Foto de perfil de Elbereth

Elbereth

8 Relats, 25 Comentaris
9263 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
M'agrada escriure perquè em permet imaginar i jugar. Em fa sentir bé. Quan era més jove ho feia més però ara la manca de temps em permet fer-ho molt menys del que voldria. Tot i haver-me fet adulta no he volgut perdre aquesta possibilitat de dibuixar altres móns amb les nostres mans i amb les paraules.

M'agrada molt haver descobert aquesta pàgina i poder llegir tot el que vosaltres pengeu.

Si em voleu escriure, podeu fer-ho a:
thereble@gmail.com

Últims relats de Elbereth

Últims comentaris de l'autor

  • Elbereth | 21-05-2007

    fas una poesia decàleg de totes les formes possibles del foc, de l'escalfor, de la passió, de la calor, de tot aquest sentiment que tenim dins i que ens crema amb un intent de sortir, i abrasar-ho tot. És un poema amb molta força, m'ha agradat molt. Sobretot el final, en el que recordes que els agosarats han/hem decidit viure així.
    Un petó, i felicitats pels teus poemes, i pels Atzurs!

  • Elbereth | 21-05-2007

    el teu poema és un cant a empaitar la por, amb la nostra nuesa. Has aconseguit un conjunt d'imatges que, inicialment, funcionen a batzegades, colpint-nos, fent-nos arribar aquesta negror tan intensa, per, al final, aclarir-ho tot amb la solució que proposes, abracem-nos nus de tot, llavors la por fugirà.
    Un poema ben bonic.
    Una abraçada!

  • Elbereth | 21-05-2007

    ens balanceja per sobre de la mar, envoltats d'olors i de salitre. M'ha agradat molt. Sobretot que cercant uns ulls puguis dir-nos tantíssimes coses.
    Felicitats!

  • Elbereth | 21-05-2007

    m'ha agradat molt el teu poema. Combines una part inicial més profunda, més interna o intimista i poc a poc et deslligues per sortir-te de tu mateixa i representar al desig, el desig que tu tens, que el personatge té. M'ha agradat aquesta mena de disfressa inversa, aquesta manera com has sabut sortir de la teva pell i caracteritzar-te en el desig. El titol, i el 'hola' li donen un caire fresc, atzarós, casual, com aquell que fa molta estona que hi és però no el volen veure....mmm, el desig.

    Enhorabona!

  • Elbereth | 17-05-2007

    planeja a cada moment com un voltor que vol endur-se les restes que ja no veiem. Esgarrapa amb força qualsevol engruna perquè esta afamada de flaires, de sons, de mirades perdudes que coincideixen. La incertesa pot servir d'estímul per descobrir allò ignot que desitja ser observat i no sap com dir-ho.
    Les dues cares d'un sentiment complex.
    El teu poema és complex perquè expressa moltes coses, i el que més m'ha agradat ha estat,a més de tot el conjunt, que l'hagis guarnit amb aquest títol: benvinguda... tu saps què s'ha de fer!

    Un poema preciós!

  • Elbereth | 17-05-2007 | Valoració: 10

    El teu poema és molt bo. M'ha agradat moltíssim. L'hora de la veritat és potser aquella en la que ens posem a prova per veure quines mentides que nosaltres mateixos ens hem construit, ens les acabem creient. L'escenificació del poema és sublim, sincerament. El dubte planeja i sembla voler-se fer visible en qualsevol gest innocent. La copa que cau trenca molt més que el vidre, trenca el món en tres: la veritat, la mentida i el dubte. La decisió està a la mà de cadascú.

    M'ha agradat molt!!

  • Elbereth | 17-05-2007

    de no saber què volem, de voler el que no tenim i de que quan ho tenim ja no ho volem. El nostre assumpte pendent que no es resol amb un 'partit de futbol' sinó potser amb un repte més individual.
    M'ha agradat molt el teu poema-reflexió.
    Gràcies!

  • Elbereth | 17-05-2007

    és que sempre pots baixar a la següent parada. L'avantatge de poder escoltar és que sempre pots parar de fer-ho, i tornar-ho a fer si s'escau. Sovint aquestes coses se'ns obliden i no recordem que tenim l'opció d'aturar-nos i baixar en qualsevol moment, i les coses que podem evitar deixin de ser fòbies.
    M'agraden molt els teus poemes.

  • Elbereth | 26-02-2007

    d'acord amb tu, són aquests moments els que es recorden i no cal escriure'ls enlloc. El teu poema és bonic, passa molt bé, suaument, sense fer soroll perquè el que vols dir va més enllà, tu mateix saps que no es pot dir amb paraules. Tan sols podem parlar potser del principi, de l'encontre, quan encara no em deixat portar-nos pels sentits i la passió i tenim encara la possibilitat de fer una mirada al que vindrà.

  • Elbereth | 26-02-2007

    quin poema. Ple de matissos, ple d'imatges, amb un ritme trepidant que sembla que demani més i més. Amb un títol perfecte: bandera vermella, perill!. M'ha agradat molt. Tens un vocabulari envejable i saps com usar-lo per crear sensacions, en aquest cas de balanceig perillós cap a una explosió de sentiments i sensacions.
    Només una cosa, la paraula desinhibir m'ha semblat que s'havia regirat una mica.

    M'ha agradat molt!

  • Elbereth | 25-02-2007

    agradable de paraules que llisquen suau per la pell del lector. Un poema aèri, preciós, amb notes de color que donen brillantor al conjunt.
    Un poema molt bonic, de veritat.

  • Elbereth | 25-02-2007

    són un crit apassionat. I sobretot valent i ben conscient que fan que no t'importi despertar perquè saps que encara que despertis tot allò que et plau encara serà allà ja que va més enllà de la realitat. M'ha agradat molt les imatges que has usat i la combinació amb força que has aconseguit.

  • Elbereth | 25-02-2007

    i la capacitat de transmetre totes aquestes meravelles que ens envolten. Un poema delicat i subtil, preciós i dolç, que mira al seu voltant i sap extreure'n el millor.
    M'ha semblat un poema molt bonic que exalta totes les sensacions que, si tenim els ulls ben oberts com tu, podem arribar a copsar.

  • Elbereth | 25-02-2007

    el teu anunci és sens dubte interactiu. M'has transmés moltes sensacions, d'un dia qualsevol, amb la teva mirada cap a les coses petites i oloroses, i quotidianes i vitals. No cal fer poemes de coses transcendentals quan es poden fer del nostre entorn d'una manera tan vital com la teva.

  • Elbereth | 25-02-2007

    dites amb els nostres silencis... I la sensació que ens atrapa i ens ofega quan volem dir tantes coses i ens sembla que ni tan sols ens hi apropem. La teva poesia és bella i diu molt encara que no t'ho sembli. Les paraules potser fugen com l'arena entre els dits i com el temps per sobre de les nostres vides, però el que sentim va molt més enllà com ja saps.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor