La màgia d'aquest món

Un relat de: Falciot blanc
Un bon dia, passejant pels afores de la ciutat, vaig veure en el marge d'un camí unes escaletes què travessant el marge pujaven fins a un camp què hi havia a sobre, les escales eren estretes i plenes d'herbes què hi creixien, el camp de sobre no es veia, llavors vaig tenir un pensament poètic i senzill, què ocupa menys línies què les què he utilitzat per descriure el lloc.


Per un passadís estret, pujant unes escaletes hi ha un paradís que t'espera,
obre els ulls, no perdis ni un segon de la màgia d'aquest món.

Comentaris

  • El temps[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-07-2020

    Un relat que descriu una experiència intensa.
    M'agraden les circumstàncies temporals amb què ho descrius:
    "ocupa menys línies què les què he utilitzat per descriure el lloc."
    "No perdis ni un segon..."
    Malgrat que sempre hem de parlar amb relació al temps, em sembla que l'experiència descrita és intemporal.
    De vegades passa que l'eternitat és manifesta en un instant.
    Aquestes vivències són rares, però sovint determinants.

  • Boniquet poema :)[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 23-07-2020 | Valoració: 8

    Aquest poema sobre la bellesa del món i dels jardins està bastant conseguit, de debò, i és entretingut de llegir. Llàstima que no sigui més llarg, però no es pot tenir tot. Segueix siguent bo malgrat les imperfeccions, no obstant.

    T'aconsello que segueixis escrivint.

    Una abraçada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Falciot blanc

Falciot blanc

13 Relats

37 Comentaris

5487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.
Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.

Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.