Cercador
Conversa d'imbècils: l'ús dels mòbils en el jovent
Un relat de: jos montsELLA: (Truca a un conegut)Anem a veure què fa aquest paio.
ELL: (RIIING! Va a agafar el telèfon). Sí?
ELLA: Ei! Com estàs? Com va tot?
ELL: Bé, i tu? Qui ets?
ELLA: Sóc jo, "aquella"...Que no m'has conegut? Ostres! Quina poca memòria que tens, nano.
ELL: Ostres, doncs no et recordo...No seràs pas aquella que...?
ELLA: No home no, aquella no. Jo sí.
ELL: Aaaah! Perdona, no t'havia reconegut. És que tens una veu que no m'ha ajudat a saber qui eres. Però bé, ets tu, oi?
ELLA: Qui voldries que fos, eh?
ELL: No ho sé, una...Però ets tu, ja m'ho pensava. Caram! Qui ho havia de dir, ostres...
ELLA: Bé, ara que ja saps qui sóc...Enhorabona, nano!
ELL: A qui? Ja ho saps.
ELLA: Què és el que he de saber?
ELL: Pensava que ja ho sabies, tia!
ELLA: Sí, sí, d'acord. On ets?
ELL: Jo sóc aquí, i tu...allà dalt? Però d'on?
ELLA: Ja ho voldries saber...D'allò que no saps, ja t'enviaré un correu. Tens la mateixa adreça de sempre? És que el mes d'agost te n'he enviat uns quants.
ELL: Sí que em funciona. Li vaig canviar les rodes i el carburador, i ara ja corre molt més.
ELLA: Et prepararé un cafè. El voldràs amb un o dos sucres? O bé prefereixes sacarina? També tinc un croissant d'ahir. Et sembla bé?
ELL: No. I la teva germana ja ha acabat el curs d'infermeria?
ELLA: Quina? La Dolors?
ELL: No, la Maria Dolors. L'altra Dolors ja ho saps tu.
ELLA: Bé, et deixo. Ja et trucaré un altre dia perquè veig que avui estàs una mica espès. A més, m'he adonat que tu no ets tu ni jo sóc tampoc jo. Bé, se m'acaben les piles del mòbil.
(A ELLA se li apaga el mòbil.)
ELL: A mi també. "Chapeau". Uuuuufff! Qui era aquesta?
Mentre els joves fan passar les hores pel mòbil, els pares van pagant.
Comentaris
-
el mòbil..., jugar...a viure![Ofensiu]teresa serramia | 22-02-2011
parlar, parlar, parlar....i no dir res.
I no saber amb qui parles..., qui és..., què diu...
saber..., entendre....
creure que saps, que entens...
mans plenes, saber que les tens buides...
parlar, parlar, parlar..., i no dir res..,....................genial! -
Somiadora Emboirada | 24-11-2010 | Valoració: 9
És molt graciós.
Com mes absurdes, més bones són les coses, en aquest cas les converses.
M'has fet passar una bona estona.
Un petó -
Molt divertit[Ofensiu]brins | 11-11-2010
M'has fet passar una bona estona llegint aquest diàleg...és tan absurd, que resulta divertidíssim. Una crítica irònica de moltes trucades que el jovent, i els grans... fem diàriament.
Una abraçada,
Pilar
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Un dia d’escola
- El mossèn perdut.
- La satisfacció de poder comunicar-se.
- El Psique i el Soma
- Les votacions (Paròdia de j.m.)
- La personificació personificada
- Melodia inexplicable
- Dia de Sant Jordi 23 d’abril del 2011
- El sermó del diumenge
- Joventut a preu de qualsevol edat
- Conversa d'imbècils: l'ús dels mòbils en el jovent
- Lliçons reiteratives de civisme !
- Una classe de piano
- No recordo.
- Hem perdut el vol?