El tresor de l'atbash. Part II

L'Asukashi va obrir el llibre i, en el precís instant en que ho va fer, va saber que seria millor que Aus i altres éssers voladors de Yusugamotzi.
El llibre estava dividits en uns capítols que Luís Sillas havia anomenat problemes. Cada problema tenia escrit el grau de dificultat (1 a 5), i les parts en què consistia. L'Asukashi va obrir el primer. Es titulava La paraula clau. El nom no deia gaire res de l'enigma. Grau de dificultat 1.5. Semblava fàcil. 3 parts. Va llegir de què es tractava. Per sort, estava escrit en japonès.
Paraula clau: una paraula, en alfabet occidental, que s'acumula a les escrites per formar un text. Exemple: Si la paraula clau fos BAC, i el text en qüestió fos demà és dissabte, primer de tot hauríem de substituir b per el seu número en l'alfabet, 2, a per 1 i c per 3. De manera que hauríem de sumar 2 a la d de demà, 1 a la e, 3 a la m i un altre cop 2 a la a. Demà en BAC és ffpc.
No tenia clar haver-ho entès massa bé, però va confiar que amb l'ajuda de la mare ho sabria fer.
Paraula clau: pronunciació de la sisena lletra de l'alfabet occidental en català.
-Mare, com es pronuncia la sisena lletra de l'alfabet català?
La mare s'ho va pensar. Tenia el seu català molt rovellat, i veia que aquest llibre la faria treballar de valent.
-Efa.
Li ho va escriure en un paper. Efa.
Text a desxifrar: yxwvafz gm yxfszb rkt xkuek.
-Mare, entens alguna cosa? -va dir mentre li allargava el llibre.
-Completament il·legible -va respondre ella, mentre li escrivia l'abecedari perquè ho desxifrés.
L'Asukashi odiava les matemàtiques. I allò ho era. Va trigar mitja hora a desxifrar el text, i el pitjor era que per a ell seguia sense significar res.
-Tradueix-m'ho, siusplau -va demanar a la mare.
-"Truqueu al trenta més setze" -va dir ella.
-Podrien haver dit "truqueu al quaranta-sis" -va dir l'Asukashi, emprenyat.
-El cas és que aquest número no existeix -va sentenciar la seva mare- 46? Ni que Yusugamotzi tingués 99 habitants! Va, prova-ho.
L'Asukashi va marcar i va trucar. Però un contestador va ser el seu interlocutor.
"Ara no hi som. Si la trucada és molt urgent, introduïu la 1ª i la 2ª contrassenya numèrica."
L'Asukashi va penjar.
-Merda. Ara es veu que necessitem 2 contrassenyes numèriques. Aquest Luís s'ha deixat dades del problema.
-Ens ha donat dos números -va insinuar la mare.
-Quins?
-30 + 16. Potser són les contrassenyes. Sinó hagués pogut dir 46, com tu has dit.
L'Asukashi va rumiar-ho. Cada vegada hi veia més sentit. Va tornar a trucar. Ni tan sols va esperar que la dona parlés. Va prémer el 30.
"1ª contrassenya correcta. Introdueixi la 2ª".
16.
"Correcte. Espereu un moment, si us plau."
Una música va sonar a l'auricular. Esperava que no el féssin esperar massa. Tanta espera podia desesparar a qui està esperant. Però no van trigar ni 1 minut.
-Hola. Qui és vostè? -va preguntar una veu.
-Un noi. Truco perquè el meu llibre d'enigmes m'ho ha dit.
-Ah! És per allò d'en Sillas? -l'home no semblava gaire content.
-Sí.
-Aquell sempre em fa pencar més del compte. Bé, apunta, que t'he de dictar unes lletres orientals. Yiok d cbyd i emjuf'r tuf jrs j jrs tuq qvgwrf. Em va dir que la paraula clau ja la tenies. Que no era la efa. No sé ni de què parlo, però em va dir això. I també que no era la ciutat aquella tan important.
Un so sord va indicar a l'Asukashi que l'home havia penjat enfurismat.
L'Asukashi va mirar el que havia apuntat. "Quina és la paraula clau?". Ja la tenia. Sí, però quina? Quina ciutat important no era? Fins ara només tenia 30 i 16, però allò no eren lletres. A més, no podia ser efa. Va explicar al situació a la mare.
-Ens hem de fixar en el què ens ha dit -va dir ella- efa, 30 i 16. Descartant efa, és 30 i 16 -va resoldre-.
-Però necessito paraules, no números.
-46 és el mateix que DF. DF pot ser la paraula clau.
L'Asukashi ho va veure clar. Es va posar a operar.
"Cosq h ifeh o isnbj'x xbj pvy n pvy xbu wbmaxj".
-Tradueixeu, mare -va dir un cop finalitzat.
Ella no va necessitar ni dos segons a reaccionar.
-Ens hem equivocat. No és DF. Això no significa res. Ha de ser una altra cosa...
Aleshores l'Asukashi va recordar alguna cosa.
-DF és el nom d'alguna ciutat important? -va preguntar.
-No. DF és il·legible, de manera que cap ciutat es dirà així -aleshores es va aturar- però... Hi ha una ciutat a la que anomenen DF. Mèxic. Si no m'equivoco, al ciutat més gran del món. DF vol dir Districto Federal. Com sabies que DF és el nom d'una ciutat?
-L'home del telèfon m'ho va dir. Però si no és DF... -i aleshores ho va entendre- és 3016! I això seria... -va rumiar-ho- C_AF.
-I la _? -va preguntar la mare.
-Suposo que és deixar-ho com està -va respondre ell. Es va tornar a posar a operar.
"Vine a casa i digue'm que dos i dos són quatre".
-Què significa?
La mare li ho va traduir.
-I per què li he de dir això? Ja ho sap.
-És obvi -va dir la mare- tu pots anar a casa seva en qualsevol moment. Però mai se t'acudirà de dir-li que dos i dos fan quatre. Si l'hi dius, sabrà que ho has desxifrat. Anem-hi.
Una hora i divuit minuts més tard, una mare i el seu fill aparcaven -per segona vegada en dos dies- el seu cotxe davant d'un casalot.
En Luís era a fora, a l'immens jardí.
-Ja torneu a ser aquí? Què us hi porta?
-T'hem de donar una lliçó de matemàtiques -va anunciar la seva mare, com si fós gaire comú que una dona amb el seu fill féssin més d'una hora de camí per arribar i dir a un home:- dos i dos fan quatre.
-Ja heu fet el primer? -va dir com si estigués avorrit- massa ràpid. Però, és clar, era molt fàcil. La pròxima vegada res de jocs de paraules. Haureu d'investigar com detectius! I ara, sabeu perquè us he fet venir?
-Per què?
-No ho sabeu?
-No.
-Jo tampoc -va dir ell, i va esclafir a riure. Però va parar en veure les cares dels seus dos convidats- era broma, ximples. Vull que investigueu. Un home va morir fa tres dies a casa meva. Havia oblidat que havia posat el paper al llibre, però quan vau arribar ahir, vaig pensar que potser em podríeu ser útils per investigar. De manera que us vaig donar el meu manuscrit (que mai penso publicar; tots els enigmes acaben a casa meva) per saber si éreu aptes. Però m'heu sorprès. No tinc intenció de fer-vos resoldre més enigmes inútils. Heu estat molt ràpids. Anem al gra. Hi ha sis sospitosos. Us quedaríeu aquí a investigar, almenys fins a la nit?
L'Asukashi va alçar el cap. Era encara no migdia. El pare se n'havia anat de viatge de negocis a Tokio aquell mateix matí.
La mare va agafar el mòbil per comunicar-ho al pare.
Es quedaven.