Mags (PRIMERA PART)

PRIMERA PART

Aquella nit, van demanar fideus, a la petita sala del restaurant, tres homes bevien vi, el més jove, de divuit anys, estava assentat, i esperava pacientment a que els altres dos homes deixessin de discutir. Van portar el dinar, i sense dir paraula el jove va posar-se a menjar, els dos homes van començar a discutir en veu baixa, poc a poc la seva veu va començar a pujar de to, fins arribar a un punt en el que només se'ls sentia a ells parlar, la resta del restaurant, s'havia quedat totalment en silenci. De cop un d'ells es va aixecar i va sortir de la habitació, l'altre home es va quedar assentat al costat del jove. Un silenci va envair tot el restaurant, dividit en petites sales, separades només per un fi paper, amb caràcters i dibuixos d'origen japonès. Les últimes paraules, havien ressonat a tot el restaurant, i segurament la policia no tardaria en arribar. El jove va veure una mica de té, i va continuar menjant fins a acabar-se el dinar, i després com si no hagués passat res, va començar a recollir, el munt de papers que hi havia repartits per tota la taula, i alguns havien caigut al terra. El altre home no es va immutar gens, quan el noi va haver acabat, li va posar un paper davant del home, i li va deixar un bolígraf al costat, es va tornar a assentar al costat, i va començar a veure's el te. El home, encara seguia amb la vista perduda a la paret. Va veure una mica més de te. Va agafar el bolígraf amb compte tenia la mà plena de anells d'or amb brillantor variant, al ritme de la flama de les espelmes que hi havia a la petita taula quadrada arran de terra. Quan va haver firmat, el jove va sortir de la petit compartiment en el que estaven, deixant al home sol amb la mirada perduda als papers amb dibuixos. Duia els folis a una carpeta dins del seu maletí, de cuir negre, anava vestit d'oficinista, va pagar el dinar a la sortida, i va sortir a fora, on es va haver de tapar els ulls amb una mà, per evitar que la llum del sol li molestés. El sol era fort, i no hi havia cap núvol al cel, va cridar un taxi i va marxar.
En arribar al petit pis o s'allotjava, es va estirar al sofà, i es va adormir. El van despertar uns cops a la porta, trucaven amb nerviosament, sigues qui sigues tenia presa, es va aixecar i va anar a obrir, es va robar amb una noia de quinze anys. Sense mirar-lo va entrar corrents, va tancar la porta i va sortir corrents. No podia deixar que una desconeguda entrés d'aquella manera a casa seva, la va seguir, corrents per les escales d'emergència, situades, al darrera del edifici, després per els carrerons que hi havia al centre de Barcelona. Semblava que fugís d'alguna cosa, i no es cansava mai, o li feia molta por el que havia vist o la perseguia, per que ell que estava acostumat a córrer, ja començava a cansar-se. Finalment ella va entrar a la boca del metro, ell la va seguir i va aconseguir entrar al tren per un pel, les portes es van tancar just darrera seu.
La va buscar, fins trobar-la, ella, esbufegant, i petites gotes de suor li queien pel front. Anava vestida amb uns pantalons texans, i una camiseta xopa per la suor que se li enganxava al cos.
Se li va acostar fins posar-se-li al davant, ella va aixecar la mirada i es van quedar mirant durant uns segons, després la va agafar pel braç, avanç de que es poses un altre cop a córrer. Ella va començar a moure's frenèticament intentant desfer-se de la mà que la agafava, i li impedia seguir fugint. El tren subterrani, es va parar, i la va treure ràpidament, la va assentar a un banc que hi havia a prop, i va esperar a que deixés de moure's. Tothom els mirava, quan va parar, es van quedar mirant durant uns segons, després va creuar les cames, i es va posar còmoda al seu seient.
-Deixem anar.
La seva veu, seriosa i segura van obligar-lo a retirar la mà del seu braç, sonava tan segura,... i tenia una veu melodiosa, i encara que ella no se'n adonés sonava autoritària. La seva mirada era segura, i als pocs segons de mirar-la va haver-la de apartar. Va començar a pensar que era estrany que un noia com ella pogués dominar a un mag d'alta categoria com ell.
Ella se'l va mirar, i al final amb un sospir de resignació, li va preguntar què volia de ella. Ell va arronsar les espatlles, i es va asseure al seu costat, va començar a dir-li que no havia d'entrar a les cases de les persones, i que s'havia de disculpar...
Quan va haver acabat de parlar, ella se'l va mirar, semblava que els seus ulls ballessin, exclusivament per a ell, i que anessin a explotar, de la activitat que hi havia, ella va somriure, deixant al descobert, unes dents blanques, perfectes.
- Si només em volies dir això t'ho podries haver estalviat, jo sé perfectament el que esta bé i el que esta malament, no cal que un desconegut, com ho ets tu, m'ho digui. A més no em crec que m'hagis perseguit fins aquí només per dir-me això... A més tinc presa, adéu.
El següent tren va parar just en aquell moment, i ella i va pujar amb un àgil salt, avanç de que pogués reaccionar, el tren ja s'havia posat en marxa.
Aquella experiència, havia estat molt estranya, als quatre anys, l'havien posat a estudiar màgia, amb un bruixot que deia ser el seu pare, potser podia haver estat aquella la més estranya, per a qualsevol ho podria ser, però a ell aquella situació, en realitat qualsevol situació que se li presentés li podia semblar perfectament normal. El govern deia que tots els nens, havien de anar a l'escola, i ell sempre hi havia anat, i sempre havia tingut bones notes, encara que al seu pare no li interessessin, els estudis, i no li hagués fet res que suspengués.
El seu pare, el bruixot, segons explica ell, el va portar al orfenat per que la seva mare havia mort i ell no se'n podia fer càrrec, i als quatre anys el va tornar a adoptar per que aprengués màgia. Ell sempre havia estat un negat per a aprendre màgia, i allò feia que el seu pare, es posés de mal humor.
Els negocis se li donaven molt bé, el seu pare, només estava orgullós, per això, per a tot el demés el tractava com a una merda.
S'acostava el dilluns, i hauria de tornar al institut, amb totes aquelles noies, que sempre li demanaven favors, i es posaven a lligar amb ell, quan a ell l'únic que l'interessava eren els estudis, i fugir dels problemes, sabia que si sortia amb alguna noia, tindria problemes, ja que si després la deixava, totes les seves amigues, s'enfadarien amb ell, o potser intentarien que sortís amb elles, llavors seria la seva ex la que s'enfadaria. I així tindria molts problemes, a més ell segur que tindria que treballar i ella s'enfadaria per que no podia quedar... Però la estranya noia de la estació no se li anava del cap...