El lladre (Capítol 2)

Capítol 2

Les flames s'acostaven, i cada cop li costava més respirar, no volia morir allà, podia intentar sortir per la finestra, però llavors segur que es feia mal en caure o es matava. A més, si saltava potser l'agafava la policia i allò no ho podia permetre. Es va posar davant de les flames, però es va adonar que havien deixat de avançar, i ara cremaven, sense moure's, estaven allà, semblaven normals, però ara ja no hi havia tant de fum, i les flames no es movien de lloc, semblaven esperar alguna cosa.
En Matias es va moure, per tal de buscar un lloc per on fugir, mentre les flames estaven quietes. Però avanç de que pogués començar a more's, un vent gelat va apartar les flames, i va obrir un camí. El jove lladre mai no havia vist res semblant. Al fons del camí que havien format les flames, va apreixer una figura. Primer borrosa, i poc a poc, es va anar fent més nítida, a mida que s'anava apropant.
La figura es va quedar al seu davant. Era una dona alta, i morena, el cabell llarg li queia per les espatlles, i duia un vestit blanc, de manigues llargues. Els seus ulls, no reflexaven cap sentiment en aquells moments. Eren freds com el gel, els llavis eren molt fins, i la pell la tenia totalment blanca.
- Qu- qui ets tu?
La veu quasi no li sortia, havia perdut tot el valor del principi, estava espantat per tot el que estava passant, però en el seu lloc qui no ho estaria?
Ella va somriure, i va aconseguir que es relaxes una mica, va pensar que debia estar inconscient, i que allò sebia de ser un somni, i que el més probable es que estigues a punt de morir.
- T'haig d'oferir un tracte.
Ell se la va mirar incredul, era molt maca, aquella dona, i tot era tan real, però era impossible que les flames se separessin per que aquella dona, passes per el mig, i que vingués per fer un tracte amb ell.
No tenia altre opció, ja que tot allò era un somni, per que no llançar-se a l'aventura, hi ha poques vegades a la vida, que et donin l'oportunitat de viure aventures, i la majoria de gent les ha de buscar, com havia fet ell convertint-se en lladre.
- Et donare la vida, i et protegiré, però a canvi vull que em tornis, el collar d'or de Moon. Es un collar que em van robar, jo et portaré fins allà, i tindràs de tot, però vull el collar.
- Que es aquest collar? Com vols que l'aconsegueixi? Jo no sóc cap mag...
- Ja ho sé, però jo sóc una deesa, i vull que se'm torni el que em pertany, el robaràs per a mi. Jo sé on està...
- Si ets una deesa per que no l'hagafes i ja està? Se suposa que sou tot poderosos els deus...
- Fa uns anys, vosaltres vau deixar-nos de adorar, i llavors es va crear el tractat de "Groes" en aquest tractat diu que no hi podem influir directamen, podem fer pactes i tot el que volguem, però no podem matar així com així, només hi podem intervenir a través dels pactes.
- Dacord, ho robaré per a tu, peró jo necessito una mica de temps per preparar-me, i necessito saber el lloc on he de robar el collar, i la vigilancia, aixó requerirá temps i preparació...

No s'ho podia creure, estaba a punt de combertir un hobbi en un treball, i el seu primer treball era per a una deesa a cambi de la seva vida, n'estava segur de que tot allò era un somni. Esperava morir-se aviat, o despertar-se rodejat de policies armats que el duien a la comisaria més propera, o fins hi tot al hospital, amb una mica de sort.