L'amor de les sirenes

Un relat de: Falciot blanc
Li agradava el mar, assegut en un penyal de roca es passava llargues hores mirant la immensitat de l'aigua salada fins a perdre's en la línia enigmàtica de l’horitzó. Quantes histories imaginades, la seva ment viatjava a cavall de les onades, a voltes suaus, calmades que el portaven a móns plàcids, lluminosos, envoltats d’un gran silenci dintre les aigües transparents que omplien abismes de muntanyes submergides, allà s' imaginava a les sirenes dormint sobre les algues que es gronxaven en el fons feréstec del mar. Altres dies, assegut en el penyal la llengua freda i poderosa de les onades li besava els peus, mentre el rugit eixordador del cor del mar l'amenaçava d’ emportar-se’l allà on dormien les sirenes; ara, de ben segur que estan despertes i salten més amunt de les onades i el veuen assegut al penyal i el criden amb udols que disfressen amb el vent.
Tot això a ell l'embriaga, el posseeix i aniria a cercar el món de les sirenes, però és poruc, és un voyeur que bada els ulls i les orelles absorbint a cada instant les imatges d’aquest món...deixant que s' arrosseguin dins la seva ment sense fer res, ni moure un múscul, com un amant que s' abandona al plaer que li procuren...però cada dia en vol més, ja no en té prou, i quan el mar bramula sent el crit de les sirenes i es va atansant per escoltar-les, cada dia un xic més, cada dia és més valent. Ara ja no té por del gran poder del mar, ara li vol fer l'amor..es deixa anar dins el seu cos i es troba en un món fred, fent capgirells envoltat d’escuma blanca, és tant el seu plaer que l'abandonen els sentits i es perd en els espais humits sense fronteres.
Va aparèixer a la platja, tenia un esvoranc al pit ensangonat..li havien arrencat el cor, la gent que el van trobar s' esglaiaven dient...Deu mèu! un tauró afamat...!
Però jo vull creure que es va perdre dins un somni blaumarí, amb una sirena enamorada...i que ara ja coneix tots els racons del mar, i salta perseguint a les sirenes, més enllà de les onades.

Comentaris

  • moltes gràcies Falciot ![Ofensiu]
    joandemataro | 09-04-2016 | Valoració: 10

    quant de temps !

    T'agraeixo molt la teva lectura i comentari al meu poema.

    Ara porto un temps més aturat amb el tema de l'escriptura però suposo que tot va a èpoques, espero poder activar-me altra vegada aviat

    un plaer tornar a RC i saludar-te ;-)
    joan

  • mar imant[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-02-2011

    Hola Falciot,

    Per no considerar-te poeta et vénen imatges molt poètiques al cap! Certament la mar és un imant molt poderós pels cors sensibles i amb la teva prosa ens has apropat als somnis de qualsevol de nosaltres, mortals, que voldríem dominar les aigües o deixar-nos endur per elles... i recórrer els bells paisatges subaqüàtics.

    Durant un temps viatjava molt a un mar i platges ara molt llunyanes i eren una font d'inspiració constant. De fet penso que era una de les principals forces dels meus escrits quan vaig començar a publicar a relats. La natura en sí és captivadora i ens xiuxiueja tots els seus secrets si els volem escoltar. Com ansio el mar! M'has fet venir ganes de capbussar-m'hi de nou i sentir la llibertat!

    Fins aviat!

    m

  • un escrit molt bonic , impactant[Ofensiu]
    joandemataro | 04-02-2011 | Valoració: 10

    i alhora amb un aire de misteri, místic fins i tot diria...
    gràcies pel teu contacte
    una abraçada des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Falciot blanc

Falciot blanc

13 Relats

37 Comentaris

5474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.
Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.

Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.