Bernat J

Barcelona,

17 Relats, 60 Comentaris
21927 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Quan vaig entrar en aquest petit univers que és el relatsencatala.cat tenia 17 anys. Vaig escriure força, i vaig publicar bastant. Ara, més de deu anys més tard, només entro de de tant en tant a somiar com quan en tenia 17.

Últims relats de Bernat J

Últims comentaris de l'autor

  • Bernat J | 28-04-2014 | Valoració: 10

    encara que curt, intens! Molt bo!!! una abraçada maca!

  • Bernat J | 21-02-2013 | Valoració: 8

    Doncs no l'havia llegit! De fet el meu el vaig escriure fa temps, l'únic que l'he publicat fa poc! m'alegra saber que no sóc l'únic que sent aquest por!

    salut!

  • Bernat J | 23-01-2010

    avui després de molt temps a la penombra de RC, he tornat a entrar i he mirat primer als meus relats i he vist uns comentaris teus i m'he dit que t'havia de llegir, ni que fós per respecte, i sàpigues que, aquesta musa de la que parles m'ha captivat enormement. Espero que tard o d'hora recuperi la inspiració.

    una abraçada relataire,

    julià.

  • Bernat J | 14-09-2008

    La felicitat no existeix, res és possible i tot el que et proposis farà sempre llufa. Així és la vida.

  • Bernat J | 27-08-2008

    Sempre havia cregut en els somnis, que t'ajuden a tirar endavant, a viure la vida amb un somris. Ara, despres de llegir el poema, dubto. Amb la seva grandesa em fa destila incertesa i em pregunto, tinc dret a somniar? No, tal com val mon, nomes tinc dret a actuar. Perque nomes aquells que han de donar gracies cada dia perque encara son vius tenen dret a somniar.
    Et felicito poetissa, pero ara et dire que res seria el mateix sense els somnis, que el capdavall vulguem o no formen part de nosaltres, i a pesar de tot, em rectifico, perque nomes els somnis em fan avanc,ar.

    julia

    p.d. perdona per les faltes d'ortografia pero es que a la part del mon on soc no existeixen els accents, les c trencades i altres coses que fan del catala la millor llengua del mon.

  • Bernat J | 26-08-2008 | Valoració: 9

    ma impressionat llegir el teu text i veure les meves propies idees (o molt semblants) en un text d'altri. Realment m'ha agradat, m'ha agradat molt. I no nomes per les idees, sino pel llenguatge i sobretot per la manera en que ho escrius. Es una conversa normal, es a dir, la podrien tenir moltes persones, almenys en un principi, pero despres es demostra que no que nomes unes poques podrien seguir aquesta conversa de fet la maria i la laia, tot i que no les caracteritzes, les veiem perfectament. Tenim a la noia superficial i conformista i a la noia, com dic jo, idealista pero realista; es a dir, que creu en maneres de canviar el mon pero q no son tan utopiques com molta gent es pensa. En definitiva, ma agradat molt, tinc algun text que es refereix a aquests temes i properament men publicaran un altre.. Si vols llegir i comentarlos, ja ho saps. Molta sort i segueix escrivint que tens fusta!

    julia

    p.d. perdona per la manca daccents pero es q al lloc on soc ara no existeixen els accents en els teclats!

  • Bernat J | 26-08-2008

    Per haver-ho escrit amb setze anys esta molt be! M'ha agradat molt, prova tensio i incertesa i et fas l'eterna pregunta de...: acabara com m'imagino? I potser per axo l'unic pero que li trobo es el final. No m'acaba. Jo esperava un final mes realista, dins del que cap, ja sigui bo o dolent. Pero aixo de convertirse en ocell... buf.. pero de totes maneres, tranquila que fa temps ja que vaig aprendre que els finals eren el menys important. En fi.. molta sort i a veure si publiques mes coses!

    julia

    p.d. em sap greu per les faltes dortografies. Estic en un lloc del mon on els accents no existeixen en els teclats!

  • Bernat J | 23-08-2008

    Aaaafrika!! how are you?? jajaj es q stic a new york city i haig d'intentar fer gala del meu pessim angles. Sento les faltes d'ortografia pero es q aqi els teclats van diferents i no hi ha accents ni res que s'hi assembli... En fi.. que despres de molt temps he recuerat els anims per posarme a escriure i he tornat a entrar a RC on ja us tenia a tots oblidats... en fi... passava a saludarte i saber com et va tot i que sapigues que encara em deus un cafe des de fa un temps interminable i que espero que sigui aviat......

    doncs res mes sento no comentarte el poema pero es q tinc mol poc temps per fer res (em queden 5 min. de conexio!)

    un peto i una abracada (un cop mes u sento per les faltes dortografia)

    julià.

  • Bernat J | 25-06-2008

    Crec que he perdut els somnis, la raó i les forces... potser podria dir que simplement he perdut el món de vista, potser ho he perdut tot... però com t'he dit abans... intento seguir disfrutant de la vida acompanyant-me sempre de la música i les paraules...

    et seguiré llegint, m'agrades!

    julià.

  • Bernat J | 25-06-2008 | Valoració: 9


    Poètic, romàntic, somniador... què més es pot demanar?

    He llegit la teva biografia i m'he sentit tant partícep d'aquests moments... escriure i tocar la guitarra... què millor??? Les paraules i la música omplen els nostres sentits, i ténen sentit com la nostra vida, i aquesta té sentit gràcies a ells. Res podria ser el mateix sense aquests grans companys que ens acompanyen al llarg de la nostra vida.

    Una abraçada companya,

    julià.

  • Bernat J | 06-05-2008

    ei!

    no he tingut temps d llegirme el text però volia contestarte el comentari q mas deixat...

    res, només dir-te que m'ha agradat veure un comentari però haig de dir que no sé si tu si, pro no sé absolutament res de tu! però en fi, q si vols em pots agregar tranquilament al msn;)

    apa, ja parlarem

    cuida't.

  • Bernat J | 27-03-2008


    Ho deixes tant clar que la història és teva que potser no cal ni que canviis els noms dels protagonistes. Monica i Carles, Anna i Jordi... Ve a ser el mateix, no?

    En fi, m'ha agradat molt, em recorda a una història que vaig tenir precisament quan tenia la teva edat.

    Gràcies per explicar a RC històries tant personals, avui dia hi ha molt poca gent que ho faci...

    Això si, llàstima de les faltes d'ortografia!

    Una abraçada i benvinguda nova relataire!


    julià.

  • Bernat J | 06-03-2008 | Valoració: 10

    tia!

    felicitats! q la editora ta posat a destacats!!!

    en fii... tot b x aki? laltre dia et vaig veure conectada po just quan tanava a parlar et vas desconectar....

    en fi..

    ens comenteme!

    una abraÇ

    julià.

  • Bernat J | 05-03-2008 | Valoració: 10


    Aquest encara m'ha agradat més que l'altre!

    Per cert, això que dius del sopar.. jo en tinc disset i era el més jove i m'ho vaig passar de maravella!!! A més com més joves més divertit!

    x cert, el flog, esta una mica abandonat ja ho veuras, pero wnu....

    en fiii, un ptoo wapa

    ens comentem


    julià.

  • Bernat J | 05-03-2008


    Quan dius que vas néixer a l'estació dels records et refereixes a l'hivern o bé a la tardor? (És que aquesta discussió l'he mantingut recenment amb uns companys escriptors i volia saber-ho). Jo sempre he pensat que és la tardor, encara que a l'hivern també... potser en el fons són les dues... qui sap.
    Per cert, sempre he cregut que no s'aprèn a viure... simplement es VIU; i no s'aprèn a escriure, només que alguns hi tenim més traça i d'altres no!
    A, i per últim: escriure és el milllor que pots fer quan tens moltes coses a dir, és el mateix que faig jo!

    en fi...

    una abraçada relataire!

    julià.-

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor