L'agnòstic

Un relat de: Iu Bohigas

L'agnòstic no creu en Déu,
Però, tanmateix, no el nega.

Com que no té una fe cega,
No és ni creient ni ateu.

Per creure en Déu, sap massa;
Per negar-lo sap poc.

Si Déu és pertot o enlloc
És quelcom que l'ultrapassa.

No li cap dins el cervell
El controvertit concepte
De l'absolut. Doncs no accepta
Un ésser absolut. Per a ell,
No té sentit preguntar-se
Quin sentit té l'Univers,
Il·limitat i dispers
Que no cessa d'eixamplar-se.

Comentaris

  • M'agrada...[Ofensiu]
    AnNna | 17-10-2004 | Valoració: 9

    I el que diu és cert. Li donaria les gràcies per escriure. Us les dono a vosaltres per penjar la obra en aquesta web.
    Escriure, malgrat les dificultats. Escriure sempre que es pugui, lluitant pel que desitgem.

    Petons,.
    ANNNa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

46338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas