La bruixa III

Després de caminar unes dues hores, el sol es va començar a pondre, la Marta es va mirar, en Joan espantada, era pel de matí, encara no havien dinat, i ja s'estava ponent el sol. En Joan també semblava haver-se adonat, encara que ell no havia perdut els papers com la Marta que ploriquejava, i no parava de repetir que moririen, per que estava tan blanc com el paper.
En girar-se, van tornar a trobar-se al davant de la cova, en Joan, va sospirar, i es va preguntar com podien haver arribat allà, un altre cop, o trobava molt estrany. Però poc després va pensar que era una sort que haguessin trobat aquell lloc, per que la nit no seria gaire agradable, si la havien de passar fora amb la neu, i en aquell bosc podien haver-hi llops ja que ningú hi caçava i es deia que moltes persones havien desaparegut en aquell bosc.
Van entrar, van passar per una roca, que feia l'obertura tan estreta que casi no podien passar, més endavant trobaren un espai més ampli, tot estava molt fosc, però van seguir endavant guiant-se com podien amb la llum del mòbil. En arribar a la següent cova es van adonar que hi havia un mineral estrany que brillava, era molt suau, però evitava que es quedessin a les fosques. Va apagar el mòbil per que al bosc no hi havia cobertura, i encara menys a una cova, van començar a baixar per túnels, que semblaven haver estat excavats, per persones feia milions d'anys. En Joan va començar a perdre l'orientació entre tants túnels, i bifurcacions, en realitat havien anat sempre cap a la dreta, però amb totes les coses estranyes que els hi havia passat dubtava que pogués dubtar a casa seva.
A mida que anaven baixant, s'estranyava de que no pugés la temperatura, sempre li havien dit que a l'interior de la terra hi feia molta calor, però allà sempre hi feia la mateixa temperatura. La Marta es va arrepenjar a la paret, per descansar, i de cop va proferir un crit. En Joan va tocar les parets, i va notar com el calor s'estenia per el seu braç, a traves de la seva pell. Va apartar la mà, i es va adonar que aquella roca, o mineral absorbia la calor, la mà amb la que havia tocat la paret estava totalment freda, poc a poc va tornar a estar calenta. La Marta, mirava a les parets espantada, i evitava tocar-les.