El crim de l'habitació tancada

-Parla'm de l'assassinat -va dir l'Asukashi.
Però en Luís ja sabia què havia de fer. Va començar l'exposició del cas.
-El difunt és un cosí llunyà meu. Feia anys que no el veia. És diu José Martínez, té 51 anys i, com tota la meva família, té orígens espanyols. També, com tota la meva família, va emigrar durant el gran tancament del 2008, en el que 13 fàbriques metal·lúrgiques van tancar les seves portes. Vam instalar-nos al Japó, on alguns, com jo, vam fer fortuna, i d'altres, com en José, es van endeudar fins al coll. El cas es que ell i sis familiars més meus van venir fa quatre dies. Són els sis sospitosos. Els tinc aquí encara. Els vam fer treure la roba i posar-se'n una altra, així com donar-me tots els seu objectes personals, per si contenien proves.
-Com va morir? -va preguntar l'Asukashi.
-Apunyalat. Dues punyalades a la panxa. El ganivet encara estava clavat quan el vam trobar mort, a les quatre de la tarda.
-A les quatre?
-Sí. Apunyalat mentre feia la migdiada. És una mala hora, ja que no érem junts i tothom podia fer la seva. Si us sembla bé, començaré l'explicació pels sis sospitosos. Seguiu-me.
Va començar a parlar mentre caminava.
-El primer es diu Lucas Martínez. És el germà d'en José. Té 46 anys. Mai s'han portat bé. Es veu que, ja fa temps, en José li va prendre la nòvia, amb qui es va casar. En Lucas diu que no li guarda rencor per això, però jo l'he observat i sí que hi està ressentit. D'ença que la nòvia el deixés per en José, tot li ha anat de mal en pitjor. Té antecedents penals. El considero el principal sospitós. -en Luís parlava convençut- Després hi ha la Mercedes Puentes, de 48 anys. Dona d'en José. Tenien males relacions perquè els temes econòmics de la família no rutllaven, i es rumorejava que estaven tramitant el divorci. Va confirmar-nos-ho després de la mort del seu marit, però va plorar molt. El següent és l'Aitor Arrubarretxe. Orígens bascs i resident a Tokio. Té 50 anys. Pel que en sé (que és poc) era un amic d'en José. Mai vaig veure amb bons ulls que en José el convidés sense avisar-m'en. En José li devia diners, però tenien molt bona relació i no crec que sigui l'assassí. La quarta és la Teresa Martínez. 24 anys. La filla d'en José. Pel què sé, estava molt enfadada amb el seu pare perquè li havia prohibit de casar-se amb el seu xicot. Havien discutit i la Teresa havia marxat a casa del xicot, però acceptà quan el seu pare li va oferir un viatge de reconciliació. Ni es va alterar en veure el seu pare mort. Tenim també l'Òscar Gumà. 26 anys. És el xicot de la Teresa, i té orígens catalans. No ha dirigit ni una paraula al José en tota l'estada. L'únic que ha dit en veure el seu futur sogre mort és "Ara ja ens podrem casar, no?". La Mercedes li ha etzibat una plantofada i ha dit que ella també s'oposaria al casament si es seguia comportant així. L'últim és l'Edgar Francés, de 56 anys. Cosí d'en José. En José li devia diners per parar un tren. Estaven força ressentits, però es comportaven amb normalitat. Si voleu incloure'm a la llista de sospitosos -va sospirar- no m'hi negaré. I ara anem per l'estat del cadàver -es va aturar davant una porta i la va obrir- no hem tocat res. La policia ho va examinar tot amb guants...
Però es va aturar. Ni l'Asukashi ni la seva mare l'escoltaven. Miraven atentament l'home que reposava, ja sense vida, amb un ganivet clavat i una altra punyalada.
L'Asukashi va repassar l'habitació amb la mirada. A excepció de la porta, no hi havia cap més obertura. Només una finestreta de ventilació d'aquelles que s'obren tan poc que amb prou feines hi pot passar un braç, i a sobre estava la banda oposada de l'habitació que la víctima, és a dir, a uns tres metres, de manera que era fàcilment descartable. L'assassí només podia haver entrat per la porta. A més, a uns deu centímetres de la porta hi havia dues grans taques de sang, cosa que confirmava la hipòtesi.
-La cosa sembla bastant obvia -va començar en Luís-: un assassí que entra, mata la víctima de dues punyalades, com que va amb guants no es preocupa d'agafar el ganivet i marxa. Ara bé, hi ha una cosa que ho contradiu tot, i és que quan vam trobar el cadàver, la porta estava tancada... per dins.
-Què?? -va saltar l'Asukashi- no pot ser cert! no ho pot ser!
-Doncs ho és. Vam haver de trencar el pestell per entrar. No vam trobar rastres de cap muntatge per tancar la porta desde fora. La policia va concloure que s'havia suicidat. Però jo no m'ho crec. No van trobar empremptes al ganivet... Per això els he cridat.
Aleshores, pel cap de l'Asukashi va passar una frase de Sherlock Holmes.
"Un cop descartat l'impossible, la resta, per bé que improbable, és la realitat".
Va sortir corrents de la casa cap al jardí, i ho va veure. Allò. És clar!!! I... just el que esperava! Ja sabia com s'ho havia fet l'assassí. Ara només li calia saber qui era. Segur que qui fós encara no havia eliminat les proves...
Aleshores, en Luís i la mare van arribar.
-Què et passa, nano? -va preguntar en Luís.
-Explica'm què feia cadascú a l'hora del crim -va dir ell amb impaciència.
-Bé, l'hora del crim és de tres a tres quarts de quatre de la tarda. A aquella hora, en Lucas reposava a la seva sala, adherida a la d'en Luís. Ningú ho pot demostrar. La Teresa i la Mercedes feien el sopar; per bé que la Teresa va anar al lavabo una bona estona. L'Aitor, jo i l'Òscar jugàvem a cartes, però tots vam sortir de la sala un moment o altre. Pel què fa a l'Edgar... és l'únic que té una coartada clara. Era fora, a comprar les coses per a l'endemà i tabac. El tiquet ho demostra. Les empleades de la botiga van declarar que havia arribat a les tres i cinc i havia marxat a dos quarts de quatre. De casa a la botiga hi ha uns vint-i-cinc minuts, cosa que el descarta.
L'Asukashi va tornar a sortir corrents. Havia tingut una idea.
Va picar la porta, i en Lucas va obrir.
-Què vols, marrec?
-A l'hora aproximada del crim, va sentir cops a l'habitació del costat?
-Ara que ho dius, sí. Dos. Per què?
Però L'Asukashi ja havia sortit. Dos? Ell havia calculat que n'hi hauria hagut d'haver un. Va tornar a l'habitació del crim. Començava a fosquejar, i l'arbre del costat de la finestreta de ventilació tapava l'escassa llum que proporcionava el sol, motiu pel què havien encès el llum. l'Asukashi va mirar amunt, per veure el llum, i el que va veure li ho va confirmar tot. Al sostre, just a sobre de la taca de sang del terra, n'hi havia una altra. Més petita, però hi era.
"La confirmació".
Ja ho sabia tot. Només li faltava veure els sospitosos per saber qui era l'assassí..
Eren allà, tots menys en Lucas. La Mercedes era alta i ni prima ni grassa, i tenia la mirada perduda de tristesa. L'Aitor tenia moltes canes, i era baix, amb una forma envejable. La Teresa no era ni de bon tros alta com sa mare, i vestia com si estigués a punt de ballar break dance, com l'Òscar, que a més tenia uns quants talls i cicatrius molt recents a la cara i el braç dret. L'Edgar anava en cadira de rodes. La cadira disposava d'una bossa a la part inferior. L'Edgar dormia.
L'Asukashi va somriure. Així que l'assassí era aquella persona...
-Em deixa veure els objectes personals dels sospitosos? -va preguntar a en Luís.
-És clar, nano. Segueix-me.
Eren allà, posats sobre la taula. I la prova també.
I, brodat a la prova, com si fós per esborrar dubtes, amb fil daurat, hi havia el seu nom.
El nom de l'assassí.