El crim de l'habitació tancada (resolució)

No s'ho va pensar dues vegades. Eufòric, va buscar la seva mare. Era al jardí.
-Per què corres tant, Asu? -li va preguntar ella.
-Cre... Crec que ja sé qui és l'assassí.
La seva mare se'l va mirar amb cara de no saber si riure o plorar.
-Impossible. Ho tinc molt clar. És un suicidi. No sé què fa sospitar en Luís. És obvi.
L'Asukashi estava content. Si la seva mare no s'havia adonat de res, saber-ho tot resultava encara més satisfactori.
-I si fós així? -va dir, i va posar la boca a l'orella de la seva mare per narrar-l'hi tot.

Cinc minuts més tard, una mare i el seu fill entraven en una habitació plena de gent i donaven una notícia.
-Luís, el meu fill ha descobert qui és l'assassí. I en té proves.
-Ah, sí? -en Luís feia cara divertida- explica, explica. Et recordo que l'assassinat és físicament impossible, però com que jo he sigut el primer de sospitar, em declaro responsable de tota acusació falsa feta a una persona per part d'aquest nano. Parla.
L'Asukashi, mig ofès pel comentari d'en Luís, va començar.
-Bé, primer, abans de tot, hem de pensar en la possibilitat del suicidi. El ganivet no tenia cap emprempta. Això vol dir que el mort hauria de portar guants. No en porta. En tal cas, hauria deixat empremptes. Però és possible, donat que la mort per una punyalada no és instantània, que se'ls hagués tret després d'apunyalar-se. És un acte tremendament excèntric, quasi impensable, sí, però és possible. Per molt que van escorcollar l'habitació, no van trobar cap guà. Això, al meu entendre, descarta totalment el suicidi. Estem d'acord?
Tots van fer que sí amb el cap. L'explicació els havia convençut. L'Asukashi va fixar-se especialment en la cara de l'assassí, però també feia que sí. Havia d'evitar sospites i unir-se a l'opinió de la majoria. A més, presentava una cara molt confiada; no temia que el descubrissin.
-Segueixo, doncs. El cas és, per força, un assassinat. Un assassinat que sembla del tot impossible. A part de la porta, tancada per dins amb pany i clau, l'únic accés a l'habitació és la finestreta de ventilació.
-Accés? -va exclamar l'Aitor- et recordo que per la finestreta no es pot entrar! El seu angle d'obertura és petitíssim! Només hi cap un braç!
-Tu ho has dit -va resoldre l'Asukashi- algú ha dit que es necessiti quelcom més que un braç amb un punyal per matar algú?
-Para el carro -va dir la Mercedes- tu el que vols dir és que va llençar el punyal desde la finestreta. Però et recordo que només hi ha un punyal i dues punyalades! Ningú tenia cap manera de recollir el punyal per tornar-lo a llençar!
-No el va llençar. L'assassí va cometre l'assassinat sense deixar anar el punyal fins al final.
-Però què dius? -ara era l'Òscar qui parlava- tu ets un marrec i et penses que els adults podem allargar el braç fins a on ens doni la gana! Ningú t'ha dit que de la finestreta de ventilació al mort hi ha quasi tres metres? Ningú té un braç tan llarg!
-No sé com no ho veieu. Els humans ho han sabut fer tota la vida! Quan quelcom és massa lluny, fora del teu abast, què fas? No se t'ha acudit mai servir-te d'un objecte? Un pal, una escombra... No se t'ha acudit mai?
Totes les cares estaven astorades menys la de l'assassí. Aquella reflectia horror. Segurament, l'única cosa que li impedia sortir corrents i fugir era l'esperança de que no sapiguessin qui era el criminal.
-Insinues... que l'assassí va utilitzar un pal? -va preguntar la Teresa.
-La cosa va anar així: l'assassí va pujar a l'arbre que hi ha al costat de la finestreta de ventilació carregat amb un pal de quasi tres metres. A l'extrem del pal i havia lligat sense gaire força un ganivet. Un cop dalt de l'arbre, va assegurar-se que la víctima dormia, va obrir la finestreta de ventilació i hi va introduir el pal. Amb cura, va apunyalar la víctima a la panxa. Aleshores, va etzibar un cop de pal al sostre i, el ganivet, que no estava massa ben lligat, va caure a la panxa de la víctima. Aleshores va pensar que a algú se li podria acudir el què havia fet. Va sacsejar el pal al sostre de davant la porta i les restes de sang del pal van caure al terra. D'aquesta forma, semblava que l'assassí havia entrat per la porta. Això explica que hi hagi una petita taca de sang al sostre, just sobre la gran del terra.
-Tens cap prova d'això? -va preguntar l'Òscar.
-El pal. Hi ha les restes de la corda que l'unia al punyal i les empremptes. És a fora. A més, és l'única explicació possible de tot això.
-Vaig a buscar-lo -va dir en Luís.
-I doncs, qui és l'assassí? -va inquirir l'Edgar.
-Em pensava que ho haurieu deduït -va dir l'Asukabushi- l'única persona amb les condicions físiques per pujar un arbre amb un pal carregat és... la Mercedes Puentes!
-Jo? -va dir ella- penses acusar-me per les bones, sense tenir-ne cap prova?
-En tenim una -va dir la mare- fa una estona que investigo. I pel que es veu, vostè té sang A+. I el seu marit la tenia universal (0+). Al seu mocador hi ha sang. Deuen ser restes que es va netejar després de cometre l'assassinat. Però en Luís va ser molt intel·ligent. Va requisar els objectes personals. No va poder netejar el mocador. Vol que l'enviem al laboratori per comprovar que és sang del seu marit? Al mocador hi ha grabat el seu nom, Mercedes, de manera que té poc a discutir. Vol que l'enviem?
-No cal -va dir ella- jo vaig matar en José. L'empresa li anava malament, i a sobre m'estava traient diners del compte corrent il·legalment per pagar els seus deutes. Quan li vaig dir que volia divorciar-me, es va mofar de mi. No el podia soportar!!! A més, s'oposava al casament de la meva filla, com si ell fós algú per impedir-l'ho -la Mercedes va parar i es va posar a plorar- detenguin-me si volen. Sóc una criminal.
Només aleshores l'Asukashi es va adonar del que acabava de fer. Acabava d'arruinar una vida. Allò era com un doble assassinat. Dificilment la Mercedes sortiria mai de la presó.
Mai havia estat tan poc satisfet per una feina tan ben feta.