Mortimer

*


Vesteixi amb senzillesa, li va dir la seva superiora, d'aquesta manera passa més desapercebut i la gent no s'espanta.

Mortimer, era un home que, en vida, donava confiança, tenia una cara afable, d'aspecte rialler, una cara que semblava tenir una salut de ferro. A hores d'ara els que el coneixien encara creuen que hauria viscut molts anys si no hagués estat pel fatídic accident que el va portar a millor vida. De l'accident, no en donem detalls, no vénen al cas i no cal ferir els possibles lectors sensibles.

Així que el va veure cara a cara, la Mort, va quedar ben convençuda que era l'home ideal per a donar-li un cop de mà. Sabia que era una persona que tota la seva vida va treballar amb molta eficiència i no parava mai fins que la feina fos ben feta.


-Mortimer...
-Sí -contestà molt educadament, en Mortimer-, jo mateix, digui, digui...
-Veurà Mortimer, jo fa molts anys que faig aquesta feina i ja començo a necessitar una mica d'ajut.
-Vostè dirà, senyora...
-Mort, per servir-lo.
-Quina casualitat, jo també me'n dic! Bé m'ho diuen els meus amics per a abreujar -digué riallerament en Mortimer.
-No! No m'ha entès. No em dic Mort. Jo sóc la Mort.
-Ai, caram! Així la cosa és seriosa.
-I tant, que ho és.
-Doncs, expliqui's. Què em volia demanar?
-Veurà, ara que ja és mort, senyor Mort...
-Què diu ara!
-El que sent.
-Ja deia jo, que em notava estrany -comentà un xic preocupat en Mortimer.
-Això són els primers moments. No pateixi... ja li passarà.
-Això espero. Bé, no ens atabalem, continuï, continuï...
-Doncs, com intentava dir-li, necessito algú que em descarregui d'alguna visita...
-Es tracta d'anar a veure gent?
-Sí!
-Compti amb mi, el tracte amb la gent m'agrada, jo era representant...
-Pari, pari senyor Mortimer. Jo, tot això ja ho sé. I precisament perquè ho sé, considero que és la persona idònia per...


En Mortimer, de moment, va acceptar encantat el fet que li donessin feina. Ell, tota la vida havia treballat, no sabia estar parat... Però... la feina de visitant de futurs difunts no el satisfeia gaire. Miraria de posar-hi bona voluntat i que els clients quedessin el més contents possible. La seva primera feina era visitar el senyor Tadeu Deulofeu Tort. De primer en Mortimer pensava que es tractava de l'inventor de la TDT.

La direcció que tenia, el va portar fins davant d'un gran edifici en què es podia llegir amb lletres molt grosses, EDIFICI DEULOFEU. No el va estranyar gens que no hi posés el nom sencer, si el nom ja era poc corrent, el cognom no feia quedar bé... a ningú!


-Segui, segui, senyor Mortimer.
-Moltes gràcies, senyor Tadeu.
-Bé, vostè dirà. Què em ve a oferir?
-Veurà, senyor Tadeu, oferir, oferir, jo no vinc a oferir-li res.
-Doncs, home de Déu, què ha vingut a fer?
-Una visita de cortesia.
-Escolti, jo estic molt ocupat. No puc perdre temps amb visites de cortesia... d'algú que no conec.
-No s'esveri! -recomanà en Mortimer amb un somriure angelical-. Veritat que últimament va molt estressat?
-És per això, precisament, que no puc perdre temps.
-No es preocupi. D'aquí poca estona tindrà tot el temps que vulgui.
-Què ven vostè? Rellotges de 48 hores diàries?
-No, no senyor...
-Doncs què?
-Vostè fa molt mala cara.
-Escolti, ja l'he atès massa estona...
-No pateixi... només hem de signar un petit contracte.
-Un contracte? Quin contracte? Que jo sàpiga no li he comprat res jo.
-Un contracte entre vostè i la meva superiora.
-No em digui! I qui és aquesta superiora?
-La Mort.
-La Mort? També es diu com vostè la seva superiora?
-No, no m'ha entès una altra vegada. La meva superiora és la Mort. M'entén, la Mort, aquella que porta una dalla. Li ha arribat l'hora, senyor Tadeu...
-Vostè és boig!
-Miri, jo ho tinc ben clar. De totes maneres li ho explicaré. Aquesta és la meva primera feina, i m'han dit que havia de buscar el senyor Tadeu Deulofeu Tort.
-Vaja, home!
-Ho va entenent, senyor Tadeu?
-Mortimer, vostè s'ha confós. En aquesta empresa hi ha un empleat, un mosso del magatzem que també es diu Tadeu Deulofeu Tort. Vostè segurament...
-Ara m'ha ben fotut! Potser sí que el Tadeu que busco és l'altre.
-Segur! Segur! I amb la misèria que li pago, segurament que el seus traspàs li serà més aviat una alegria. Deixarà de passar estretors i penúries...
-Que podria parlar amb ell?
-Ara mateix! No es mogui, jo personalment l'aniré a buscar. Torno tot seguit. Posi's còmode.
-Gràcies. És vostè molt amable...


Així que va quedar sol, en Mortimer somrigué, la seva superiora quedaria contenta del seu primer dia de treball. Parsimoniosament obrí la seva cartera i va extreure dos contractes que va deixar oberts sobre la taula...


25/09/2009