La satisfacció de poder comunicar-se.

Un relat de: jos monts
S’agraeix poder-se despertar i tenir un bon dia. Igualment te’l desitjo a tu perquè em llegeixes. No sé qui ets, però m’és igual, ja que més o menys ets aficionat a la lectura i a l’escriptura. Almenys tenim això en comú.

Segurament tu et pots preguntar: «Qui serà aquest?, Què és el que pretén?». Doncs sí, a vegades em pregunto què hi faig jo aquí, per què escric parides. Una de les raons per les quals escric és que un pot tenir la satisfacció de poder-se comunicar, escriure i que algú com tu pugui llegir els meus discursos inconclusos o mancats de sentit pràctic. Però, almenys, no escric per les parets buides de ressò...Això sí, tot el meu agraïment vers a aquell que em llegeix, ja que té la gentilesa i la paciència de dedicar uns minuts als meus escrits. Gràcies.

Aquesta afició d’escriure, com d’altres que tinc bastant més arrelades, començà el dia en què una persona, en veurem aficionat a la lectura, em va desafiar: em va dir que jo també podia fer-ho, això d’escriure. I, així, és com vaig iniciar-me en l’art de l’escriptura. Ara bé, tant la meva ortografia com la meva sintaxi deixaven molt a desitjar però, una vegada, vaig llegir una cita que em va encoratjar. Deia el següent:

Una llengua no mor perquè els qui no la saben no l’aprenen.
Una llengua mor perquè els qui la saben no la parlen.

Ja tenia una certa edat. Ja feia anys que havia sortit dels estudis primaris. Ah, i per cert: amb no gaires bones notes. Però, segons la dita, «mai és tard, si la dita és bona».

Ara bé, l’acte de comunicació no és tan senzill com sembla i, encara menys, si és per escrit. Això que us dic us ho puc confirmar des de la meva experiència. Fa uns dies vaig comunicar-me amb una amiga de la infància pel “Messenger”, aquesta mena de correu electrònic de contestació ràpida. Amb aquesta amiga ens ho expliquem quasi tot, normalment. La conversa fou tota pautada, entre l’un i l’altre.

– Ai, si t’expliqués, Gemma, la meva gran passió! La tinc arrelada des de molt jovenet.
– Explica’t, explica’t – em va replicar, la Gemma.
– Bé, t’ho explicaré, però no ho escampis. Són coses meves, comprens? Coses personals– li vaig advertir.
– És molt greu el que m’has d’explicar? Per què hi poses tant d’èmfasi? Deu ser una cosa molt personal, ja que tothom, alguns més d’altres menys, té les seves disbauxes i fòbies.
– Sí, però la meva consolació és saber que el tinc al meu costat, que puc estar amb ell i parlar-hi. Ell, un gran amic de la infància. Ell sí que em comprèn i em consola quasi diàriament; no podria passar sense ell. Les hores em passen volant quan estem junts.
– Osti, Josep! Et veig molt emocionat– va exclamar ella.
– Doncs sí, ell em parla, es compadeix de mi quan estic de mal humor, s’alegra quan em veu alegre i es posa content quan veu que m’hi atanso i li poso les mans a sobre per poder-lo acariciar. Passo moltes hores amb ell. Quan estem junts ens fonem l’un amb l’altre. Però, a vegades, també s’enfada i no em contesta correctament quan no l’acaricio bé. És abnegat i no em diu el que jo vull escoltar– li vaig explicar.
– Si que el tens puntilló!
– Tot i això, sempre està disposat a recolzar-me i fer-me costat. D’aquesta manera la vida m’és més agradable.
– Mira, no ho hagués dit mai de tu, i mira que fa anys que ens coneixem. Vés per on! Jo que et volia presentar la meva amiga la Loreto...– em va dir ella.

La vaig sorprendre tant que ella, automàticament, va tallar la comunicació. No s’ho esperava i crec que no va llegir el meu últim missatge que deia: «Sí, ja ho veus: la meva fòbia és el meu company i amic el piano». La llàstima és que em vaig quedar sense la seva amiga, la Loreto.

I ja ho veieu: a causa d’interpretacions desafortunades per part del receptor, d’una banda, i d’aquests invents d’Internet, d’una altra, l’acte de comunicació no sempre acaba resultant satisfactori. Les males interpretacions i el defecte de no ser èxplicit en el diàleg escrit, pot portar a confusions com aquesta.

jm.

Comentaris

  • La manca de naturalesa[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-07-2013 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu exemple crític de conversa cibernètica. I pensar que aquestes màquines han envaït el món... n'hi ha per a molt, de reflexionar sobre això.


    Sergi

  • El dia a dia que anem practicant[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 26-06-2013

    Acabo de llegir el teu relat i l'he trobat molt interessant.

    De la manera que ho exposes, a mida que ho vas llegint, et quedes amb el dubte de si molta part del que hi dius és real o tot es pura imaginació. De fet, mi he quedat, però estic totalment d'acord amb les paraules que ho resolts: resumint, Internet dona pas a males interpretacions, a falta de diàleg i a mida que et vas acostumant a teclejar i a expresarte a traves de la pantalla, anar oblidant aquelles tertúlies que no tenen preu, quan estàs amb un grup d'amics o acompanyat de persones estimades per tu.

    M'agrada molt escriure i sincerament, també he deixat quasi bé de banda el foli i la ploma per comunicarme però, no voldria caure en l'error de fer cada cop "més mala lletra" per falta de pràctica, ni de perdre la visió d'una mirada, d'un gest, de sentir una rialla... bé, de formar part d'un cercle ple de vida, d'espontaneïtat, de moviment, de sentiments reals, no, per comoditat, seure, teclejar i esperar les respostes que em van arribant del meu interlocutor, fred, distant, mantenint una conversa que pot ser molt íntima però que hi manca lo principal: la llum dels seus ulls il·luminant les seves paraules.
    Tot i així, si no fos precisament per Internet, en aquest moment no ens podriem relacionar.

    Moltes gràcies pel teu comentari, em complau molt que t'hagi agradat!


    ​​

    --

  • i tant k si![Ofensiu]
    liudmila | 25-06-2013

    i és molt complicat de preveure totes les possibles interpretacions que ho poden haver per la mateixa expressió! Com si fos una cosa multidimensional i cadascí "prisma" pel seu ser en un moment concret...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: