-Les forces vives-

Un relat de: panxample
El barber té un aspecte aparentment seriós, les celles poblades i gruixudes li donen un aire enfadós, com d'estar sempre amoïnat; però no, és una persona molt de la broma, a més sap totes les xafarderies del poble i dels seus protagonistes. Per escriure'n un llibre. Això és el que explica al sastre Artemi a qui està tallant els cabells.

L'Artemi avui porta el vestit de color blanc, amb els pantalons acampanats i l'americana cenyida de solapa ampla, amb dos talls al darrera. En té de tots els colors. Colors pastels a l'estiu i vius a l'hivern. Llampants, vermells, verds, de grocs, blaus, va combinant colors i peces. El blanc i el negre els guarda per a ocasions especials.

Veus en Miquelet, el fill de l'Agustina? Ja ha passat quatre vegades per aquí davant. – li diu el barber- Espera que la Matilde tregui la roba estesa del balcó, voldrà dir que el seu marit ja ha marxat i està sola. El seu home és funcionari a la delegació del treball, a la capital. És fora tot el dia.

- Ja hi puja... Ai, qui tingues vint anys! Que bona que està la Matilde!
Per la radio sona música dels Beatles. “Love Me Do”.

La barbaria és lloc habitual de trobada, els homes -les forces vives- hi fan petar la xerrada, i ara xafardegen els afers de la Matilde i d'en Cast, el dependent de la “Prêt a Porter”.

Fan safareig, tot i que mai han rentat roba. Sempre critiquen als qui no hi són presents.
El barber és el que està més ben informat. Mentre els afaita o talla els cabells, per allò de donar conversa, acaben confessant-li les seves desgràcies. Per això diu que en podria escriure un llibre. Ja te raó, ja.

Us heu fixat, que en Cast perd oli -diu l'apotecari-.
- Qué vols dir? És atent, afable...
- Oh! I tant.
- Ara que ho dius, si que té com una coseta... últimament se li veu la ploma.
-Però és molt discret. Qui deu ser la seva parella?

Forfollen entre el veïnat, per esbrinar al possible candidat. No en treuen aigua clara.

El sastre Artemi li demana.
-Arreglem les celles. Avui tinc una cita molt important.

Comentaris

  • panxample | 10-06-2012

    Efectivament el barber no era un barbar.
    On diu barbaria, hauria de dir barberia.
    Gràcies

  • Xicon, un bon exemple...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-11-2011

    ...de tota la 'cultura de poble' de la qual gaudim. Descollonant!!!
    I fes atenció a les 'errades de dit'! (T'ho diu un que en fa a garberes!!!) A algun lloc del relat apareix "barbaria" en lloc de "barberia". Ara, de veritat, no passa res: al poble on visc als dàtils africans els diuen "dàtils de Barberia"...

    Salut i rebolica, amic!

  • m'agrada, molt!![Ofensiu]
    teresa serramia | 30-06-2011

    sembla que m'hi trobi.., que sigui enmig de tots. Que els vegi. Que els escolti...
    No sé si pot interessar-te, però et demano permís per publicar aquest teu relat, en una revista que duem a terme un grup d'amics.
    Si vols, m'ho dius: teresa.serramia@gmail.com
    si no, no passa res. Gràcies de totes maneres...
    una abraçadaaa relataire!!

  • un molt bon relat panxample...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-06-2011 | Valoració: 10

    ben portat, ben estructurat, ric i amb un contingut que enganxa fins arribar a un final molt ben aconseguit.
    gràcies a tu pel teu contacte sempre amablei per la teva felicitació

    fins ben aviat
    una abraçada

  • Retrats a cal barber[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2011

    Quina xerrameca que es porten entre el sastre i el barber! Tant el Cast i la seva ploma, com la Matilde, el seu marit i el seu amant, han quedat ben retratats...

    El teu relat il.lustra perfectament el sentit figurat de l’expressió “fer safareig”.

    Ha estat un plaer tornar a coincidir amb tu en aquesta convocatòria, l’última per cert, del tema dels “Secrets”.

    T’envio una abraçada d’estiu acabat d’encetar,
    Unaquimera

  • crohnic | 21-06-2011

    Un relat divertit amb un bon final... Bona idea això de que els protagonistes siguin homes... normalment quan parlem de xafarderia sempre pensem en dones i , en el fons, els homes són tant o més tafaners que les dones...

  • Les llengües vives[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-06-2011 | Valoració: 10

    Totes les llengües vives reunides a la barberia. Només hi falten el capellà i el caporal de la guàrdia civil! Xafarderies de tarda per fer-la més curta... la tarda. Realisme viu, atractiu, ben estructurat i ben dialogat, amb ironia i un punt final que ens deixa un somriure, un somriure de dents, llengües, cabells per terra i xerrameca flotant a l'aire. Una abraçada, amb olor d'after shave... potser d'Abrótano Macho?

    aleix

  • homes![Ofensiu]

    Els home tanbé són uns xafarders, sí senyor!
    Simpatic relat.

  • Un títol genial![Ofensiu]
    nuriagau | 19-06-2011

    Quant als relats de safareig, em sorprenen els que escolliu personatges masculins com a protagonistes. Els prejudicis fan pensar, en un primer moment, en les converses entre dones.

    Una història de safareig que succeeix en una barberia, amb un desenllaç simpàtic i sorprenent.

    Ens seguim llegint,

    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

46 Relats

297 Comentaris

55278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

bloc: La calaixera

L'ART PER L'ART
bandolers
japagu@tinet.cat