Sense títol (les mosques)

Un relat de: Iu Bohigas

Mentre sa mare xerra amb les veïnes,
La nena juga sola. Per joguines,
Té un bon eixam de mosques carregoses
Que li pugen al nas porfidioses.

Com que, en lloc d'esquivar-les, hi enraona,
Sa mare la reprèn, quan se n'adona:

"¿No les saps mosquejar, aquestes marranes,
Que, com més els dius coses més te'n vénen?
Parlant-hi, cap de trons, toques campanes.
Que no ho veus, que les mosques no t'entenen?".

I l'infant, que obre uns ulls que se li encenen,
Diu: "Les mosques ... també són castellanes?".

Comentaris

  • Llibre | 31-01-2005

    tens raó, Miquel. El relat que m'has comentat i aquest del teu pare mantenen certa relació. En el meu, la protagonista és una àvia que intenta parlar el castellà, i no se'n surt (i quantes àvies d'aquestes corren encara per les nostres terres!). En el de l'Iu Bohigas la protagonista és una nena, petita, menuda, que juga amb les mosques tot xerrotejant amb elles.

    M'ha encantat, a banda del final, motiu clau del relat en sí i que pot ser interpretat de diverses maneres (des de l'acudit senzill fins a la denúncia contra una llengua imposada, o el clam a favor d'una llengua malmesa per les coaccions que en rep)... doncs a banda d'aquest final, m'ha encantat el vers on es descriu la reacció de la nena: "I l'infant, que obre uns ulls que se li encenen"

    És que l'he vista. Li he vist els ulls oberts com taronges, la innocència a les pupil·les, i la pregunta astorada...

    Molt bo!

    Salut!

    LLIBRE

  • genial[Ofensiu]
    AnNna | 09-07-2004 | Valoració: 10

    definitivament, genial. molt ben trobat. graciós, quotidià. molt i molt bé.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

46132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas