L'Onso

Un relat de: panxample
La boira gebradora s'escampa per tot el camp al sortir el sol, atapeïda i espessa amaga el bosc màgic i misteriós, sota d'una gran capa blanca. A poc a poc s'ompla de tots els seus habitants, fades, dones d'aigua, nans, bruixes i bruixots, moixins, caragirats, truca-forts, marfantes, gallimarsots, figaflors... tots els personatges que allí hi viuen, que en són molts i tots diferents -galifardeus i menairons també-.
La vida en aquest bosc no és normal, tothom hi treballa i molt, estan netejant i refent-lo de l'últim incendi que hi va haver ja farà quatre anys.
Ja comença a fer goig, les alzines, els pins, els roures, les farigoles, el marfull, l'esparreguera, els oms i freixes, els pollancres, heures, esbarzers, el romaní... , els arbres i el sotabosc ja s'han refet, tot i que ha calgut molta feina i molts anys per recuperar-lo. Les olors hi han tornat i ara floreja, han tornat també els misteris i la la màgia dels seus éssers fantàstics.
Atents als perills a que estan sotmesos, fortes ventades que inclús a vegades poden arrencar de soca-rel alguns dels arbres, pluges torrencials que fan baixar les torrenteres i s'enduen tot el que troben. Llamps que en més d'una ocasió esberlen les soques de les alzines i pins. Perills als que estan acostumats, i saben com sortir-se'n i refer-se'n.
Però al que no es poden acostumar és a que vinguin els carpantes, ogres incendiaris, a dirigir les seves vides i a sotmetre el seu bosc, per fer-los fugir fent-hi foc.
La història és repeteix, tornen i tornen per endur-se els seus preuats i apreciats fruits. Els carpantes no tenen intenció de respectar res ni a ningú, només procuren per a ells sense pensar en tota aquella patuleia, cada estiu intenten provocar algun incendi.
Avui és troben tots a l'era que hi ha al bell mig del bosc, per buscar una solució al problema dels incendis provocats.
L'estripa-boires, és gentil, atent i educat, abans de parlar sap escoltar, és molt estudiós i petit, molt petit d'estatura, però llest com un esparver. Mai crida, parla fluix amb un to baix i quan ho fa tothom se l'escolta amb atenció. També t'he de dir que no ho fa massa sovint, però quan parla és per a dir alguna cosa important.
L'Onso en canvi es tot el contrari, crida i crida. Crida per ser el centre d'atenció, i és repeteix amb el jo al davant - per a no dir res important- . Alt i gros com un talòs, i una mica vanitós, sempre es fa notar i quan no pot cridar fa l'enze.
L'Onso es troba a la seva salsa en mig de tots els personatges, ell fa el que sap fer, cridar sense solta ni volta. Però no li fan cas. Provà de fer ganyotes i poca-soltades, ni així pot acaparar l'atenció, que és el que veritablement li agrada.
Sense voler-ho s'ha convertit en un ésser invisible, ignorat, i això el deprimeix, no ho suporta i es fa l'orni.
Desprès de parlar i de donar tothom el seu parer, en aquella reunió decideixen en boca de l'estripa-boires que:
-Caldrà estar molt atents i alerta, per quan sigui el moment que vinguin els carpantes incendiaris.
Els hem de donar un bon ensurt, de manera que no els quedin ganes de tornar a fer foc al bosc mai més. Per tant, proposo a l'Onso per a fer aquesta feina.
Ho sabrà fer!
Tots hi van estar d'acord.
A l'Onso, li van sortir els ulls del cap, sorprès, content i agraït, que contessin amb ell per aquesta feina de tanta responsabilitat.
I així ho va fer. Els va sorprendre quant menys s'ho esperaven, esgarrapant branques, esvalotant i bramant fort. ( BRAMS!!!)
Va ser tan gran l'ensurt que els va donar, amb els crits fortissims eixordadors, que els ogres dels carpantes incendiaris encara corren ara, amb la por al cos, per a no tornar-hi mai més.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • allan lee | 02-12-2011

    Tots tenim lloc al món! L'Onso, també, i tant. Ara, els Carpantes aquestos, que ja em suposo qui són...pocavergonyes!

    Em va agradar molt assistir a la presentació de Tensant el vers. T'he de dir que tots els ponents ( es diu així?) vau fer la trobada molt interessant, autèntica i agradable. Una abraçada, i moltes felicitats,

    allan

  • Col.laboració[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2011

    Realment, aquest bosc està atapeït de criatures fantàstiques de totes maneres, mides, personalitats, i estils.
    I la gran majoria d’elles ha col•laborat en la recuperació del lloc comú que va patir l’incendi i la destrucció conseqüent. L’excepció són els carpantes que, lluny de respectar la font d’aliments i riquesa, arrasen amb tot, pensant tan sols en ells, sense miraments envers cap altre... a qui em recorden?

    Bé, espero que, quan s’apropi l’estiu i augmenti el risc d’incendis als nostres boscos, mantinguis el contacte amb l’Onso, a qui potser caldrà cridar per a què brami ben fort, no et sembla?

    Ah, si t’han agradat les “Gotes d’aigua dolça” espero que també t’agradi la carta a l’”Estimada criatura”, on queda palès que la vida i els temes continuen...
    Havia de dir-te una coseta més... però ho faré a la propera!

    T’envio una abraçada abans que acabi la tardor,
    Unaquimera

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Hola![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 13-06-2011 | Valoració: 10

    Marededéu, quantes criatures fantàstiques que viuen en aquest bosc! M’ha recordat el bosc al costat de l’escola de Harry Potter, però a la catalana. Ben trobat! M’ha agradat molt.
    Una abraçada.

  • molt bo panxample[Ofensiu]
    joandemataro | 12-06-2011 | Valoració: 10

    has tocat un tema important, real i delicat partint d'un món s'èsssers fantàstics... fas una lectura amena i enriquidora
    gràcies pel contacte, com sempre
    una abraçada
    joan

  • He acceptat de bon grat...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 08-06-2011 | Valoració: 10

    la convidada. Tú toques extensivament quatre aspectes del bosc: El bosc, físicament parlant, amb tota mena de detalls descriptius. El bosc, amb els perills a què està sotmès provinents de la mateixa natura... tempestes, torrenteres, llamps.... El bosc amb els atacs que pateix per part de la meravellosa espècie humana (Fa molts anys algú va escriure un article a l´enciclopèdia UNIVERSITAS que es titolava: "El hombre, cancer de la biosfera") I, finalment, els éssers màgics del bosc que, amb tanta raó, deuen estar de nosaltres fins al capdemunt... o, literalment parlant, fins a la copa més alta, vaja.
    Una abraçada
    Jaume

  • Al bosc[Ofensiu]
    nuriagau | 06-06-2011

    Un conte ple de criatures fantàstiques del bosc que conviuen en pau i felices, exceptuant quan els ataquen els carpantes. L’Onso, que no se sent gens valorat, assumeix la missió que li encarreguen en benefici dels éssers de l’ecosistema i de la seva pròpia autoestima. Una història que defensa el treball en equip com a la millor forma per solucionar els conflictes.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes infantils de l’ARC.

    Núria

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

66139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera