Com?

Un relat de: Iu Bohigas
Bé et sento a dins
amb fermança de nosa estoricada
que mossega l'entranya dels instints
llaminers d'abaltir-se... Descotxada
i radiant et mostres als meus ulls
indecisos a esbatanar-se massa...
I, tanmateix, quin mar d'esculls
per atrevir-me a desplegar la passa!...
Com ets, turment
i bàlsam del meu pit? Quina paraula
et deixaria net de boires? Dent
de desig blau? Qui pararà la taula
de l'àpat de les noces amb la Ment?
Com és Ella? Qui ets Tú?
Ningú?...

L'Escala, 24-08-33

Comentaris

  • Molt bona iniciativa[Ofensiu]
    Anaïs | 02-05-2012 | Valoració: 10

    Hola, néta del Iu Bohigas, trobo que aquesta iniciativa és fantàstica, t'animo a continuar-la (encara que suposo que els ànims els tens bé).

    Anaïs

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

46840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas