Una classe de piano

Un relat de: jos monts

Carai... mai hagués cregut que aquest instrument tingués tantes utilitats.
Ho hauré de comprovar, canviar-me el xip.
--------------------------------
Un dia com un altre de qualsevol mes de l'any, esperava una alumne nova, Sta. Elena, per poder-li donar unes quantes classes ja avançades de perfeccionament de piano.
A les set de la tarda presentar-se a casa meva puntual, ja que vindria per una hora i mitja cada quinze dies, ....! les classes no eren gaire econòmiques, estàvem en època de crisis.
Tal com la vaig veure i en va saludar "amb molta educació", vaig fer un respir de relaxament, sem va presentar amb un grapat de llibres que portava d'estudis anteriors a les seves mans, no era la clàssica alumna plasta, la seva presència a la sala feia ressaltar lo "cutre" que era, molt espaiosa i al centre un gran piano de cua.
Un gran finestral amb unes cortines de color roig granada estaven replegades deixant passar la llum, un escriptori del segle XVIII davant d'un moble prestatgeria de llibres musicals, un clàssic bust de Beethoven i bastant-te pols.
Una noia de nacionalitat soviètica d'uns trenta-cinc anys i amb molta correcció verbal, veient-se molt seria i discreta, parlava bastant bé el català, ja que portava dos anys aquí a Catalunya i no molt lluny d'aquí casa, la seva fisonomia era indiscutiblement russa , cara rodona, pòmuls marcats, ulls apagats i una cabellera llarga i rossa.
Ella ja tenia una gran cultura musical i en el domini del piano, simplement volia perfeccionar el seu estil ja que feia molt de temps que no el tocava.
Començarem la primera classe, amb Bach, jo ja li ajudaré si en algun moment és perd, li portaré el compàs.
Asseguts a la banqueta tots dos ben junts, per cert que és una mica estreta, tot sentint l'escalfor de la seva cuixa en la meva, la melodia és feia més amena
Toca... toca li vaig dir, al que vulguis de Bach, axis miraré les teves mans i et jutjaré. Torno a mirar les seves mans i em fixo aquesta vegada en els moviments dels dits. "Quines carícies deu fer...!".
Tot agafant-li les mans per sobre el teclat, fent-li articular els dits per una bona digitalització, la melodia pujava de to.
En aquell seient tan estret tot parlar-li prop a la cara, i olorant-te-li el seu alè de pomes fresques que invitaven a llepar-li els llavis... són tan temptadors... que difícil és resistir-se, la melodia vibrava ja en el primer compàs harmònic.
Baixant la mirada i observant el seu escot, em vaig adonar que no portava sostenidors, al color rosat de la seva pell tendre, era per poder fer-li un most, els moviments dels seus pits turgents seguien la melodia, portant el compàs dos per dos... la melodia és rellenteix acabant-se en piano - piano.
Una cintura flexible, la seva zona lumbar arquejada fent-li predominar el seu culet dur, les cuixes llargues i plenes donant seguretat a aquell cos imponent de metre setanta-set d'alçada, tota ella era per fer reviure als morts, fins i tot tocant la marxa fúnebre de Chopin.
La classe es posava interessant, acabant la peça d'estudi de Bach, seguidament proposant-li repassar un estudi a quatre mans de Schubert - Fantasy in F minor.
Ella em va mirar atonyinada per l'admiració que jo li processava, de tal com acariciava las tecles i la complicitat en la melodia, la fusió piano, ella, és conjugaven a perfecció, tot fen un sospir de complicitat dient-me ho farem be.
Elena no et preocupis si en algun moment ens falla al compàs i s'enrellenteix, seguim endavant i si dubtes en algun moment jo t'acceleraré.
Acabarem la classe interpretant Franz Liszt - Un Sospir-.

J.M - 7/12/09

Comentaris

  • tecleix... sentiment... vibracions...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 29-11-2011 | Valoració: 10




    El trobo fantàstic, no calen més paraules!

    Moltes gràcies pel comentari que em vas fer del relat TINDRÉ UN COSINET? - considero que és una manera divertida de que una criatura d'un any pugui arribar a entendre un fet com aquest.

    Ja ens anirem coneixent a mida d'anar llegint relats d'un i altre, de moment, vaig una mica plena de diverses coses, així que poc a poc m'aniré posant al dia.

    Una abraçada.

    Gemma


  • El piano[Ofensiu]
    mimí | 10-12-2010 | Valoració: 9

    dona molt de joc per un relat.
    M'ha agradat.

  • m'agrada:)[Ofensiu]

    jo també tinc un text que parla d'un piano.. jajaja!
    mols petons!

  • De quan la bellesa i la musica s'agermanen.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Un relat engrescador i sensual. Tot llegint-lo tens la sensació de trobar-t'hi. En la descripció dels personatges i l'escena amb l'harmonia de la música ens crees un caliu que ens porta a deixar volar la nostra imaginació fer a triar un final.
    M'ha agradat i m'ho he passat bé llegint-lo.
    Una abraçada,
    Núria

  • Molt intens![Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-01-2010 | Valoració: 10

    El teu relat transmet moltes sensacions i incita al desig.
    Felicitats

    Cendra

  • Classe de piano ...[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2010 | Valoració: 10

    ...i anatomia. Un bon relat Josep, sembla biogràfic, a jutjar per les sensacions i temptacions. Sembra el dubte, jugues amb el plaer per la musica i el desig i m'has deixat amb la intriga de si tot plegat queda en un joc de paraules o la complicitat arriba més lluny!

    Una abraçada

  • Música de fons[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-12-2009

    Aquest relat teu, amic Josep, encaixa perfectament amb la música de fons que acompanya la teva felicitació d'enguany: L'he llegida i rellegida, i veig que es titula "Tendresa", però no he trobat en lloc si la peça musica és de Franz Liszt.

    Bé, el que si que tinc la seguretat és que "si en algun moment ens falla al compàs i s'enrellenteix", tu trobaràs la manera de seguir endavant!

    T'envio una abraçada de complicitat,
    Unaquimera

  • Be, després de llegir tot el relat[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-12-2009

    em queda el dubte que no sé qui ensenya a qui; pot ser l'Elena domina el piano més del que creu el professor o potser el professor vol aprendre de l'alumna. Enhorabona per aquest relat que m'ha fet passar una bona estona!

  • No sé...[Ofensiu]
    brins | 13-12-2009

    si l'Elena va aprendre gaire a tocar el piano...però jo m'ho he passat molt bé llegint el teu relat. Conté molta espontaneïtat i et fa sentir encuriosit des d'un principi sobre el resultat de la classe...

    Una abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: