Cercador
Camins d'ombres.
Un relat de: Falciot blanc- Compartir:
Camins d'ombres, d'escletxes de llum entre l'arbrada, fulles amuntegades a
la vora del recer. El pas de la fagina ha deixat un rastre de plomes
amuntegades, mentrestant nosaltres caminem cercant racons amagats per
no sentir cap fressa que ens neguitegi el cor, però per més que caminem
tenim la fel de la ignomínia enganxada a la pell, és la fel enverinada i hostil
d'aquells que ens han embrutat l'aire. Marxeu de les nostres terres aquells
que en el niu del vostre cor alimenteu els petits monstres de l'odi, vosaltres
que no veureu mai la llum d'un capvespre sense la rancúnia que us rosega,
ni us omplirà de serenor el cant del rossinyol dins la bardissa. Aneu,
marxeu, i alimenteu el vostre odi i desconcert entre vosaltres.
Aquí, a vora del recer jo vull seguir el camí net de l'esperança.
la vora del recer. El pas de la fagina ha deixat un rastre de plomes
amuntegades, mentrestant nosaltres caminem cercant racons amagats per
no sentir cap fressa que ens neguitegi el cor, però per més que caminem
tenim la fel de la ignomínia enganxada a la pell, és la fel enverinada i hostil
d'aquells que ens han embrutat l'aire. Marxeu de les nostres terres aquells
que en el niu del vostre cor alimenteu els petits monstres de l'odi, vosaltres
que no veureu mai la llum d'un capvespre sense la rancúnia que us rosega,
ni us omplirà de serenor el cant del rossinyol dins la bardissa. Aneu,
marxeu, i alimenteu el vostre odi i desconcert entre vosaltres.
Aquí, a vora del recer jo vull seguir el camí net de l'esperança.
l´Autor
13 Relats
38 Comentaris
11402 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.
Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.