Apunt

Un relat de: Iu Bohigas

Uns turistes, vinguts en gran estol,
estibats a la sorra de les platges,
jeien nus, de bocons, al bat del sol,
per colrar-se bescoll, esquena i natges.

"A mi, m'agrada el sol, però a l'hivern;
a l'estiu, em plau més l'ombra o la brisa,
perquè el sol, en ple estiu, és foc d'infern
per qui l'ha d'endurar en cos de camisa.

Qui, com jo, és formiga de camp ras
i, de sol, se'n fa tips, si us plau per força,
s'estima més la gespa d'un fresc jaç
que l'arena roent que et cou a l'escorça".

Això deia un pagès de terra endins,
un dia que va anar a la Costa Brava,
veient com tanta gent, per gust, suava
i feia cas omís dels boscs de pins.

Comentaris

  • Els vells poetes[Ofensiu]

    Amic Salvatore,
    els vells poetes no moren mai,
    la seva poesia
    els perpetua
    i el seu record, ben viu
    ens acompanya
    en tot moment
    per sempre
    per sempre
    per sempre

    (el fill de l'Iu)

  • em recorda[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 03-07-2004 | Valoració: 9

    M'agrada e poema, fins hi tot em recorda estadis del meu pare poeta, m'ha fet recordar anys, fa molts anys quan encara podia escriure i semblen benbé els seus mots.
    Gràcies per aquest poema.

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

50962 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas