L'estrany diàleg

Un diàleg ben estrany però molt divertit. Amb jocs de paraules ben trobats.

La teva capacitat, amic Joan, de jugar amb el llenguatge i les situacions és tot un privilegi. Com és un privilegi llegir-te.

Salut!

T.

...escriure una come dia? EL que acabo de llegir es ben bé diàleg teatral. Si un dia et decideixes segur que t'en surt una ben bona, podries començar per donar de la ma, les converses i el diàleg.
Anna

Tal com vaig deixar dit en la rèplica que se'm va escapar en llegir el teu darrer comentari a Ànima milionària, ets la pera, amic Joan!
Jo sóc melòmana i sindriòmana, per cert, a més de cireròmana, pressegòmana, albercocòmana, pruneròmana i moltes altres "òmanes" relacionades amb tot allò que és fresc, sucós i gustós, i per suposat, em declaro fervent JoanGausachsperòmana, ja que reuneixes totes les condicions necessàries per afiliar-me com a degustadora i/o produir-me una certa dependència!

Per això, a falta de nous relats publicats enguany, repasso els anteriors i començo avui la sèrie de diàlegs i converses estranys... estranys, sucosos, gustosos, refrescants, originals i tot això, així que has reforçat la meva dependència: per tant, hauré de tornar per llegir-te aviat.

Entre tant, però, t'envio una abraçada de dins la meva disfressa de pingüí, molt adient per la data i la temperatura exterior,
Unaquimera

Molt i Molt bo.
He rigut una bona estona i m'has fet entrar ganes de disfressar-me de pingüí.... encara que per sort no haig de reclamar res.
Felicitats !!! Visca el teu sentit de l'humor !!!

Sempre és un plaer llegir-te i aquest diàleg m'ha fet pensar en un que vaig escriure jo i que no sé si vas llegir. E títol és: " Diàleg absurd".
Gràcies pel teu últim comentari, no saps la il·lusió que em fa rebre opinions dels relataires a qui més aprecio, com és el teu cas.

i evidentment, tal i com el titules,estrany diàleg. Escrit amb cura, i tal com ens tens acostumats, mesurant cada frase per enllaçar-la divertidament amb la resposta o pregunta del interlocutor. Verdaderament m'ha divertit...ah! i després d'aquest estiu veurem quants pingüins veurem perseguint pacientment els deutors per el carrer de la paciència.
Gràcies per els teus comentaris et seguiré llegint i comentant però permetem que llegeixi també d'altres relataires no sigui que per no recordar-me d'ells em fessin seguir per algun pingüí o bitxo estrany.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Mira, avui em convenia riure una estona, no pas perquè estigués trista, ni de bon tros, sinó perquè encara no m'havia prés la meva ració de rialles diaria.
M'encanten aquests diàlegs. Em recorden als "Diálogos de besugos" que tu deus de recordar, i que em sembla que sortien al TBO.
També em recorden al llibre del nostre anmonite "Pescant diàlegs", que és un bàlsam pels cors encongits.
És bo, molt bo. No és tan fàcil fer un humor irònic...!
Petons per a tots

...malgrat la seua aparent simplicitat. I escric 'aparent' perquè encara que la idea no és excessivament original - "cobrador del frac= pingüí"- el desenvolupament, la naturalitat en la parla, els sobreentesos...fan que el relat dialogat siga molt acceptable.

Au, xicon! (Et porte un anys per endavant).

I salut i rebolica!

Ostres! Que bé m'ho he passat llegint aquest diàleg de carrer! Fas parlar als teus personatges emprant un llenguatge tan planer, tan real que sembla que els vegis i els toquis. Els pingüins m'han resultat sempre uns animals ben simpàtics i divertits, però aquest, en especial, no m'agrada gens ni mica, haha!
Segueix, Joan, no t'aturis.

Mercè