Cercador
Amor d’altes volades
Un relat de: Falciot blanc- Compartir:
Amb branquillons d’amor un bressol al peu de l’estimball a on se't glaça el cor quan mires a la vall, a on tot és silenci, només el trenca el vent amb un udol esquinçat per pedres punxegudes i la remor del riu que corre més avall o el xiscle de l’aligot comú que lluita a cel obert en un espai infinit. Les urpes amenacen, amb les ales s'abracen caient, fent tirabuixons i remunta'n el vol a un pam de terra. Remunten el cel blau, es persegueixen i busquen una cornisa asoleiada on tenen el bressol amb la niuada.
Comentaris
-
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 10-04-2016 | Valoració: 10
Gràcies pel comentari. Tu també veig ets persona sensible a la natura. Et llegiré
Montse
l´Autor
13 Relats
38 Comentaris
11374 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.
Retorno de nou a aquesta finestra que sempre trobo oberta, potser i serè només de passada, potser m'hi entetindre un xic més, només escric de revolada, quan algun sentiment vola dins la meva ment i l'allibero, per alliberar-me. Tinc 70 anys ara mateix, i encara vull complir-ne uns quants més. Gràcies reletaires.