Assassinat a les 11:00 III:Interrogatori

Un relat de: ariapaco

En Rafel, en Castelltort i els quatre sospitosos van arribar a la porta de la sala on era la morta. Ara que s'hi va fixar, en Rafel va constatar que el cadàver estava posicionat a l'esquerra de la porta i enganxat a la paret, de manera que era impossible de veure si no s'entrava.
-Esperin a fora. Vigilal's, Castelltort.
-Què, dr. Roques? Ha completat l'autòpsia? -va dir en Rafel.
-Doncs sí, i tot és tal com ha dit l'Albert -va contestar el dr. Roques en veu baixa- Mort entre les 10:00 i les 14:00 (tot i que ja sabem que són les 11:00) i la causa és un tret al cor. L'Albert m'ha comentat que han mogut el cos. Diu que ahir, quan va entrar, era al fons de l'habitació. Diu el mateix d'el rellotge.
-Lògic: així no es veu desde fora. El rellotge està bé? Vull dir si marca l'hora amb exactitud.
-Sí. A més he comprovat que no ha rebut mai cap mena de manipulació. L'hora de la mort és correcta.
-Molt bé -aleshores en Rafel va connectar la minigrabadora de veu, i va canviar el to confidencial per una mena de crit- Entrin!
En Castelltort i els quatre sospitosos van entrar. En veure el cos, tots es van estremir.
-I jo he de creure que un dels meus fills o el meu germà ha fet això? Segur que era algú altre! Això és impossible! Aquest testimoni incompetent! -va dir assenyalant l'Albert-.
-Ja! No té dret a jutjar-nos pel físic!
-Silenci, siusplau. Sé que aquest esdeveniment els altera molt, però hauran de contestar unes preguntes. Abans, presentin-se.
Un murmuri d'inconformitat va omplir la sala.
-Jo sóc en Manuelle Solle Roca. La meva mare és catalana. Tinc 57 anys, i en fa 30 que visc a Catalunya. La Clarisse era la meva dona.
-Jo sóc en Bartolomé. Tinc 25 anys i vaig néixer i sempre he viscut a Catalunya. Sóc fill de la Clarisse.
-Jo sóc en Mateu -va dir el de la mirada perduda- Tinc 20 anys. Sóc germà d'en Bartolomé.
-Jo sóc en Pierre Solle. Sóc germà d'en Manuelle. Tinc 52 anys.
-Molt bé. Ara, comencem les preguntes. Primer de tot, on eren a l'hora del crim?
-Quina és l'hora del crim? -va preguntar en Bartolomé.
-Les 11:00.
-Jo dormia a casa meva. Vaig dormir fins vora les 11:45 -va dir en Mateu.
-Ho pot confirmar algú?
-No. Era sol a casa.
-Jo era al cotxe. Anava a una trobada d'exalumnes. Vaig viatjar de 10:25 a 12:00 -va dir en Bartolomé.
-Anava sol?
-Sí.
-Jo era sol a casa, llegint el diari -va dir en Pierre- però no ho pot confirmar ningú. Visc sol.
-Jo era jugant a daus amb una colla d'amics -va dir en Manuelle- Hi vaig ser de 10:00 a 12:30. Si voleu, truqueu a algú i us ho confirmarà. Els números dels meus amics són a l'agenda telefònica. Era amb en Pau Bonet, la Maria Ramón i en Pol Piro. Truqueu a qui volgueu. Ells confirmaran la meva coartada.
-Castelltort, truquil's a tots. Mentrestant, procedirem a els mòvils. Manuelle, com es portava amb la seva parella?
-No massa bé. Estàvem planejant de divorciar-nos. Però no li hagués desitjat cap mal. Encara l'estimava...
-I els fills?
-Si hem de dir la veritat -va dir en Mateu- feia temps que no ens portàvem bé. A la mare no li semblava gens bé que treballés en un taller mecànic. Mai se li va posar bé que deixés els estudis... Però jo mai li hauria fet res.
-I jo -va dir en Bartolomé- tampoc es pot dir que m'hi tirés floretes. Feia anys que em perseguia i insistia en que m'independitzés. Va acabar per no posar-me el plat a taula. Això, com veieu, no és un mòvil d'assassinat.
-Jo -va dir en Pierre- no hi he tingut mai gaire relació... A ella jo li queia malament perquè ocupava un càrrec més alt que en Manuelle a l'empresa, i em culpava que se n'anés a l'aigua.
-L'empresa se'n va anar a l'aigua? -va preguntar en Rafel.
-Sí. Diria que és per això que la Clarisse es volia divorciar. És una petita empresa metal·lúrgica que el meu germà i jo dirigim fa 30 anys.
-Inspector Olivera, els tres amics d'en Manuelle han coincidit en ratificar que en Manuelle hi va jugar fins a les 12:30.
En Rafel va apagar la minigrabadora.
-Gràcies, Castelltort. Acompanya aquests homes a la comissaria amb el cotxe i vigilal's. He de fer les investigacions pertinents.
En Castelltort i els quatre sospitosos van sortir de la sala.
En Rafel va començar a mirar-s'ho tot.
-Albert, estas segur que el cos era al fons, quan vas entrar?
-Del tot.
-Doncs deuen haver netejat les taques de sang, perquè només n'hi ha en l'entorn de l'actual posició del cos.
-Cert. És força estrany.
El que va veure en Rafel ha continuació encara ho era més. Les taques de sang acabaven en una línia recta artificial, i de manera sobtada, com si hi hagués alguna cosa a tot el llarg de l'habitació que obstruís el pas de la sang. La sala feia 2.5 metres d'ample, de manera que era difícil imginar-se res que pogués obstruir la sang en tota la llargada.
-Albert, quan vas venir, hi havia alguna cosa on hi ha aquesta línia?
-No. No hi havia res.
-Res... un moment! Això podria ser... i l'assassí... És clar!
En Rafel va sortir corrents de la sala i va entrar a l'habitació del costat. No... no era allà. Va entrar a la consegüent.
Era allà.
La clau de l'assassinat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer