Cercador
Muntanya màgica, oda a Montserrat.
Un relat de: Falciot blanc- Compartir:
Sóc d'un lloc a on s'alcen sobre meu unes màgiques muntanyes.
Oh!, serra imponent, onades gegantines d'un mar petrificat, com una gran
muralla protectora i alhora inquietant. Jo encara veig rugir les teves
entranyes i empènyer amb molta força cel amunt, el teu cel, què és a tocar
del nostre, per això t'he estimo tant, perquè ets, el mar i la muntanya a la
vegada, perquè ets el front del poble català, ets emblema i estàndard de la
terra nostra, tu, ja estaves aquí quan jo no hi era, i jo em vull morir sota del
teu esguard.
Oh!, serra imponent, onades gegantines d'un mar petrificat, com una gran
muralla protectora i alhora inquietant. Jo encara veig rugir les teves
entranyes i empènyer amb molta força cel amunt, el teu cel, què és a tocar
del nostre, per això t'he estimo tant, perquè ets, el mar i la muntanya a la
vegada, perquè ets el front del poble català, ets emblema i estàndard de la
terra nostra, tu, ja estaves aquí quan jo no hi era, i jo em vull morir sota del
teu esguard.
Comentaris
-
Correcció. [Ofensiu]Falciot blanc | 19-07-2020
Hola Perla de Vellut, potser he emprat un mot incorrecte, en tot cas seria "sobre mi unes màgiques muntanyes".
-
Sí, que estimes a la Montserrat...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-07-2020 | Valoració: 10
És una prosa-poètica preciosa, on exalces a la teua Montserrat, perquè els versos sonen a glòria sota el seu esguard.
En el primer vers, pot ser que siga: sobre meu unes màgiques muntanyes? o sobre mi unes màgiques muntanyes...
Salut i cuida't.
l´Autor
13 Relats
38 Comentaris
11315 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.
Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.