Ella & Ell

(ELLA)

Eren les sis del matí, aquell dia al institut ens aviem de llevar més d'hora del normal, ja que havíem d'anar al fòrum de Barcelona, els meus companys només hi volien anar per que volien saltar-se classe, jo tenia un altre motiu a part d'aquest; ens dividirien per grups i professors, els grups ja estaven fets, i m'havia tocat al grup d'aquell noi, era un curs més gran que jo, per que havien decidit que les classes s'havien de barrejar, jo estava molt contenta. Coneixia aquell noi de vista, hi havíem parlat, però ell segurament mai s'havia fixat en mi, i el que haguéssim parlat suposo que seria una casualitat. Jo no sóc gaire maca, en realitat moltes de les noies de la meva classe tenen parella, però a mi encara no m'ho a demanat ningú, no em considero lletja del tot, però dubto que algú s'hagi fixat en una persona com jo que em passo gran part del dia amb el cap entre les pàgines d'un llibre, o d'un còmic, i que mai m'arreglo quan surto, en canvi les demés van totes arreglades, maquillades, i a la moda, haig d'admetre que hi ha coses de la moda que no m'agraden y que no em posaria, suposo que es qüestió de gustos; ell mai no s'hi fixaria en mi...

...

(ELL)

Aquell dia jo volia estar amb ella, em semblava una desconeguda, però m'agradava, sempre que havíem parlat s'havia mostrat molt tímida, però a les classes se la veia plena d'energia, i en cap moment se la veia tímida, m'agradava pensar que només ho era amb mi, encara que no m'ho acabés de creure del tot. Sempre que la mirava, quan reia, o quan sortia de classe, m'apartava la mirada i desapareixia del meu camp visual. No hi havia parlat gaire amb ella però sempre tenia un somriure a la cara, o se la veia enfadada, només se la veia seria quan llegia, i moltes vegades tenia mal geni, però se li passava de seguida. La coneixia des de petita, i l'havia vist plorar, però feia anys que no la veia, estava segur de que si la veiés plorar no podria evitar el abraçar-la, això si no estava rodejada per un esquadró de noies de la seva classe, cotilles, que intentaven fer-la contenta i que no plorés, però dubtava molt que això passes algun dia...

...

En arribar al institut, la gent començava a posar-se per grups de cinc persones que havien estat fets per els professors, els grups tenien una persona de cada curs, hi havia quatre cursos, de la ESO. Al meu grup no hi havia ningú del meu curs, estava nerviosa, potser podria estar amb el noi que m'agradava, però no volia fer el ridícul, i no tenia gaires coses en comú, ni interessos, amb els altres membres del grup. Quan vaig entrar per la porta, vaig mirar al meu voltant, i el vaig veure rient amb els altres membres del grup, amb aquell somriure perfecte que em tornava boja. Sense saber com, es va girar i les nostre mirades es van creuar, durant uns segons no vaig pensar en res, al final ell em va fer un senyal per que anés cap a ells. Lo cert es que jo sempre he sigut molt tímida respecte als meus sentiments, la gent em considera sincera i oberta, mol activa, potser penseu que m'estic contradient amb lo de oberta y tímida, però es així, jo mai no expresso els meus sentiments, ni els meus somnis, sempre m'ho guardo per a mi, en canvi quan conec gent nova, no tinc pels a la llengua i no dubto en parlar amb ella. Ningú sabia que m'agradava, no era el més popular ni res d'això, però era el noi que a mi m'agradava...

...

Quan va arribar, jo estava amb els demés del grup, i no havia pogut evitar el preocupar-me, ja que tothom era allà i ella encara no havia arribat. De vegades quan sortia de casa, cap al institut la veia passar, però no em mirava, ni em deia res, semblàvem desconeguts i això em feia mal, no volia dir-li res, per por a que em refusés de mala manera, o no volgués saber res de mi. Havia sortit una mica avanç de casa per poder veure-la arribar, i no fer tard. Quan la vaig arribar, i ens vam mirar em va costar reaccionar, ja que tots dos ens vam quedar en silenci, i quiets allà on estàvem, finalment vaig aconseguir comportar-me com si no hagués passat res i dir-li que vingués. L'últim que volia era que anés a parlar amb els del seu curs, tenia l'esperança de passar el dia amb ella. Quan va arribar, es va quedar en silenci un altra cop, com si li fes vergonya parlar, potser m'odiava i no volia parlar amb mi, esperava que no fos això, mentre pensava això, ella, seguia en silenci, molt tensa. No podia deixar de pensar en la sort que tenia, de que m'hagués tocat al mateix grup que el seu, i lo maca que estava, potser no era la més maca del institut, però quan apareixia em costava deixar de mirar-la...

...

Em vaig acostar lentament, m'agradaven els seus ulls, eren marrons, i tenien alguna cosa que feia que sempre al passadís s'hem desviés la mirada cap a ell, i sempre me la tornaven; el seu somriure era sincer i misteriós, quan somreia semblava que els seus ulls ballessin, era tan perfecte... Quan vaig arribar allà, no m'atrevia a obrir la boca, van estar parlant durant cinc minuts, fins que els professors van començar a cridar-nos, vam anar cap allà, ens van fer pujar a l'autobús, ens vam assentar al final de tot, que hi havia cinc seients, hi havia dos nois de primer, una de segon jo y ell, jo em vaig asseure al costat de la finestra, vaig notar com algú s'assentava al meu costat, em vaig girar lentament, per veure on s'asseien els meus companys de curs que anaven a altres grups, de cop em vaig trobar amb aquells ulls tan coneguts i aquells llavis que dibuixaven somriures misteriosos. S'havia assentat al meu costat, estic segura de que em va veure quan em vaig posar vermella...

...

Quan vam pujar al autobús els del grup ens vam afanyar a agafar els llocs del darrera, que eren els més apartats del professors, y que hi avien cinc llocs justos. Jo volia asseurem al seu costat, els dos nois de primer, es van assentar junts al costat d'una finestra, se'ls veia contents, suposo que de anar amb algú conegut i de la seva edat. Jo esperava per veure on s'assentava ella, i així asseurem al seu costat, es va asseure a l'altre costat d'on estaven els de primer, al costat de la finestra, em vaig afanyar a ficar-me davant de la de segon, que en veure que li deixàvem el lloc d'en mig de tots no es va queixar. Em vaig asseure al seu costat, crec que ella no se'n havia adonat, per que quan es va girar, no va poder evitar posar-se vermella, i a mi casi em dona el riure, però em vaig limitar a somriure, potser no li molesto, i si que li agrado...

...

Quan el autobús es va posar en marxa, ell es va posar de peu i es va oferir a posar les motxilles, als calaixos aquells que pengen del sostre als autobusos i als avions, tots lli vam donar la nostra motxilla, jo vaig ser la última i em va dedicar un somriure dels seus, el cor s'hem va accelerar uns segons, després va tornar a la normalitat, i li vaig tornar el somriure, passant-li la cartera amb un moviment ràpid. La va agafar, i la va posar amb les altres motxilles, i es va tornar a assentar al meu costat, aquest cop, no em vaig posar vermella, però si nerviosa, em quedava hora i mitja al seu costat, i no sabia que dir-li, ni que fer, necessitava tenir alguna cosa a les mans amb el que poder jugar, o entretenir-se; segur que semblava idiota sense fer res...

...

Quan el autobús es va posar en marxa, no sabia que fer, els de primer no deixaven de riure, i fer el burro, i la de segon parlava amb les noies del davant, que eren del seu curs. Ella estava al meu costat mirant per la finestra, i de tant en tant es girava i em mirava, al final vaig decidir posar totes les motxilles a dalt, tots me les van anar passant, d'un en un, jo anava lent per perdre el temps, i per no quedar-me sense res que fer, quan em va tocar pujar la seva motxilla, vaig haver de cridar-la, semblava com si no s'hagués adonat de que estava pujant la motxilla de tothom, aquesta vegada no es va posar vermella, però em va passar la motxilla ràpidament, i em va somriure, haig d'admetre que ella estava molt seria aquell dia, sempre se la veia rient, i en aquells moments només mirava per la finestra, i quan em mirava, i jo li tornava, ella feia com si no m'hagués vist, potser no volia veurem...

...

A les corbes, sempre el notava acostar-se i xocar amb ella, cada cop es posava més nerviosa, els altres nois ni es movien quan el autobús girava, i les que es notaven eren fàcils d'evitar, però ell no les evitava ni feia res per evitar que xoquéssim. Potser o feia a posta... M'agradaria que fos així...

...

Jo estava assentat al seu costat, i parlava amb els del davant, el viatge era molt recte, i no hi havia gaires corbes, per això jo aprofitava fins i tot les més fluixes per apropar-me a ella, o xocar-hi. Ella s'apartava com si tingués por de que la toqués...

...

Quan vam arribar, ens va baixar les motxilles, jo vaig haver d'esperar a que els altres membres del grup baixessin, ja que anaven davant meu, vam baixar i ell va ajudar a tothom a baixar, quan em va tocar a mi, em vaig posar molt nerviosa, havia ajudat a tothom del grup, però estic segura que em vaig posar vermella, i de que ell ho va notar, normalment ningú m'ajudava encara que estiguéssim a la mateixa classe, em feia molta vergonya, i no sabia que fer si baixar jo sola o deixar que m'ajudés... Al final vaig deixar que m'ajudés, li vaig agafar la mà, i vaig baixar...

...

Quan vam arribar, els vaig donar les motxilles, i vam baixar, vaig veure com un del de primer casi queia, i el vaig ajudar a baixar, després vaig ajudar a la de segon, i després va arribar ella, quan li vaig posar la mà per ajudar-la, s'hem va quedar mirant, jo no podia apartar la vista dels seus ulls, semblava que dubtés, en el meu cap, només podia pensar en que m'agafes la mà, i em deixés ajudar-la, al final em va agafar la mà, i vaig ajudar-la a baixar...

...

De cop, vaig perdre l'equilibri, no sabria dir si a causa dels nervis, o de què. Vaig començar a caure, i ell es va posar davant meu i em va agafar, quan em vaig a
donar, estava envoltada per els seus braços, i amb els ulls tancats a causa del espant que m'acabava d'endur, feia bona olor, de cop ens vam apartar els dos a la vegada, i vam agafar les motxilles, els altres del grup ens esperaven amb els altres grups, nosaltres érem els últims...

...

No se que va passar en aquell moment, no sabria dir si va ser culpa meva o seva, però ella va començar a caure, i no vaig voler deixar-la caure, per això em vaig posar al seu davant, i la vaig agafar. Vaig notar com el seu cos xocava amb el meu, ens vam quedar uns segons quiets, i després ens vam apartar ràpidament.
Vam agafar les motxilles, que havien caigut al terra, i vam afanyar-nos a seguir als grups que s'allunyaven.

...

No m'atrevia a mirar-lo als ulls, segur que pensava que sempre ficava la pota, a més em feia vergonya de mirar-lo, després del que havia passat. Estava molt concentrada, evitant acostar-m'hi, i de que no em mirés, amb aquells ulls, que semblava que t'atrapessin i que no poguessis apartar la teva mirada d'allà, i quan els altres del grup em preguntaven alguna cosa, per a mi era molt difícil deixar de pensar en ell, concentrar-me en la pregunta i després contestar-la, sempre amb una resposta curta.

...

Vam estar una llarga estona sense dirigir-nos la paraula, i quan ella em mirava em feia vergonya tornar-li la mirada, i anàvem un a cada cantó del grup, el màxim de separats possible, veia als altres grups, que parlaven tots junts, i s'ho passaven bé, i a nosaltres, que els únics que parlaven eren els de primer i la de segon, que de tant en tant ens feien preguntes, que ella i jo ens limitàvem a contestar amb un simple si, o un no, i de vegades encongíem les espatlles en senyal d'indiferència.

...

Els professors, van ensenyar-nos el lloc on havíem de estar a l'hora de dinar que era a la una mitja, després ens van dir que podíem anar a esmorzar. Quan tots ens vam assentar, vaig decidir que ja n'estava farta, de ser tan tímida, així no arribaria en lloc, però també vaig decidir no posar totes les castanyes al foc, de manera que si ell em deia alguna cosa, o feia res, que em poses nerviosa deixaria de menjar-me el cap, dient-me que ho feia a propòsit. Lo dolent es que no ho vaig aconseguir, ja que es va asseure al meu costat, estàvem tots en rotllana, i la de segon s'havia fet amiga dels de primer, com que ells estaven tan animats, ella es va ajuntar amb ells, suposo que era normal, ja que nosaltres dos, ens havíem passat tota la estona en silenci, l'un pendent de l'altre.

...

Quan els professors, van acabar de explicar a on dinaríem, tots es van asseure en cercle per esmorzar, però els de primer, es van posar al costat de la de segon, i a mi em va tocar anar al costat d'ella. Estava nerviós, potser els altres ho havien fet a propòsit, per que crec que ens van veure quan ella va caure del autobús i jo la vaig agafar, potser se'n havien adonat, però jo no podia fer res per descobrir si era així, es notaria molt si els hi preguntés, i en tot cas si no se'n havien adonat, seria un fracàs total, ja que s'assabentarien.

...

Ens vam assentar, al principi no ens vam entendre gaire, tot s'ha de dir, però ells havia portat una bossa de patates fregides, i els de primer li van demanar, després va saltar la de segon, i al final ell veient que jo no em decidia, me'n va oferir, jo vaig dubtar una mica al principi, i vaig pensar que jo el que volia no eren les patates sinó a ell, i en pensar això em va ser impossible somriure, així que vaig agafar una patata de la bossa. Després ell va començar a queixar-se de que els altres no paraven de pillar-li patates, i de que se'n quedava sense, lo millor de tot es que després es va girar se'm va quedar mirant i va dir-me que no em tallés que podia agafar totes les patates que volgués.

...

Al principi haig d'admetre que tan jo com ella estàvem molt tallats, però després tots em van demanar patates, i jo els vaig deixar que agafessin unes poques, em vaig adonar de que ella no me'n havia demanat, i li vaig oferir, ella em va mirar i després em va somriure, en aquells moments volia saltar d'alegria, però em vaig aguantar, per que no hagués quedat massa bé. Després em vaig adonar que jo casi no n'havia, els vaig fotre la bronca a tots per haver-se aprofitat de mi, després vaig voler desdir el que acabava de dir, només per ella, i quan li vaig dir que en podia agafar tantes com en volgués, quasi es posa riure, però es va aguantar, i em va somriure, n'estic segur de que em vaig posar vermell com un tomàquet...

...

Jo per no fer-li lleig li vaig agafar una altre patata, vaig veure com els de primer i la de segon, s'havien atrinxerat una mica apartats de nosaltres, i ens miraven i reien, suposo que ja devien saber que jo estava boja per ell, o ho suposaven, però vaig intentar no fer cas i suposo que ell també per que no va fer cap comentari sobre allò, ens vam quedar en silenci, era una de les poques vegades que havia estat realment relaxada amb ell, per que sempre que ell estava a prop jo em posava tensa, en aquells moments ens vam quedar tots dos en silenci, s'estava tan be...

...

Ella va agafar-ne una, i em vaig quedar molt més tranquil encara que no se per que, em vaig adonar de que els de primer i la de segon, s'havien apartat, i ara parlaven en veu baixa i reien, de tant en tant ens miraven i reien, vaig mirar-la, i em vaig adonar de que se'ls mirava fixament, i estava vermella com un tomàquet, vaig somriurem a mi mateix, i vaig deixar que una suau brisa, m'acariciés la cara, i tirant-me tot el cabell enrere, després em vaig estirar sobre la gespa, allà s'estava tant bé...

...

Ell estava estirat, els altres també van començar a recollir les coses, i a utilitzar la motxilla de coixí, al cap de poca estona estàvem tots estirats, jo estava estirada al seu costat, aviat em vaig quedar adormida, aquell era el lloc on havíem de ser a l'hora de dinar, fins a les hores teníem temps lliure, les activitats començaven a les tres de la tarda...

...

Em vaig quedar adormit, de cop em vaig despertar, eren la una i quart, quedava un quart d'hora, i alguns grups començaven a arribar de visitar totes les instal·lacions i demés, al meu costat, estava ella, dormint al meu costat, el cor em batejava fort, i em vaig somriure a mi mateix, tenia la cara de un àngel, els altres del grup, parlaven més enllà amb altres de la seva classe, vaig dubtar entre despertar-la, però al final vaig pensar que si no la despertava segur que s'enfadaria, o potser no, però s'havia de quedar al seu costat fins que es despertés, no pensava deixar-la allà estirada i sola...

...

Em va despertar la seva mà sobre la meva espatlla, em movia suaument, intentant despertar-me, vaig obrir els ulls, i al principi la llum del mig dia em va fer mal als ulls, llavors ell es va posar davant el sol, fent-me ombra, per que pogués obrir bé els ulls. Si seguia mirant-me d'aquella manera, no podria evitar de abraçar-lo, em somreia, amb aquells ulls que ballaven com dues flames, quan bufa un vent fluix, insuficient per apagar-les. Es va apartar avanç de que pogués pensar en alguna cosa...

...

Es va aixecar, li vaig dir que s'havia quedat dormida, i que havíem de anar a buscar a la resta del grup, per que ara estaven repartits entre els altres grups amb els seus companys, quan vaig dir això ella es va limitar a somriure, i dir que tenia tota la raó, ja no semblava tant tallada com avanç, es va aixecar, va agafar la motxilla, i em va fer un gest per que la seguís. A mig camí cap a els altres grups, es va girar i es va posar vermella, no sabia per què, es posava vermella, la vaig veure dubtar una mica, al final va acabar dient-me que si li podia aguantar la motxilla que havia de anar al lavabo. Casi em poso a riure, però em vaig aguantar, i vaig assentir, li vaig agafar la motxilla, i la vaig acompanyar fins a la porta del lavabo. Em feia gràcia que s'hagués posat vermella només per que tenia que anar al lavabo.

...

No sabia com em podien haver vingut en aquell precís moment les ganes d'anar al lavabo, ara que anava tot tan bé... Vaig entrar al lavabo, quan vaig acabar de mirar-me el mirall, durant una bona estona, vaig sortir a fora, ell estava esperant-me al mateix lloc on l'havia deixat. De cop em va agafar per el braç i avanç de que pogués dir alguna cosa, em va arrossegar, fins a una sala que hi havia a un dels edificis més propers, la sala estava totalment buida, hi havia varies butaques, es va assentar a una, no sabia que volia, ni per que feia allò, estava molt nerviosa...

...

Allò, no podia continuar així, havíem de parlar seriosament, em vaig asseure, i li vaig demanar a ella que s'assegués, li vaig començar a preguntar per què quan la mirava al passadís ella no em feia cas, per què era tan freda amb mi, per què no parlava amb mi, com parlava amb els demés, sense adonar-me'n, vaig treure a fora tots els sentiments, i les preguntes que m'havia guardat, per a mi mateix, quan em vaig adonar, una llàgrima em queia per la galta, ja no tenia solució el que havia fet, ara ella em diria que no en volia saber res de mi...

...

Em vaig quedar parada quan va començar a dir-me totes aquelles coses, de cop em vaig adonar dels seus sentiments, però no el vaig interrompre, era la primera vegada que el veia d'aquella manera, estava molt esverat, fins que no es tranquil·litzés, no podríem tornar amb els demés, segurament estarien menjant així que no hi havia presa. Quan el vaig tornar a mirar, una llàgrima li queia per la galta, i s'esforçava per no singlotar, es va intentar tapar la cara amb el braç, i intentava assecar-se les llàgrimes, tenia els ulls vermells, li vaig parar el braç, involuntàriament, i ens vam quedar mirant.

...

Em vaig quedar de pedra quan em va agafar el braç, no volia que ella em veiés plorar, però quan la vaig mirar als ulls, em vaig alliberar, de totes les pors que tenia, de cop l'únic que podia dir-li era que m'agradava, que no
podia deixar de pensar en ella, les paraules em sortien amb un seguretat, que no existia a dins meu. Em pensava que em diria que no em podia correspondre, i que ho sentia molt. De cop es va ajupir per sobre meu, i em va donar un petó al front, jo me la vaig quedar mirant, tenia un somriure, i em mirava directament als ulls, estava molt maca, ella es va tornar a ajupir, i després de donar-me un petó als llavis, es va acostar a la meva orella, i em va xiuxiuejar que m'estimava. L'únic que vaig poder fer durant uns segons va ser abraçar-la i tancar els ulls, recordant i gravant a la meva memòria, aquells moments...

...

No en tenia ni idea de com ho havia aconseguit, mai havia tingut valor per confessar-li els seus sentiments, es van separar, ell la va mirar, i li va donar un altre petó, era humit, notava els seus braços al seu voltant, els seus batecs de cor, ... Quan vam separar els llavis, ens vam quedar abraçats, notava el seu nas a la meva cara, després vaig recordar els altres del grup, i vam sortir corrents, segur que arribàvem tard a dinar, i que els professors s'enfadarien amb nosaltres...