Massa fe

Un relat de: Olga Cervantes
MASSA FE

Estic pensant i no puc recordar cap abraçada teva, d’aquelles que una pàtria sempre té amagades entre gormanderies, manyagues i altres carantoines. Només sento un vent fred que em margina, em rebolca pels aires i fins i tot m’arrenca les arrels, però que finalment m’allibera deixant-me a la boca un gust de terra. Després d’això ja no em trobareu pas en aquell cor, que la gent no es neguitegi si no em troben pels racons.

Contemplant aquest diví paratge on he viscut fins ara, un núvol imita el Puigmal i forma al cel una piràmide invertida, com si la muntanya s’emmirallés en una gran piscina blava. Moriré aquí, estrangulada pel filat que puja al Taga. Demà, altres aconseguiran per Catalunya el que no em aconseguit encara. Jo he volgut escalar un miratge i m’he trobat que es massa fe per una cabra.

Comentaris

  • Pura poesia[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-03-2018

    Això és un relat poètic per excel·lència, ple d'horitzons inabastables, on la fe mou els cors, però també assoleix moure els paisatges que a la fi ens portes.

    Bona feina!

    Ferran

  • Mals vents bufen...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Mals vents bufen per Catalunya. El manaires del gobierno no ens volen ni ens deixen viure i... els de casa sembla que no es posin d’acord... mals vents bufen!
    —Joan—

  • Molt beeeeeeeé![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Quan surto al pati de casa i veig les muntanyes que em rodegen, penso en la vericitat d'aquest relat, veig el filat que s'enfila fins el cim del Taga i en totes les bestioles que el petgen, cabres incloses. Aquí dalt, la fe és la realitat. A veure per allà baix... Petonets!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

26 Relats

176 Comentaris

14081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.