L'assassinat de la presentació del nou teatre. II.

"Perillos: la rajola s'enfonsa. No trepitjar"
Aniria a buscar els sospitosos. Si n'obtenia certa informació, podria descobrir l'assassí. Anava a dirigir-se al camarino A quan en va sortir l'inspector. En Rafel Olivera era el seu cap, i en Castelltort el tenia molt ben considerat. Va adonar-se que sortia somrient.
-Ha descobert res, inspector?
-Més del que et penses! Ja sé qui és l'assassí!
-De debò?
En Rafel Olivera va somriure.
-I tant! Però no li ho explicaré encara. N'he d'estar segur.
En Rafel Olivera va sortir ràpidament del passadís. Potser se li havia adelantat... I ell que s'havia fet l'il·lusió de descobrir l'assassí... Fet i fet, en Rafel ja havia resolt molts casos, sense cap error. <>.
Va obrir la porta del camarino A.
-Què? No n'heu tingut prou amb l'interrogatori de l'inspector aquell? -va dir un.
-Jo vinc per un motiu ben diferent -va dir en Castelltort- he de fer els expedients dels sospitosos. Imprescindibles per al desenmascarament de l'assassí. M'han d'escriure una fitxa amb el nom, l'edat, l'ofici i una anècdota interessant que algun cop els hagi passat.
Tot allò era mentida. No necessitava per a res uns expedients. Sols li interessava la lletra dels sospitosos: estava segur que el que havia posat el paper a la rajola era l'assassí. El que tingués una lletra que coincidís amb la de la nota de la rajola seria l'assassí.
Va repartir paper i llapis per a tothom i va sortir a investigar al lloc de l'explosió. El lloc del terra on se suposava que hi havia hagut l'explosió estava foradat... Cada cop ho veia més clar. A més, l'espai desenrajolat corresponia a sis rajoles i les rajoles repartides pel terra eren sis. No en faltava cap.
Va rumiar sobre la possibilitat de la seva hipòtesi una estona i després va tornar al camarino A. Li van donar les fitxes i va anar-les a llegir a un altre lloc.
Marc Pitàgora. 46 anys. Acomodador. Anècdota. Un dia un paio no volia seure on jo li deia.
Pel què es veia no estaven gaire entusiasmats amb l'anècdota. 11 paraules i no pas llargues.
Nom. Joan Carabrut. Edat. 47. Ofici. Escombriare Anècdota. Un dia jo i el meu germà netejavem quan hi havia públic i em vaig tirar un pet ben sonor.
Jordi Canyades: 52 anys. Funcionari de neteja. Un dia vaig demanar un augment de sou. Me'l van donar i el dia següent va i la cago: vaig arribar amb l'espiradora i cantant a plena obra. Em van treure l'augment.
La següent estava plena de faltes d'ortografia.
Am dic Ampar Álvarez i tinc 57 añs. Treballu de estructura. Un dia la nostra estructura va caura a mitxa obra.
"Treballo d'estructura". Semblava que fos una estructura de l'escenari, ella.
Sóc el Quim Roca, de 49 anys i que treballo en el muntatge d'estructures. No tinc cap anècdota.
Pep Carabrut. Edat. 47 anys. Funcionari de neteja. Anèc.: un dia vaig trencar l'escombra.
Pere Fontanals. 50. M'ocupo dels focus. Un dia un focus es va espatllar i el volia arreglar. Em van dir que era perillos però ho volia fer i quasi caic.
L'assassí es devia haver esforçat en fer la lletra diferent, perquè cap de les 7 coincidia amb la de la rajola. Estava rumiant si la rajola no tenia res a veure amb l'assassinat, o en la possibilitat de trucar un expert en cal·ligrafia, quan va veure-ho clar. L'assassí, o com a mínim la persona que havia escrit la nota a la rajola, era aquella persona... Aleshores en Rafel Olivera va irrumpir en el camarino A. Va córrer ràpidament cap a en Pere Fontanals, el dels focus, i li va dir:
-Senyor Pere Fontanals, queda detingut acusat d'assassinat. Ahir, a l'hora del crim, vostè era en una estructura just sobre la víctima. Al moment adecuat, va llançar els explosius que tenia preparats. Eren uns explosius de contacte. Era el moment idoni. Tothom mirava la diapositiva, i quan els explosius van tocar el terra... BOOM!
-Però jo...
-Ja s'excusarà a comissaria. Anem!!!
Van sortir del camarino apressats.
En Castelltort va somriure. L'inspector s'equivocava.