Mags (Tercera part)

Tercera part

Al cotxe tots van anar en silenci, ella se'l mirava de tant en tant, van arribar a una casa abandonada i van baixar del cotxe, allà ella el va mirar encara més neguitosa, allò començava a espantar-la de cop un d'ells es va girar i va aixecar la mà per agafar-la, ella es va apartar i ell es va posar davant per protegir-la. Els dos mags es van mirar, i després es van girar cap a ell.
- T'hem dit que no t'hi fiquis, i el teu pare s'enfadarà si fas que la nostra missió falli.
- Que voleu fer ara? Al cap i a la fi, m'hi ha posat el meu pare al mig d'aquesta missió, us l'estic facilitant, però vosaltres em tracteu com a un imbècil... No em feu por...
Es van mirar uns segons, no s'esperaven aquesta resposta. Ell, es va quedar uns quiet intentant esbrinar d'on havia tret el valor per enfrontar-s'hi a ells, dos mags experimentats que el podien fer papilla en qualsevol moment. Esperava que s'enfadessin, i que el fessin pols per mal educat, però no va deixar que s'adonessin de la seva por, i es va mantenir ferma. Va notar la mà d'ella al seu braç, com si li donés suport, al final un d'ells va somriure, i se'l veia bastant satisfet, no va deixar que la situació se li escapés de les mans, no estava disposat a perdre contra aquells dos mags que es creien superiors només per que eren millors que ell en màgia, encara que ell els veia com a sers superiors, ell no els arribava ni a la sola de les sabates, i ara era allà plantat, exigint que se'l prenguessin amb serietat, que deixessin de tractar-lo com a un nen, quan era això el que era.
Un dels mags, es va avançar amb un somriure d'orella a orella, l'altre estava tot vermell d'aguantar-se el riure.
- Ja era hora de que et posessis dur, es que només reacciones quan hi ha una noia en perill, o es que només ho fas quan es ella, de què la coneixes? Bé es igual, tu bens amb ella al nostre món per aprendre a utilitzar la màgia, a partir d'ara sou companys, el teu pare, no creia que fos necessari, però com que creu que necessites més disciplina, i el que més falta et fa es el coneixement, t'envia a la acadèmia de màgia, de el nostre mon. Nosaltres som els nous professors, només ens calia recollir als dos últims estudiants.
- I la meva família? Que pensaran ells quan no em trobin i a classe els diguin que la policia m'ha vingut a buscar? I sobretot quan la policia no en sàpiga res.
Ara era ella la que parlava semblava haver perdut la por, no semblava enfadada, ell ho estava molt, el seu pare, no l'havia consultat en cap moment allò.
- La teva família es pensa que estàs en uns campaments per a joves problemàtics, de la policia, passareu sis mesos allà. Us aviso que allà el temps passa més lent que aquí, una hora aquí allà en son dos, però les persones es fan velles amb el temps d'aquí, si allà passen dues hores hi envelleixes una. Ja us acostumareu.
Es van girar, i amb un senyal de cap van fer que els seguissin. Van entrar a l'interior de la casa, on van trobar un drac, de color verd adormit, era petit segurament encara era una cria. Els mags es van quedar quiets i es van girar.
- Això es una cria de drac, viuen entre els dos móns, la seva mare no pot ser gaire lluny, però haurem d'esperar a que vingui no podem permetre que cap humà normal el vegi. Les cries de vegades quan viatgem es perden, i acaben en un dels dos móns. Els forats entre els dos móns, són provocats per unes ones, les quals només podem provocar els mags, es clar que aquestes utilitzades de mala manera poden provocar molts problemes...
Els van treure fora, on van estar esperant, van començar a parlar, sobre com s'imaginaven que era l'acadèmia, les seves famílies, i altres coses.
Després d'esperar una bona estona, van sortir els dos mags, i els van fer entrar per segona vegada. Aquella vegada ell va aprofitar per fixar-se en la casa. Era molt vella això es veia des de fora, però a dins aquella sensació d'antiga creixia en veure les finestres plenes de pols. Va arrossegar un dit per la taula, i el dit va quedar ple de pols grisa, i dos segons després la taula va esdevenir al terra, aixecant una gran polseguera. Tots es van posar a tossir sense poder-ho evitar. Quan la pols va haver-se esvaït els dos mags se'l miraven enfadats.
- Mira, aquest any el alumne curiós i el que sempre fica la pota serà ell.
Va dir un a l'altre com si ell no hi sigues, ella no va poder contenir un somriure, i se'ls anava mirant divertida.
- I ella serà la que més problemes ens crearà n'estic segur que haurem d'estar tot el dia al seu darrere.
Ella va deixar de riure, quan va sentir això, i va fer com si no ho hagués sentit, es van mirar amb complicitat, si aquells mags erren els nous professors, que es preparessin.
Van dir unes paraules, i van tirar un got d'aigua al terra. Després un rere l'altre van ficar un peu i un altre, i van desaparèixer a dins del basalt d'aigua que havien tirat. Es van mirar, i després ella va posar un peu i s'hi va ficar de ple, i ell la va seguir.
Quan va obrir els ulls, estava a un bosc sinistre, i no hi havia ningú al seu voltant, va començar a caminar, estava una mica espantat, però allò era un altre món i no li ajudaria gens acollonir-se. Al seu voltant no deixaven de aparèixer arbres grisos, amb fulles verdes fosques, no se sentien ocells, ni altres animals.
Després de caminar una estona que li va semblar hores, va sentir com algú ploriquejava.