Mags (SEGONA PART)

SEGONA PART

Va sonar el telèfon, en despenjar-lo va sentir la veu del seu pare que l'escridassava, per que l'havia trucat feia una estona i no hi era, i ell li havia dit que seria a casa tota la tarda. Després el seu pare li va demanar que portés a la seva oficina el contracte que li havia fet firmar al gerent de l'empresa del seu rival, en Lluís Ferrer. Va baixar al garatge, i va agafar la moto, va sortir al carrer, i va enfilar el camí fins a la seu de l'empresa del seu pare, quan va arribar i li va donar l'informe, va suportar que el seu pare l'escridassés durant cinc llargs minuts, que van semblar anys.
El seu pare sempre era amable amb tothom excepte amb ell, a ell era a l'únic que cridava, li donava tot allò que necessités es clar, tenia pis propi, un treball estable, temps per als seus estudis, i un cotxe i una moto, però estava molt controlat, no podia passar-se el dia fora amb els amics, i després dir que no tenia temps per treballar per que tenia que estudiar, així que ja se sobreentén que no tingués gaires amics, o que no volgués fer amics per després perdre'ls.
Va tornar al petit pis, i es va posar a mirar la televisió, el seu pare estava obsessionat per preparar-lo per a no se què que el portava de cap.
El despertador va sonar, i va tardar uns segons en apagar-lo, no tenia gens de ganes de anar al institut, però era la seva obligació. Es va aixecar.
En mig hora estava plantat davant del seu institut, amb la motxilla, carregada a l'esquena, va entrar, i va deixar-ho tot a la taquilla. Les classes començaven com cada dia. En arribar al pis, va agafar el necessari per a les classes de màgia, i va marxar cap a casa del seu pare com feia cada dia a la mateixa hora. En arribar, es va trobar al seu pare, que per primera vegada no deixava de cridar a dos homes. Aquests no eren de l'empresa, i n'estava totalment segur que eren mags experimentats.
-Però sou burros, o que us passa? Com se us acudeix deixar-la escapar? És molt important per a nosaltres! Penseu que ella es una bruixa que ha d'aprendre a controlar-se per, que si no, quedarà al descobert tota la organització, que ens ha costat anys, i molt de esforç mantenir-la! Penseu que si es descobreix que hi ha mags vivint entre la gent normal, el govern intentarà controlar-nos, n'estic segur de que l'església guanyarà poder, i acabarem tots morts, a més, encara que nosaltres poguéssim fugir al nostre món, allà també estaríem buscats, i tampoc podríem viure. Ja sabeu que no podem tornar sense haver acabat les missions que sens encomanen. En aquests moments em de agafar tots els mags i bruixes que han nascut en aquest mon i ensenyar-los-hi a controlar el seu do, i em d'eliminar, la revelió contra el nostre mon.
Es van quedar tots en silenci, finalment el pare es va girar, i es van quedar mirant.
- Tu hi aniràs amb ells, mira de no ficar la pota...
Sense dir res més, es va girar i va posar-se a treballar, com si no hagués passat res. Va seguir-los fins a fora del despatx, quan van sortir del edifici, els dos mags, van començar a actuar com si ell no hi fos, parlaven entre ells, en veu baixa, i només aixecaven la veu per dictar-li ordres.
Es va assentar al seient del darrera, del 4 x 4, va ser llavors quan un d'ells es va girar, per parlar, primer el va repassar de a baix cap a dalt, i després es van quedar mirant als ulls.
- Potser ets el fill del nostre superior, però no volem que intervinguis, al nostre treball, tothom sap que ets penós, i que no te'n surts gaire bé amb això, però pobre de tu que la pifiis. El nostre objectiu es agafar a una noia que es una bruixa, potser no es gaire poderosa, però no podem córrer el risc de que perdi el control, i ens descobreixin. Ella segurament es resistirà, pel que sabem ha estat detinguda un parell de vegades, ens farem passar per policies
L'altre va arrancar, i ningú no va dir res fins que van arribar, al alt edifici de color rosa suau, era un institut, allà hi havia bastants nois de la seva edat que quan va entrar al recinte es van girar i es se'ls van quedar mirant, a la poca estona hi havia grups de noies que se'ls miraven i reien, dissimuladament. Va arribar el director corrents, i es va parar esbufegant al passadís. Un es va avançar, i li va dir el nom de la noia a la que buscaven, ell es mantenia en silenci, no volia que el seu pare s'enfadés amb ell. El director se'ls va mirar dubtant, i l'altre va treure una placa de policia, segur que el director estava pensant que eren molt joves per a treballar i sobretot ell que no havia acabat el batxillerat, i estava apunt de començar a fer la carrera. El director va sortir corrent cap a un grup d'alumnes, i els va dir alguna cosa després va fer el mateix amb un grup de professors.
Als pocs minuts tenien a la noia davant, que intentava desfer-se de les mans que l'agafaven. Al instant la va reconèixer, i va avançar fins posar-se davant seu. Els dos mags, semblaven una mica enfadats, però ho van dissimular, en aquells moments no podien posar-se a cridar, ni dir-li que no intervingués.
La va agafar i amb una mirada seva tots es van apartar, va ser llavors quan la estranya noia, se'l va mirar, primer amb desconfiança, i després el va reconèixer i es va posar dreta, i va deixar de moure's. Es van quedar mirant el un a l'altre avaluant-se mútuament, i després la noia va fer un ràpid moviment de cap. Ell la va deixar anar al moment, i li va fer un altre moviment per que el seguís, ella el va obeir en silenci. Els altres dos el van mirar en silenci, i els van seguir un pas per darrere de la noia. Tot va passar en silenci, cap dels dos sabia que havia passat, ni què havia fet el noi per que la noia l'obeís sense preguntes.