixi... només hem de signar un petit contracte.
-Un contracte? Quin contracte? Que jo sàpiga no li he comprat res jo.
-Un contracte entre vostè i la meva superiora.
-No em digui! I qui és aquesta superiora?
-La Mort.
-La Mort? També es diu com vostè la seva superiora?
-No, no m'ha entès una altra vegada. La meva superiora és la Mort. M'entén, la Mort, aquella que porta una dalla. Li ha arribat l'hora, senyor Tadeu...
-Vostè és boig!
-Miri, jo ho tinc ben clar. De totes maneres li ho explicaré. Aquesta és la meva primera feina, i m'han dit que havia de buscar el senyor Tadeu Deulofeu Tort.
-Vaja, home!
-Ho va entenent, senyor Tadeu?
-Mortimer, vostè s'ha confós. En aquesta empresa hi ha un empleat, un mosso del magatzem que també es diu Tadeu Deulofeu Tort. Vostè segurament...
-Ara m'ha ben fotut! Potser sí que el Tadeu que busco és l'altre.
-Segur! Segur! I amb la misèria que li pago, segurament que el seus traspàs li serà més aviat una alegria. Deixarà de passar estretors i penúries...
-Que podria parlar amb ell?
-Ara mateix! No es mogui, jo personalment l'aniré a buscar. Torno tot seguit. Posi's còmode.
-Gràcies. És vostè molt amable...


Així que va quedar sol, en Mortimer somrigué, la seva superiora quedaria contenta del seu primer dia de treball. Parsimoniosament obrí la seva cartera i va extreure dos contractes que va deixar oberts sobre la taula...


25/09/2009


Comentaris

  • Sí, en saps un munt![Ofensiu]
    joanalvol | 16-01-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat, sobretot, la presentació dels personatges. Tan simple i planer!
    Felicitats!
    Joanalvol

  • Ep, m'he despistat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-11-2009 | Valoració: 10

    i m'he deixat la puntuació

  • Genial, Joan Gausachs.[Ofensiu]

    Quina imaginació i quin tema més ben trobat! No és que la mort sigui del gust de ningú, però, mira, t'ho has empescat tan bé que fins i tot resulta simpàtica.
    M'ha encantat tornar-te a llegir.
    Petons. Aurora

  • És fantàstic ! [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 29-10-2009 | Valoració: 10

    després d'aquesta divertida lectura que m'has ofert puc anar a dormir satisfet (doncs ja son les dotze tocades).
    Tu si que ets un mestre i amb majúscules, un MESTRE de la comicitat, de la ironia, de la bona literatura i de la destresa de saber relatar tan divertides i enginyoses historietes.
    Tot un art i un plaer llegir-te
    Una cordial encaixada,

    J. Lluís Cusidó

  • De qualsevol tema...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-10-2009 | Valoració: 10

    ets capaç de fer-nos un relat i que el poguem gaudir amb un somriure ben ample. Per mi, és complicadissim fer humor escrit, més encara sobre una temàtica que normalment es tracta amb dramatisme. No sé pas com t'ho fas!
    Aniré passant, que ja sé que vaig endarrerida en llegir molts relats, entre ells alguns de teus, però he volgut començar per aquest darrer i trobo que ho he encertat de ple. M'has alegrat la tarda.
    Una abraçada

  • Joan...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-10-2009




    ets un crack!
    Tu potser no ho vols reconèixer, i això et fa millor encara, però tens un gran talent en aquest camp. Sí, ja sé que fa dies que no et comento, però què dir-te? Doncs avui et diria que hi veig masses mort i mortimer en els diàlegs, però és per dir alguna cosa, ja que jo miraria de treure'n algun, però és un relat tant rodó, que fins la reiteració de mots fa gràcia, potser era aquesta la teva intenció, i contra això, res a dir.
    Dos contractes... que bo amic, s'endurà dos enlloc d'un, no sé si li caurà una bronca o una felicitació, podria ser el segon capítol de morti i la mort.

    Felicitats i abraçades a dojo.

    Ferran


  • un gust[Ofensiu]
    ANEROL | 14-10-2009 | Valoració: 10

    llegir-te i un gran somriure

  • Ai Joan![Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2009 | Valoració: 10


    No sé don treus aquest gran sentit del humor i fina ironia que caracteritza la majoria dels teus escrits.
    Ja sabia jo que en Mortimer amb cauria simpàtic. Per cert , responent al que preguntes, si, si que te n'has sortit d'airós. Segueix així Joan que ens cal riure i tu en saps un munt.

    Una forta abraçada

  • En Mort i la Mort[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-10-2009 | Valoració: 10

    He trobat humor del que fa somriure, ironia de la fina i fantasia made in Joan Gausachs i Marí en aquest relat que podria resultar dramàtic pel que fa al tema o crític davant els personatges, però que finalment resulta amable, eixerit i fins i tot diria alegre: cap d'aquests adjectius els he utilitzat en sentit pejoratiu, evidentment, sinó com a definició de virtuts del text!

    I... ja ens diràs com li van anar a en Mortimer els següents dies a la feina, oi? Amb una superiora d'aquesta mena, no deu ser fàcil tirar endavant...

    Ara toquem un altre assumpte: Com pots comprovar, amic Joan, els teus desitjos són ordres per a mi! Tu demanes i jo faig, així que allà ho tens, al meu espai, nou i en prosa. Ai, tremolo de pensar què faràs amb ell... Tu, ja m'entens!

    De moment, tremolosa i tot, t'enmvio una abraçada ben viva,
    Unaquimera

  • Llegir-te[Ofensiu]
    Josoc | 10-10-2009

    és garantia de passar una bona estona.

  • Morta de riure![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-10-2009 | Valoració: 10

    Així és com he quedat després de llegir aquest diàleg entre "morts" parladors. És curiós veure com un tema que pot ser ben tràgic tu el tractes de forma distesa i divertida.
    No canviïs que amb tu, Joan, tenim l'humor i la ironia assegurades.
    T'envio una abraçada mortal (ep! de bon rotllo, eh?)

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

135141 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.