CATALANISME

Un relat de: Iu Bohigas
>em>Editorial d'Iu Bohigas a la revista El Poble de Salt del 13 d'Agost de 1932

Seria horrible que un dia féssim el descobriment -va dir el Diputat Campalans en el debat estatuari sobre l'ensenyament- que d'aqueixa incapacitat -es referia a la de solucionar el problema de Catalunya- en teníem la culpa tots nosaltres. Que no vingui a resultar ara que aqueixa incapacitat no era deguda a cap poder estrany, que no teníem raó d'allevar-la exclusivament a les monarquies estrangeres que s'havien interposat en la nostra pàtria.

Avui, els catalans ja no podem dubtar de l'efectivitat del pressentiment que entranyen les precedents paraules. No podrà dir ningú que no havem apurat fins a les darreres gotes la copa de la concòrdia. I, no obstant, ja podem veure la correspondència que la nostra sincera efusió ve mereixent. No han estat solament els energúmens de les cavernes qui s'han aixecat a combatre despòticament les nostres legítimes reivindicacions autonòmiques. Llevat de ben comptades salvetats, és tot el poble espanyol que s'entesta a no comprendre'ns. Sabem les circumstàncies especials que possibiliten la feixuga marxa del nostre Estatut a través dels abriülls que l'esquincen i el contrauen. I de tot plegat ens en cal treure la trista conseqüència que la democràcia castellana -sempre amb les excepcions honroses- existeix només de nom. L'ideal ibèric interessa als de l'Ebre enllà tan sola a base d'una hegemonia imperialista de Castella. L'exabrupte de Royo: “abans que l'autonomia, la guerra civil”, rau en el fons de gairebé totes les consciències “meseteñas”. És una qüestió d'educació secular i d'atavisme biològic. Després de l'experiència de la concòrdia, els dubtes són exclosos.

Els catalans, que posseïm veritable avidesa de fraternització peninsular, som els primers a lamentar-ho pregonament. Però, no se'ns podrà titllar seriosament de particularistes. Aquest any i escaig de règim republicà és i serà el nostre gran testimoni històric. En la perspectiva del temps, resplendirà sense traves tot l'escalf efusiu de les nostres intencions. I romandrà palesa també la geliva argumentació sofística dels bufats “pionniers” de la “sobirania intangible de l'Estat”, segona edició corregida de “la sagrada unitat de la pàtria”. Contra la brasa trepidant de la llibertat conculcada, un grapat de cendra pseudo-intel·lectual. I la raó de la força per assegurar-se la victòria. Vet ací la lliçó que havem tret de la prova de la concòrdia, prova necessària i lliçó certament no pas eixorca. Encara l'excels Maragall hauria de sospirar:

On ets Espanya? -No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla sense perills?
Has desaprès d'entendre a n'els teus fills?
Adéu Espanya!

A nosaltres ens sap greu. Però, ells ho han volgut, ells ens hi han obligat. Les migrades facultat que ells diuen haver-nos concedit, però que en realitat havem hagut de reconquerir a urpades, ens deixaran arribar molt amunt, si sabem, si volem moure'ns, dintre d'elles, amb ver i eficaç patriotisme. Ara més que mai, Catalunya endins! No pas, tanmateix, per dèria mesquina de xovinisme, sinó per dignitat i per necessitat. Quan, amb tota franquesa, ens disposàvem -perquè crèiem desapareguts els obstacles tradicionals- a aportat el nostre esforç entusiasta a la redempció d'Espanya, surten, amb els tòpics consuetudinaris, els mateixos prejudicis egoistes de sempre a posar-nos-hi el vet. Nosaltres no podem ésser més papistes que el Papa.

I les possibilitats de l'internacionalisme no es polaritzen pas, únicament i precisament, a l'altra banda de l'Ebre. Estem convençuts que els espanyols de vasta mirada que freturin l'universalisme, es veuran precisats, d'antuvi, a submergir-se en les aigües liberals i democràtiques del catalanisme. La nostra ruta a seguir és, doncs, ben clara. Conscients de la pròpia personalitat, ben empapats de les coses nostrades ... mitja volta, i de cara a Europa, és a dir, de cara al Món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

50960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas