La Bruixa

A les nits d'hivern, quan el vent bufa i les petites casetes blanques, amb xemeneies per les quals s'enfila el fum de les llars que cremen escalfant l'interior de les casetes. Per les finestres, es pot veure com la llum de les flames balla, i fa variar la lluminositat de la habitació. Per sota de les portes tancades, per que no entri el fred i no surti la calor, s'arrossega, discretament, l'olor dels exquisits menjars, que fan majoritàriament les dones, per a elles i les seves persones estimades, i com els homes tapen les escletxes per on es filtra el fred, i hi penetra com un martell de ferro que colpeja, i fa mal bé tot allò que troba al seu camí.

Allà hi viu una vella, sense família ni ningú per a qui cuinar, li diuen la vella de les muntanyes, la gent del poble, sap que al hivern sempre hi és per curar refredats, i altres malalties, i que és molt sabia, però també li tenen por ja que al estiu, amb l'arribada de la primavera la seva casa, i tots els seus objectes juntament amb ella desapareixen fins al pròxim hivern.

Se sap que és una bruixa, i que ha estat condemnada a viatjar amb l'hivern, d'aquí cap allà, per expiar els seus crims, ja que quan era jove va matar a la promesa del seu enamorat, i ell sent un gran príncep, la va desterrar, ella tota decebuda per el comportament del príncep, el qual li havia promès el seu cor, un hivern, encara que l'obliguessin a casar-se amb un altre dona. Va anar una nit al castell, i el va matar. Diuen que al matí següent, quan van descobrir el seu cadàver, al costat hi havia una carta escrita per el príncep, allà s'explicava que s'havia enverinat per haver fet fora del seu regne a la dona que s'estimava, però just on era el seu cor, hi havia un ganivet clavat. Tothom va reconèixer el ganivet de la bruixa, quan ella se'n va assabentar, es va sentir molt trista. Ella en la foscor de la nit no havia vist la carta, i havia apunyalat al seu estimat ja mort. Quan la van agafar la van cremar, aquell dia era el primer de la primavera, així ella va ser condemnada a viure cada hivern ajudant a les persones, i a morir cada estiu.