Cercador
L'ombra dels caminants.
Un relat de: Falciot blanc- Compartir:
Que busqueu arbres gegantins en el cel blau? La llum del sol que ús dóna
vida? Atapeïts de fulles en el brancatge altiu ens doneu ombra als
caminants, i un tronc fort on reposar l'esquena. Pot ser que ens i trobem tan
bé que ens adormim a sota el teu recer, i somniem que el món és bo, sota
una brisa suau de primavera.
vida? Atapeïts de fulles en el brancatge altiu ens doneu ombra als
caminants, i un tronc fort on reposar l'esquena. Pot ser que ens i trobem tan
bé que ens adormim a sota el teu recer, i somniem que el món és bo, sota
una brisa suau de primavera.
Comentaris
-
Amants dels arbres.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 15-07-2020 | Valoració: 10
Una excel-lent prosa poètica, on narres l'acció de buscar l'ombra dels arbres gegatins, els quals es donen l'aixopluc per la seua acció de ser amants d'ells. Molt bonica i formosa, Falciolt blanc.
Saluts... i cuida't...
-
Estimar els arbres[Ofensiu]Montseblanc | 18-10-2018
Poques coses hi ha tan bones a la vida com asseure’s sota l’ombra bona d’un arbre, abraçar el seu tronc, mirar el seu brancatge des del terra i adormir-se sentit la seva protecció...
Molt ben expressat!
-
Els arbres amics[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-10-2018 | Valoració: 10
Breu poema de narració i natura, de benestar en comunió amb l'entorn més pur. Prosa poética d'olors i humitats, una pausa necessària. M'ha agradat molt. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
13 Relats
38 Comentaris
11316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.
Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.