L'amor de les sirenes

Li agradava el mar, assegut en un penyal de roca es passava llargues hores mirant la immensitat de l'aigua salada fins a perdre's en la línia enigmàtica de l’horitzó. Quantes histories imaginades, la seva ment viatjava a cavall de les onades, a voltes suaus, calmades que el portaven a móns plàcids, lluminosos, envoltats d’un gran silenci dintre les aigües transparents que omplien abismes de muntanyes submergides, allà s' imaginava a les sirenes dormint sobre les algues que es gronxaven en el fons feréstec del mar. Altres dies, assegut en el penyal la llengua freda i poderosa de les onades li besava els peus, mentre el rugit eixordador del cor del mar l'amenaçava d’ emportar-se’l allà on dormien les sirenes; ara, de ben segur que estan despertes i salten més amunt de les onades i el veuen assegut al penyal i el criden amb udols que disfressen amb el vent.
Tot això a ell l'embriaga, el posseeix i aniria a cercar el món de les sirenes, però és poruc, és un voyeur que bada els ulls i les orelles absorbint a cada instant les imatges d’aquest món...deixant que s' arrosseguin dins la seva ment sense fer res, ni moure un múscul, com un amant que s' abandona al plaer que li procuren...però cada dia en vol més, ja no en té prou, i quan el mar bramula sent el crit de les sirenes i es va atansant per escoltar-les, cada dia un xic més, cada dia és més valent. Ara ja no té por del gran poder del mar, ara li vol fer l'amor..es deixa anar dins el seu cos i es troba en un món fred, fent capgirells envoltat d’escuma blanca, és tant el seu plaer que l'abandonen els sentits i es perd en els espais humits sense fronteres.
Va aparèixer a la platja, tenia un esvoranc al pit ensangonat..li havien arrencat el cor, la gent que el van trobar s' esglaiaven dient...Deu mèu! un tauró afamat...!
Però jo vull creure que es va perdre dins un somni blaumarí, amb una sirena enamorada...i que ara ja coneix tots els racons del mar, i salta perseguint a les sirenes, més enllà de les onades.