Matins amb codis

Un relat de: Ogigia
Només el cel
era celeste aquell dia.
Els carrers estaven coberts
de reixats
i les mirades caminaven
mancades de seducció
—aquest instint que ens empeny
a tombar el cap
i agrair la vida
en un instant—

En totes les voreres,
sorolls de veus ronques
i intercanvis de gestos,
una aparença
d’intensitat.

Mentrestant,
el sol,
embolcallat en vestidures pesades
i mirant ocultat
el carrer
darrere d’una malla espessa,
acaronava el pas
silenciós
d’altres fantasmes.

Comentaris

  • Has detallat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-05-2011 | Valoració: 10

    ...molt bé un matí de un dilluns qualsevol. La gent va perduda,encara la seva ànima no l'hi ha arribat al cos i diambula com tu dius, com fantasmes esperant que el Sol els hi doni una mica d'energia.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: