Assassinat a les 11:00 IV:Resolució

Ara entenia que l'assassí hagués llançat aquelles incongruències... i allò podia ser la prova. A part, és clar, de les empremptes i la sang. Estava clar. L'assassí era ell. I ho podia demostrar.
Va entrar a la sala del crim. Va agafar el mòbil i va trucar a la comissaria.
-Sí?
-Ets tu, Castelltort?
-Sí.
-Porta els sospitosos a l'edifici, siusplau. Sé qui és l'assassí i en tinc proves. Ah, i si dic una cosa que no és certa, no diguis res fins després.
-D'acord. Ara venim.
Trigarien una bona estona. Mentrestant, en Rafel va explicar la seva deducció a el dr. Roques.
-Així que l'assassí és ell? -va preguntar el doctor, estranyat- no té cap mòvil clar!
-Ja ho sé, però de fet, ningú té un mòvil clar. El que sí que és clar és que és ell. Escolti la prova.
Va reproduir la grabació de la minigrabadora.
-És cert. Sí, deu ser ell -va resoldre el doctor.
En Castelltort va entrar seguit dels quatre sospitosos.
-Ja sap qui ha matat la mare? -va preguntar en Mateu.
-Per fi s'ha adonat que no és ningú d'ells tres? -va dir en Manuelle.
-Silenci. Primer, repassem els fets. L'assassí agafa la bossa a la Clarisse perquè el segueixi i poder-la matar. LI INTERESSA que hi hagi un testimoni, de manera que mostra la pistola perquè l'Albert el segueixi.
-Per què li ha d'interessar que hi hagi un testimoni? -va preguntar en Pierre.
-Volen que els ho digui? Si ho faig, desenmascararé l'assassí, i jo volia mantenir l'emoció fins al final...
-Desenmascari'l! -va cridar en Bartolomé.
-Molt bé. Li interessava que hi hagués un testimoni perquè volia que se sabés amb exactitud l'hora del crim. D'aquesta manera es procurava una coartada.
-Una coartada? -va preguntar en Mateu- no insinuarà que...
-Sí. Ho insinuo. L'assassí... és en Manuelle!
-Jo? Tinc una coartada! El rellotge no va ser manipulat! Fins a les 12:30 era amb els meus amics, jugant!
-Sí, però malgrat que el rellotge NO va ser manipulat, l'hora que l'Albert ha dit és incorrecte. L'hora real de l'assassinat... és la una del migdia!
-Però si l'Albert ho va veure! Si ell ha dit que són les 11:00... -va protestar en Bartolomé.
-En Bartolomé té raó, inspector Olivera -va dir l'Albert- estic segur que l'hora que vaig veure eren les 11:00!
-És clar que va veure les 11:00! Si s'hi fixen, les 11:00 i les 13:00, en un rellotge d'agulles com aquest, és ben bé al revés. I l'Albert va veure que al rellotge deia 11:00... perquè va veure l'hora reflectida en un mirall!!!
-No! -va cridar l'Albert- jo la vaig veure...
-Escolti'm i després ja protestarà. Vostè ha dit que van moure el cos i el rellotge. En realitat, vostè va veure tan el cos com el rellotge reflectit en un gran mirall! Un mirall que ocupava tota la sala! Per això les taques de sang finalitzen en una línia recta. El mirall va impedir que passessin. He trobat el mirall ensangonat en una sala prop d'aquesta. En Manuelle deu tenir una força extraordinària; el mirall era enorme. No sé com el va poder transportar...
-Un moment! Tot això està molt bé, però el què diu ho podria haver fet qualsevol! Com pot culpar-me!?
-Vostè mateix s'ha autoculpat amb una cosa que ha dit. Castelltort, engegui la grabació que he fet.
<<-Entrin!
-I jo he de creure que un dels meus fills o el meu germà ha fet això? Segur que era algú altre! Això és impossible! Aquest testimoni incompetent!>>.
En Castelltort va apagar la minigrabadora. També ell ho havia entès.
-Vostè ha dit "aquest testimoni incompetent" al mateix moment que, com tots recordareu, assenyalava a l'Albert. Com sabia que l'Albert era el testimoni? No ho podia saber a no ser que m'hagués escoltat D'AMAGAT quan ho comentava amb en Castelltort.
-Sí, els he sentit -va dir en Manuelle, simulant estar penedit- Els escoltava perquè volia tenir molta informació sobre el sospitós principal. Hem feia tanta ràbia que algú hagués mort a la Clarisse...
-Acaba de confirmar-me que és l'assassí. En Castelltort i jo no hem comentat en cap moment que l'Albert era el testimoni. De manera que no ens pot haver sentit. No, vostè ho sabia perquè ahir el va veure mentre cometia l'assassinat. I encara li diré una altra cosa: estic seguríssim que el mirall conté les seves empremptes. Abans d'anar a comissaria, contestim aquesta pregunta: per què la va matar?
-Em feia xantatge. Em demanava 100 euros setmanals a canvi de no explicar a ningú que m'estava apropiant els diners dels treballadors i m'estava enriquint a costa seva.
-Pa... pare! Co... com has pogut...? Pa... pare!
En Rafel va sentir pena envers en Mateu i en Bartolomé. Havien perdut el pare i la mare el mateix dia. Només tenien 23 i 27 anys, però es podia dir que ja eren "orfes".