Cercador
Els falciots
Un relat de: Falciot blanc- Compartir:
Es un ocell petit però no tant, adaptat perfectament al cel, domina el aire cop potser cap altre, en tot cas pocs ni ha que l'arribin a igualar, el seu color es molt fosc, tanmateix es negre, passa volant en grups, xisclant frenèticament.
Moltes vegades el seu vol ras, a ran de terra deixa palesa la seva habilitat per caçar els insectes dels que s'alimenta, buscant-los on sigui que es puguin congregar.
A voltes el veiem volant a gran alçada,amb nombrosos grups per dessota els núvols quan amenaça el temporal, o sota un sol radiant... sentim xisclar i podem veure les seves siluetes inconfusibles retallades en el blau, quasi fora l'abast de la nostre vista.. lliscant plàcidament, sense aparent esforç.
Senyors del cel passen xisclant
Olor de llibertat
Desig de perdre's
El meu cor empresonat
Vola en un somni que no es
la realitat.
Envejo la cridòria
Els ulls embadalits miren les aus
I sento dintre el pit frustració i
Anhel de ésser com ells,
I estic perdut amb mil cabòries.
Juny 2007
Comentaris
-
Oh![Ofensiu]Persona | 07-02-2011
Amb el que m'agrada fer amics, mirant el cel!
Olor de llibertat
Desig de perdre's
I sento dintre el pit frustració i
Anhel de ésser com ells,
I estic perdut amb mil cabòries.
jo no soc un escriptor ni un relataire, soc podríem dir, un aficionat a escriure coses que hem passen pel cap i que a voltes necessito expressar-les, no tinc cap pretensió de res,
Tot un relataire Company!!!!
i no parlo tant sols del falciot!
Mai es tard per fer noves troballes, mai es tard per estimar: Persones i paraules!
-
Hola Falciot blanc[Ofensiu]Naiade | 27-02-2008 | Valoració: 10
Ara si que entenc el que li vas trobar al meu poema. Tenim la mateixa sensació quan contemplem l'estol d'ocells. Sempre m'han captivat aquestes volades que formen, surant lliures al seu aire fent xiscles de felicitat. Qui no ha desitjat ser un d'ells algun cop? Participar del seu ritual, evadint-nos de tot, només vivint la sensació.
M'ha agradat molt. Ara que t'he descobert t'aniré llegint.
Una abraçada lleugera com una volada d'ocell
-
Símbols de llibertat[Ofensiu]Unaquimera | 30-08-2007 | Valoració: 10
Realment, crec que no hi ha cap símbol més eficient de la llibertat que el d'un ocell volant; si, a més, l'au és petita però domina el moviment en l'aire, encara més!
I desperten la nostra enveja: suposo que sempre hi ha dins nostre aquell desig d'elevar-nos, d'allunyar-nos de la terra sobre la que caminem cada dia, d'establir distància del nostres capficaments humans i veure com es van fent petits, petits i poc importants...
Ara, quan torni a veure el vol d'aquests ocells, o de les gavines, que són els que em passen per damunt aquests dies, pensaré en el teu relat... i en el breu i bell poema que l'acompanya!
Rep una abraçada plàcida, sense esforç, de vespre de vacances,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
13 Relats
38 Comentaris
11372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.
Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.