La bruixa II

Era molt d'hora, però en Joan ja era llevat, aquell dia els tocava anar d'excursió, a la vall on deien que vivia la bruixa. A la porta van sonar uns cops durs. Algú trucava. I després una veu que cridava el seu nom.
- Joan! Afanyat que arribarem tard!
Era la Marta que venia a buscar-lo. Es va afanyar a posar tot el necessari a la motxilla, i va sortir de casa. La seva bicicleta estava coberta de neu, amb els guants va treure-la de sobre, i la va dur fins a la part del davant de la casa, on l'esperava la Marta. Van enfilar el camí fins arribar a l'església, on havien quedat amb els altres. Allà hi havia la professora, amb els altres companys, pel camí del costat baixava l'Andreu, a tota màquina per què arribava tard. Quan hi van ser tots la professora els va posar a tots en parelles. Haurien de anar sempre junts, per si a algú li passava alguna cosa. Les parelles les va fer ella, a en Joan li va tocar amb la Marta per que havien arribat els últims.
Van seguir el petit camí que sortia al costat de l'església, i que bordejava el riu, que en aquells moments tenia una gran capa de glaç, per sobre, i es podia veure com l'aigua passava per sota.
En arribar al llac que hi havia a la vall, tothom es va quedar parat, la professora va repartir uns folis on s'explicava la llegenda, i després va quedar amb els alumnes en aquell mateix lloc a l'hora de dinar. Van deixar les bicicletes allà, i es van posar a caminar, sense saber cap a on anaven.
Es van anar allunyant del llac poc a poc, parlaven sobre les seves famílies. Eren amics d'infància, i es coneixien molt bé. Van entrar al bosc de la "Flouret" tothom deia que li havia posat el nom, un rei Francés. Semblava molt sinistre des de fora, i tothom deia que era un mal lloc, quan es van adonar de a on eren, la Marta es va espantar una mica, però es va tranquil·litzar de seguida. Van mirar al voltant, i van trobar una petita cova, en realitat no es podria dir que fos una cova més ve era una escletxa a la roca, en aquesta només s'hi podia passar de un en un, i amb molt de compte. Van decidir no entrar-hi, encara que els picava la curiositat. Van començar a caminar per tal de trobar la sortida...