El somni I

Les seves mans van agafar les meves i em van dur volant fins els núvols, allà vam mirar la posta de sol, assentats tots dos, un al costat del altre. Un àngel caigut, i fill del senyor de l'infern, i una noia jove de cabells marrons i ulls grans.
Em vaig despertar de cop, com si alguna cosa m'hagués donat un cop, a la meva ment les últimes imatges, d'una posta de sol brillant, i un noi vestit de negre, amb unes grans ales blanques, passaven fugaçment. El que em va fer mal va ser no poder recordar-me de la cara del noi. Sabia que l'havia vista avanç, però no aconseguia recordar a on l'havia vist.
Vaig aixecar-me i em vaig netejar les dents, el esmorzar m'esperava a baix, i no vaig poder evitar sortir corrents del lavabo en sentir la olor a torrades i pastetes que sortia de la cuina.
A l'escola, vaig mirar al cel intentant veure un figura negre contra el sol, amb unes grans ales, i mirant-me amb uns ulls verds que podien atravessar a qualsevol. Vaig afanyar-me a córrer cap a classe per tal de que el professor no m'escridassés. Quan vaig arribar a casa, no vaig poder evitar posar-me a plorar pensant i adonant-me de que m'havia enamorat d'un somni.