Les orenetes

Un relat de: Iu Bohigas

Penjat al dessote
Del ràfec de casa,
dues orenetes
hi tenen el niu,
que ambdues alhora
van fer amb fang i palla
dels conreus veïns.

Són una parella
d'ocells migratoris
-per no dir turistes-
que hi passen l'estiu.

Són mascle i femella
que han anat per feina
i ja tenen fills.

Fills que tenen gana
i ho diuen com saben,
fent piu-piu, piu-piu.

I l'àgil parella,
per dur-los recapte,
oroneja i caça
sense un sol respir,
empaitant insectes
-mosques i mosquits-
des que l'alba apunta
fins que es fa de nit.

Mes, per solaçar-se,
la gràcil parella
solca l'aire plàcid
llançant esgarips,
dins una bandada
d'altres orenetes
que també s'eplaien
fent estridents crits.

I totes plegades,
quan rabents travessen
per davant de casa,
com un remolí,
armen més xivarri
que una discoteca,
que una olla de grills.

Però, no em molesten,
ans em són simpàtics,
aquests ocells ràpids,
asos de l'esprint,
sagetes alades
que aquí fan estada
des dels volts de Pasqua
fins passat l'estiu.

De càlides terres
va venir l'abril
i a primers d'octubre
tornaran allí.

I la seva història
no s'acaba així.

Per la primavera
revindran els nius
on elles van nèixer
o que van bastir.

És una odissea
que es va repetint,
car, per poder viure,
han d'anar i venir
d'una zona a l'altra,
perseguint l'estiu.

És la seva estrella,
és el seu destí.

Comentaris

  • plash plash plash[Ofensiu]
    Linkinpark | 28-01-2005

    bonci poema!!! x no dir meravellós. Ha estat molt bé!!

  • Que preciós![Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-07-2004 | Valoració: 10

    Estic encantada d'haver llegit aquest poema. Que bonic! Quina música! Com canta!
    I quin desplegament de vocabulari, amb el que dóna vida a les orenetes! Veig el seu gir contantn en l'aire, la seva piuladissa, la seva vida íntima al niu, la seva fal·lera per pujar la niuada. I el seu sentit de de futur.

    I l'Iu és al meu costat explicant-m'ho i ensenyant-me una miqueta de tot allò, tantíssim, que va aprendre, i la seva estimació per la vida i per la llengua.

    Moltíssimes gràcies!

  • Agraïment a en Marc[Ofensiu]

    Amic Marc, et dono les gràcies per les teves paraules, en nom de tots el que hem estimat i estimem el meu pare, l'Iu Bohigas.

    De ben segur que a ell li hagués agradar molt haver-te conegut.

    La intenció de la Laura (tiamat) i jo mateix (miquel) és d'anar recollint els seus escrits, inèdits fins i tot per la meva mare, i anar-los publicant a RC.

    Moltes gràcies,

    miquel

  • EL DESTÍ[Ofensiu]
    Marc Freixas | 28-06-2004 | Valoració: 10

    "És la seva estrella,
    és el seu destí".

    I el meu destí,
    és llegir-te per tenir-te dins del cor;
    ara,
    em sento afortunat de tenir-t'hi,
    mentre poetitzo pensant, perquè et tinc.

    I el record serà perdurable;
    en paraules, per suposat,
    i en fets, per tot el llegat deixat.

    Així doncs, Iu Bohigas :

    ets etern entre nosaltres,
    ets poeta verdader per tots els altres.

    NOTA :

    Qui el fa recordar, té el mèrit de portar-nos un valuós regal, a tots els autors i lectors de la web.

    MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

46861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas