L'estrella dels sentiments

Un relat de: panxample

La Irína va néixer amb una malformació congènita auriculoventricular, quina parauleta! Vull dir que tenia una malaltia al cor.

Això l'obligava a portar una vida més tranquil·la a la dels altres nens i nenes. No podia córrer ni saltar tant com els altres, ja que es cansava abans i també havia de cuidar-se molt per tal de no refredar-se, ni agafar cap malaltia.

Tenia molt de temps per jugar sola i tranquil·la. Va aprendre a llegir molt aviat, amb sis anys ja llegia tots els contes que trobava i li regalaven els amics. Coneixia moltes paraules i cada dia en descobria de noves.

Els metges havien decidit fer-li una operació molt delicada, quan fos més gran, als set anys d'edat.

Van explicar-li a ella i als seus pares l'operació que li farien. Res, van dir -farem un petit tallet aquí... empalmant allà...- tot explicant-lis amb un croquis del seu cor.

Veia els pares amb cara de preocupació, però la Irína era valenta i sabia que després podria saltar i córrer, amb els seus amics i amigues, sense cansar-se.

Només hi havia una cosa que la tenia intranquil·la. Que passarà amb totes les coses que guarda al seu cor? Els bons records del seu avi. El dia que va dormir dins la tenda de campanya amb les seves amigues. Quan va aprendre anar amb bicicleta. Els dies de platja. Els contes que ha llegit i tant li han agradat ...

Tots aquests records, on aniran si li toquen el cor?

Ella no vol perdre tots aquests moments màgics, s'ho ha passat d'allò més bé i a més a més de ser seus, els veu de colors, de cel i de mar, i de flors vermelles amb prats de color verd.

El doctor abans d'operar-la li diu:

Ens hauràs d'ajudar. Ara t'adormiràs, no sentiràs cap mal, faràs un viatge a una estrella on el temps no existeix i tot es mou ingràvid. Les emocions, els sentiments i els records es mouen com si fossin plomes volant per l'espai. Per tal de poder fer l'operació, necessitem que t'emportis tot el que guardes al cor i així no tocarem res de les teves coses, quan et despertis de l'anestesia, podràs tornar-los a posar al seu lloc.

Corre-cuita fa memòria de totes les emocions, il·lusions i sentiments que guarda dels seus records, mentre sent a la sala d'operacions que li pregunten... Com et dius? Quants anys tens? Ella contesta mig adormida... Irìna, set...

De cop i volta, es troba en un lloc estrany però agradable. No hi ha objectes, tot són records, imatges i sentiments. El temps s'atura, no existeix, tot és ple de moments bons al seu voltant:

El dia que li regalaren el gosset, quan van anar a collir farigoles, el pastis del seu aniversari, les paraules que havia après. Tot vola al seu voltant i ella és feliç amb els seus records.

Somicant i arraulida va despertant-se, torna del seu viatge a l'estrella dels sentiments.

Estirada al llit, veu com van caient a poc a poc, gota a gota, els seus records, paraules i emocions que tornen al seu lloc.

L'operació ha estat un èxit, ha anat molt bé, és forta i valenta. El cor està en condicions de funcionar normalment - diu el doctor -.

Uns quants dies de recuperació i podrà córrer i saltar amb els seus amics i amigues.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Màgic[Ofensiu]
    Xunxi | 07-05-2012 | Valoració: 10

    Un conte màgic Panxample, has dibuixat una inquietud d’infant, aquella innocència que perdem amb el temps .
    Soc una enamorada dels nens perquè sempre, sempre, veuen el món des de una perspectiva encertada, és veritat que aquell era el tresor de la Irína, i el de tots nosaltres.
    Una abraçada per el teu relat, felicitats.

  • Una meravella de conte, panxample![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-04-2012

    Té un encant especial que m'ha atrapat des del primer moment. Els bons records, els sentiments tan nostrats cal que visquin sempre amb nosaltres; ells ens acompanyaran al llarg de la nostra vida, i sempre, sempre els desarem i els treurem del mateix raconet: aquesta maduixeta vermella que batega sense treva fins al darrer instant.
    Una idea fantàstica la teva amb aquesta nena intervinguda amb èxit del cor, com no podia ser d'una altra manera. L'estrella dels sentiments ho és tot per a ella. I per a tots nosaltres, els adults, també.
    Una abraçada, company!

    Mercè

  • Tendresa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 30-04-2012

    Un relat impregnat de tendresa. Preciós.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

65871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera